Lívia Drusil·la va ser la tercera esposa d’Octavi August.
Va néixer el 30 de gener de l’any 58 aC. De pare Claudi i mare burgesa, Lívia va néixer al bressol de la família Clàudia. El seu pare va ser Marc Livi Drus Claudià, i la seva mare Alfídia. El pare de Lívia va participar a l’assassinat de Juli Cèsar i després es va suïcidar a Filipos (ciutat de Macedònia oriental) l’any 42 aC.
Amb 15 anys va ser entregada per casar-se amb Tiberi Claudi Neró i pocs anys després va tenir els seus dos únics fills, Tiberi i Drus.
Durant el conflicte per l’assassinat de Cèsar, Lívia i Octavi August es van conèixer. Probablement, allò que va atreure a Octavi August de Lívia va ser la seva bellesa. El mateix dia en que la dona d’Octavi August, Escribònia, donava a llum la seva filla Júlia, August es va divorciar d’ella i va començar el procés per a casar-se amb Lívia, la qual en aquests moments estava embarassada de Drus.
“Su primer matrimonio y sus hijos lo fueron de Tiberio Nerón, el cual, fugitivo en la guerra de Perusa, seguida después la paz entre Sexto Pompeyo y los triumviros, se tornó a Roma. César después, prendado de su gran hermosura, la quitó a su marido: dúdase si fue con su voluntad o sin ella; lo cierto es que se la metió en casa con tanta prisa, que no tuvo paciencia para agurdar que pariese.”
Anales, V, 1
Així, el 28 de gener de l’any 38, Octavi August i Lívia es van casar.
“Contrajo en seguida matrimonio con Livia Drusila, la que había arrebatado a su marido Tiberio Nerón, de quien estaba encinta; a ésta la amó exclusivamente y la estimó con arraigada perseverancia.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXII
Aquests van mantenir un matrimoni que va durar més de 50 anys, fins la mort d’Octavi August.
Lívia va rebre el títol de Tribúnica sanctissima, un títol que només es coneix per dues dones al llarg de tota la història: Lívia, i Octàvia (germana d’Octavi August i ex-esposa de Marc Antoni). Aquest títol protegia legalment la dona de qualsevol atac i donava total llibertat per gestionar i disposar de les seves propietats i riqueses. Quan Octavi va ser proclamat César August, Lívia va ser nombrada emperadriu consort. August i Lívia mantenien una relació de mutu respecte on compartien qüestions polítiques de tot tipus.
“Fue madre sin poder alguno para con su hijo, mujer tratable y fácil a su marido, y harto acomodada a los artificios del uno y a la disimulación del otro.”
Anales, V, 1
Es diu que aquesta va ser una de les més fidels conselleres d’Octavi August:
“Pero, no obstante, fue siempre muy inclinado a las mujeres, y dicen que con la edad deseó especialmente vírgenes; así es que las buscaban por todas partes, y hasta su propia esposa se las buscó.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXXI
També, es va convertir en aquesta época en un model de matrona romana reconegut. Suetoni esmenta al seu llibre Los doce Césares, com aquesta confeccionava robes a Octavi August:
“Octavio Augusto no usó nunca otras ropas que las que le confeccionaban en su casa su hermana, su esposa, su hija o sus nietas.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXXIII
“Gobernó su casa con la santidad de costumbres que se usaban antiguamente, aunque con mayor afabilidad y llaneza de lo que hubieran loado las mujeres de aquellos tiempos.”
Anales, V, 1

Escultura de Lívia caracteritzada com la deesa Ceres (agricultura, collites i fecunditat). Símbol d’abundància
Octavi August i Lívia no van tenir fills, però tot i això Lívia sempre va exercir una gran influència a la vida política d’Octavi August:
“Livia no le dio hijos, a pesar del vivo deseo de él; estuvo encinta una sola vez, y dio a luz antes de tiempo.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXIII
“No tuvo después de esto más hijos; pero unida con la sangre de Augusto por el matrimonio de Agripina y Germanico alcanzó a ser bisabuela de los que también eran biznietos de Augusto.”
Anales, V, 1
La seva influència sobre Octavi August es plasma en escrits de l’autor clàssic Tàcit, que cita:
“Habíase hecho Livia tan señora del viejo Augusto, que le hizo desterrar a la isla Panasia a su único nieto Agripa Póstumo, mozo a la verdad inculto y rudo; y por ocasión de sus grandes fuerzas, locamente orgulloso, aunque no convicto de algún delito. Consignó a Germánico, hijo de Druso, las ocho legiones que estaban alojadas en las riberas del Rhin, y mandó a Tiberio que le adoptase, aunque Tiberio tenía un hijo de poca edad; y esto para fortificarse por más partes.”
Anales, I, 3
Lívia va interferir també en l’exili de Júlia, la filla d’Octavi August, quan va manar investigar-la i la van acusar d’adúltera. Així s’assegurava la successió per als seus fills. L’any 14 dC, Octavi August va morir i va ser nombrat emperador Tiberi, fill de Lívia i fill adoptiu d’Octavi August. Lívia va ser adoptada a la família Júlia:
“Había hecho Augusto su testamento (…) y abrióse en el Senado y se le dio lectura. Instituía por herederos principales a Tiberio y a Livia, al primero en la mitad más un sexto, y a la otra en un tercio, disponiendo que llevaran su nombre.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, CI
“No consintió que en el primer día del Senado se tratase de otra cosa que de los funerales de Augusto, en cuyo testamento, presentado por las vírgenes vestales, se nombraban herederos Tiberio y Livia: aoptada Livia en la familia de los Julios con el nombre de Augusta.”
Anales, I, 8
Va iniciar llavors una vida tranquil·la dirigint propietats seves a diverses parts de l’imperi i el Senat li va concedir diversos títols. Tot i això, no va deixar de col·laborar amb el seu fill en assumptes d’estat, tal i com va fer amb el seu marit Octavi August.
“Redactaba de antemano hasta sus conversaciones particulares, y cuando debían versar sobre asunto grave, se escribía incluso las que debía tener con Livia, y entonces hablaba leyendo, por temor de que la improvisación le hiciese mostrarse corto o excesivo.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXXXIV
Lívia va morir l’any 29 dC als 82 anys d’edat segons Plini el Vell, i als 86 segons Dió Cassi. La seva oració funerària va ser llegida pel seu net Gai Cèsar (Calígula) i Tiberi mai va permetre executar el seu testament.
“En el consulado de Rubelio y de Fufio, entreambos por sobrenombre Géminos, murió Julia Augusta en extremada vejez; mujer de esclarecido linaje por la familia Claudia y por la adopción de los Livios y Julios.”
Anales, V, 1
Es va consagrar Lívia quan el seu nét Claudi, va convertir-se en emperador.
.
Segons els autors clàssics
Els autors clàssics mostren a Lívia com una dona ambiciosa i perspicaç.
Sempre va voler el poder per la seva família i un futur digne per als seus fills. Va tenir una certa predilecció pel seu fill Tiberi, el qual sabia que portaria el poder a la seva família:
“Livia encinta de él, y quería saber por diferentes presagios si daría a luz un varón; quitó un huevo a una gallina que incubaba y calentándolo en sus manos y en las de sus criadas el tiempo necesario, salió al fin de él un pollo con una hermosa cresta. “
Los doce Césares, Tiberio Nerón, XIV
Lívia tenia massa ambicions per ser una dona de la societat romana, i el seu fill Tiberi mai va estar d’acord amb les seves intervencions en la política de l’Estat:
“Se le hizo odiosa su madre Livia, creyéndola rival que aspiraba a participar de su poder. Procuró verla lo menos posible y ya no tuvo con ella largas y secretas conversaciones, temiendo que se creyera que se dejaba influir por sus consejos, a los que, sin embargo, había recurrido algunas veces, y de los que usaba en ciertas ocasiones.”
Los doce Césares, Tiberio Nerón, L
Era una dona persuasiva i sempre va tenir els seus objectius molt clars:
“Muy pronto se separó completamente de ella, y según se dice, por la siguiente causa: Livia le rogaba continuamente que inscribiese en las decurias a un hombre que había sido honrado ya con el derecho de ciudadanía; le dijo él, al fin, que consentiría en ello a condición de añadir en el cuadro de la orden, que tal favor se lo había arrancado su madre. Ofendida Livia, fue a buscar en el santuario consagrado a Augusto las antiguas cartas de este príncipe en que hablaba sin rebozo del carácter duro y tiránico de Tiberio y volvió en seguida a leérselas.”
Los doce Césares, Tiberio Nerón, LI
Amb Tàcit i el seu llibre Anales, podem observar com Lívia era una dona astuta que executava els seus plans en la més gran discreció:
“En este tiempo murió Julia, nieta de Augusto, la que, habiendo sido convicta de adulterio y desterrada por ello a la isla de Trimeria, no lejos de las riberas de Apulia, después de haber sufrido veinte años de destierro, mantenida entretanto de la hacienda de Augusta, la cual, habiendo, por vías ocultas, arruinado a sus hijastros cuando estaban en su grandeza, mostraba después compadecerse de ellos en las miserias.”
Anales, IV, 71
Mai no va tenir cap problema en conseguir allò que volia amb trampes o jocs bruts. Així, a la seva vida es va veure implicada en diversos assassinats. Entre ells, els fills de Júlia:
“ Perdió a Cayo y Lucio en el espacio de dieciocho meses, el primero en Livia, y el segundo en Marsala”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXV
També, el seu nét Germànic i diversos familiars:
“Muerto Agripa, murieron también Lucio César yendo a gobernar los ejércitos de España, y Gayo, enfermo ya con ocasión de cierta herida, volviendo de Armenia, por una apresurada sentencia del hado o por industria de su madrastra Livia”
Anales, I, 3
“ Perdió a Cayo y Lucio en el espacio de dieciocho meses, el primero en Livia, y el segundo en Marsala”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXV
“Muerto Agripa, murieron también Lucio César yendo a gobernar los ejércitos de España, y Gayo, enfermo ya con ocasión de cierta herida, volviendo de Armenia, por una apresurada sentencia del hado o por industria de su madrastra Livia”
Anales, I, 3
“(…) con que muerto ya mucho antes Druso, quedó de todos los hijastros solo Tiberio Nerón, a quien al punto se volvieron los ojos de todos. Éste fue luego tomado por hijo, por compañero en el Imperio o por asociado en la potestad tribunicia, mostrado a todos los ejércitos, no como hasta allí, con ocultos artificios de su madre, sino a la descubierta, como declarado sucesor.”
Anales, I, 3
“Entretanto que se hacen estos y semejantes discursos, se le agrava la enfermedad a Augusto, no sin sospechas de alguna maldad en su mujer; porque era fama que Augusto, pocos meses antes, confiándose de algunos y acompañado de Fabio Máximo había pasado a Planasia por ver a Agripa, adonde hubo muchas lágrimas de una parte y otra y varias muestras de amor, con que parece que se le dio esperanza al mozo de que había de volver presto a casa de su abuelo; lo que, revelado por Máximo a su mujer y por ella a Livia, llegó a oídos de César. Y muerto Máximo no mucho tiempo después (dúdase si él mismo se mató), se oyeron en sus honras los lamentos de Marcia, que se acusaba de haber sido causa de la muerte de su marido. Sea como fuere, llegado apenas Tiberio a Iliria, fue con diligencia llamado por cartas de su madre. No se sabe bien si halló todavía a Augusto en la ciudad de Nola, o acabado ya de morir, porque Livia había hecho poner guardias alrededor de palacio y por los caminos, dejando correr de vez en cuando noticias optimistas, hasta que, acomodadas las cosas necesarias al tiempo, se publicó a un mismo punto que Augusto era muerto y que quedaba todo el poder en Tiberio Nerón.”
Anales, I, 5
“Mas en Roma, al principio del año, como si se comenzaran a descubrir entonces las maldades de Livia, y como si no estuvieran ya castigadas, se daban nuevas y crueles sentencias contra sus estatuas y contra todo lo que era memoria suya.”
Anales, VI, 2
Lívia era una dona respectada i admirada pel poble romà. La seva imatge era autoritària i a vegades fins i tot infundia temor:
“Después de esto comenzó a empeorarse la forma del gobierno, haciéndose mucho más pesado, duro y riguroso; porque viviendo Augusta, quedaba todavía una cierta forma de defensa a causa del permamente respeto de Tiberio para con su madre, y porque Sejano no se atrevía a oponerse a su autoridad; mas en viéndose sin ella comenzaron a precipitarse como caballos desenfrenados.”
Anales, V, 3
.
Segons Robert Graves a la novel·la Yo, Claudio
La concepció de Robert Graves sobre Lívia com autor modern a la seva novel·la Yo, Claudio és molt semblant a la dels autors clàssics.
És descrita en aquest cas com una dona abominable, adjectiu que denota la capacitat maléfica que tenia aquesta dona per aconseguir allò que volia, i com les persones del seu voltant la veien:
“Habría sido injusto exculpar a Livia, y al propio Augusto en la medida en que se sometió a la voluntad de esa mujer notable y – quiero decirlo de una vez – abominable (…)”
Yo, Claudio; I
“Seyano también dijo que sabía por un liberto que en una ocasión había sido esclavo de la casa de Germánico, que Agripina creía que Livia y Tiberio eran responsables de la muerte de sus tres hermanos y del destierro de su hermana, y que había jurado vengarse.”
Yo, Claudio; XVI
“Estaba claro que como Livia no había sido consultada acerca del casamiento de uno de sus biznietos, se las arregló para que el chico fuese estrangulado, y luego le metió la pera en la garganta.”
Yo, Claudio; XXII
“La convencí de que hablaba en serio, y así, durante cuatro horas, o más, le formulé mis preguntas más penetrantes. Y contestó a cada una de las preguntas sin evasivas, con tanta serenidad como si hubiese sido un administrador de campo relatando al dueño de visita las bajas habidas entre los animales. Sí, envenenó a mi abuelo; no, no envenenó a mi padre, a pesar de las sospechas de Tiberio: murió de gangrena natural. Sí, envenenó a Augusto untándole de veneno los higos cuando estaban aún en el árbol. Y me contó toda la historia de Julia, tal como la he narrado, y toda la historia de Póstumo – pude confirmar los detalles -. Y sí, había envenenado a Agripa y a Lucio, así como a Marcelo y a Cayo, y sí, interceptó mis cartas a Germánico, pero no lo envenenó – lo hizo Plancina por su propia iniciativa -, aunque lo había condenado a muerte igual que condenó a mi padre, y por el mismo motivo.”
Yo, Claudio; XXV
Lívia és una de les dones més importants de l’Imperi a Roma, i destaca per les seves gestes (directament o a través d’Octavi August):
“Pero no podré dejar de escribir con cierta extensión acerca de mi abuela Livia (la única de mis cuatro abuelos que vivía cuando yo nací), porque, por desgracia, es el principal personaje de la primera parte de mi historia, y si no hago un relato claro de su vida en esa época sus acciones posteriores no resultarán inteligibles.”
Yo, Claudio; II
“Pero la parte posterior de esta autobiografía, en la que figuro en forma más destacada, sólo resultará inteligible si continúo aquí con las historias personales de Livia, Tiberio, Germánico, Póstumo, Cástor, Livila y los demás, que están muy lejos de ser aburridas, lo aseguro.”
Yo, Claudio; XII
Actuava a la seva família com la mandatària absoluta i aquesta tenia el poder sobre tots els membres:
“He mencionado que se casó con el emperador Augusto; ése fue su segundo matrimonio, después de divorciarse de mi abuelo. Tras la muerte de mi padre se convirtió en la jefa virtual de nuestra familia, puesto en el que suplantó a mi madre Antonia, a cuya poderosa protección nos había confiado mi padre en su testamento.”
Yo, Claudio; II
“Julia tenía que llevar también un diario detallado, para fiscalización de Livia, de los trabajos que hacía, los libros que leía, las conversaciones que mantenía y demás, cosa que constituía una pesada carga para ella. No se le permitía amistad alguna con los hombres, aunque su belleza era muy celebrada.”
Yo, Claudio; II
“No le tengo miedo a Livia. Si no recibes mis cartas, sabrás que son retenidas.”
Yo, Claudio; XI
“Cuando Germánico se encontraba en Dalmacia no le escribí acerca de Póstumo por miedo de que algún agente de Livia interceptase mi carta, pero se lo conté todo en cuando regresó de la guerra.”
Yo, Claudio; XIII
“Pedí a Livia permiso para casarme con Elia, y ella lo concedió con maliciosos buenos deseos.”
Yo, Claudio; XXVI
“Como Livia no le permitía el acceso a los expedientes criminales ni le dejaba compartir el dominio de su eficientísimo sistema de espionaje – tenía un agente a sueldo en casi todas las casas o instituciones importantes -, había tenido que adoptar otro método.”
Yo, Claudio; XIX
“Le dije que Urgulanila había sido elegida por mi abuela Livia, y que no podía divorciarme de ella sin su permiso.”
Yo, Claudio; XXIII
“Le dije que Urgulanila había sido elegida por mi abuela Livia, y que no podía divorciarme de ella sin su permiso.”
Yo, Claudio; XXIII
La família Clàudia, tenia fama a Roma per ser una família vil. Al llibre Yo, Claudio, l’emperador Claudi (el qui narra la història) explica com hi havien dos classes de Claudis: uns bons i uns altres pérfids, malvats, cruels, perversos…
“Hay una balada popular, que todavía canta la gente de edad, cuyo estribillo dice que el árbol Claudio da dos clases de frutos, la ciruela dulce y la agria, pero que las ácidas superan en número a las otras.”
Yo, Claudio; II
Explica aquest que Lívia era una de les pitjors de tota la família. També s’esmenta Lívia com a traidora per mitjà d’una comparació amb la germana de Claudi l’Hermós, que va ser jutjada per alta traició:
“Mi abuela Livia era una de las peores entre los Claudios. Es muy posible que haya sido una reencarnación de aquella Claudia, hermana de Claudio el Hermoso, que fue juzgada por alta traición (…).”
Yo, Claudio; II
Era una dona hipòcrita i amb una visió inferior de tot allò que no pertanyés a la seva família o classe social. Parlava, per exemple, del poble romà com “Chusma y esclavos”:
“Exactamente así hablaba mi abuela Livia, en esa época, acerca del pueblo romano. <<¡Chusma y esclavos! La república fue siempre un fraude. Lo que Roma necesita es otro rey>>.”
Yo, Claudio; II
És presentada també com una dona sàvia i astuta, amb capacitat per aconseguir tot allò que volia. Així va fer-ho, per conquistar Octavi August. També s’esmenta Lívia com una dona bella, de les més belles dels seus temps.
“Sin que mi abuelo lo supiera, se dedicó a partir de entonces a despertar la pasión de Augusto. No le fue muy difícil, porque Augusto era joven e impresionable , y porque, además, ella había hecho un cuidadoso estudio de sus gustos. Por lo demás, era, según el veredicto popular, una de las tres mujeres más hermosas de su tiempo.”
Yo, Claudio; II
“– Te lo diré sin vacilaciones – declara Livia -, porque me corresponde una parte de tu buena o tu mala suerte, y porque mientras tú estés a salvo yo también tendré mi parte del reinado, en tanto que si te sucede algo, que Dios no lo quiera, ése será también mi fin…”
Yo, Claudio; VII
“Augusto aplaude su sabiduría y se confiesa convencido. Pero adviértase la seguridad que se ofrece al mundo, de que a la muerte de Augusto terminaría también el reinado de Livia, y adviértase también la frase <<maldad incurable y persistente>>. ¡Mi abuela Livia era astuta!”
Yo, Claudio; VII
“Muy astuto de parte de Livia”.
Yo, Claudio; XI
“Tiberio se alarmó y le pareció prudente consultar con Livia; contaba con que ella trabajase con él. Livia supo en seguida lo que había que hacer.”
Yo, Claudio; XX
Sabia aquesta que, per arribar a aconseguir el poder, necessitaria una persona al seu costat que defengués les seves ambicions i tingués unes semblants a les seves. Per això, explica Claudi, la seva àvia Lívia es va casar amb Octavi August. Per aquest motiu, va obligar-lo a divorciar-se de la seva esposa Escribònia:
“Eligió a Augusto como mejor instrumento para sus ambiciones que Antonio – Lépido no contaba -, como un hombre que no se detendría ante nada para lograr sus objetivos y propósitos, cosa que había demostrado dos años antes, cuando dos mil caballeros y trescientos senadores pertenecientes a la facción contraria fueron muertos de manera sumaria por instigación especial de Augusto. Cuando estuvo segura de Augusto, lo instó a deshacerse de Escribonia – una mujer mayor que él, con la cual se había casado por motivos políticos -, para lo cual le dijo que estaba enterada del adulterio de Escribonia con un amigo íntimo de mi abuelo. Augusto se mostró dispuesto a creerlo sin exigir pruebas detalladas. Se divorció de Escribonia, aunque ésta era completamente inocente, el mismo día en que dio a luz a su hija Julia, a la que se llevó de la cámara del parto antes de que Escribonia hubiese visto siquiera a la criatura, y se la entregó a la esposa de uno de sus libertos para que la criara. Mi abuela – que entonces sólo tenía diecisiete años de edad, nueve menos que Augusto – se presentó entonces ante mi abuelo y le dijo:
-
Ahora debes divorciarte de mi. Hace cinco meses que estoy embarazada, y tú no eres el padre de mi hijo. He jurado que no tendría otro hijo con un cobarde, y pienso cumplir con el juramento.”
Yo, Claudio; II
Per la seva astúcia i la seva ambició de poder, sospita Claudi que Lívia va enverinar el seu avi i en aquell temps, espós de Lívia.
“Mi abuelo murió de pronto mientras cenaba con unos amigos, y se sospechó que había sido envenenado, pero el asunto fue acallado porque Augusto y Livia se contaban entre los invitados.”
Yo, Claudio; II
Per tal d’aconseguir els seus propòsits, Lívia aprofitava gelosies i baralles entre Octavi August i els seus rivals. Així, aquesta s’asseguraria la continuïtat d’Octavi August en el poder:
“Livia se sintió secretamente encantada con el incidente, ya que hacía tiempo que se dedicaba con asiduidad a provocar incompresiones y celos entre Augusto y Antonio, en tanto que Octavia se dedicaba con la misma asiduidad a borrar las diferencias.”
Yo, Claudio; II
Lívia aconseguia els seus objectius a través del seu marit, Octavi August, gràcies a la seva astúcia sense que aquest sospités de la seva esposa. Tenia una gran influència sobre ell:
“Augusto se atribuyó las conquistas orientales de Antonio – tal como era la intención de Livia (…)”
Yo, Claudio; II
“Augusto gobernaba en el mundo, pero Livia gobernaba a Augusto. Y aquí tengo que explicar la notable influencia que tenía sobre él. Siempre fue motivo de asombro que el matrimonio no produjese hijos, ya que mi abuela no había demostrado ser infructífera y se afirmaba que Augusto era padre por lo menos de cuatro hijos naturales, aparte de su hija Julia, de quien no hay motivos para dudar que fuese su propia hija. Además se sabía que estaba apasionadamente enamorado de mi abuela.”
Yo, Claudio; II
“Agripina tenía gran cariño por Póstumo, y Germánico aceptaba sus consejos como Augusto había aceptado los de Livia.”
Yo, Claudio; XIII
Octavi August sentia una veritable passió per Lívia, que mai es va consumar ja que aquesta, exercia un sentiment inhibitori sobre Octavi August, que no es veia capaç de mantenir relacions amb aquesta:
La verdad no será aceptada con facilidad. La verdad es que el matrimonio jamás se consumó. Aunque capaz con otras mujeres, Augusto era tan impotente como un niño cuando trataba de mantener relaciones con mi abuela.”
Yo, Claudio; II
Lívia no estimava realment Octavi August. El va utilitzar com mitjà per aconseguir els seus objectius d’ambició. Utilitzava amb aquest, xantatges i retrets com arma per sotmetre’l a la seva voluntat:
“Mi abuela, que había querido a Augusto como instrumento de su ambición, antes que como amante, se alegró más de lo que se entristeció por su impotencia. Descubrió que podía utilitzarla como arma para someter su voluntad a la de ella. Solía hacerle continuos reproches por haberla seducido y apartado de mi abuelo, a quien afirmaba haber amado, y decía que Augusto lo había logrado asegurándole su profunda pasión por ella y amenazando a mi abuelo en secreto de que, si no la entregaba, sería juzgado como enemigo público. (Esto último era falso de cabo a rabo.) ¡Y mira, decía, cómo me has engañado! ¡Ese amante apasionado resulta no ser siquiera un hombre; cualquier pobre carbonero o esclavo era más hombre que él! Ni siquiera Julia era su hija verdadera, y él lo sabía.”
Yo, Claudio; II
Una de les seves característiques era la utilització de la mentida i l’engany:
“Pero para que no trascendiese el escándalo de la situación, en una ocasión fingió estar embarazada por él y luego fingió haber tenido un mal parto.”
Yo, Claudio; II
“Mientras Livia contaba ese cuento, la ramera de Livila sollozaba y se tapaba la cara con las manos.”
Yo, Claudio; XI
“Germánico no era un embustero tan hábil como su tío Tiberio, su abuela Livia o su hermana Livila.”
Yo, Claudio; XV
“Tuve que trabajar duro y falsificar algunos documentos y decir un montón de mentiras para impedir que Tiberio pusiese en ridículo a Seyano.”
Yo, Claudio; XXV
Amb motiu de la impotència d’Octavi August amb aquesta, Lívia li donava dones amb les quals aquest podia intimar. Així, demostrava ser una dona que sobreposava la seva amibició als seus sentiments o la seva reputació com a esposa:
“Mi abuela Livia consolidó ingeniosamente su influencia sobre Augusto poniendo en sus manos, en secreto y por su propia voluntad, hermosas jóvenes con las cuales podía acostarse cada vez que ella advertía que la pasión lo volvía inquieto.”
Yo, Claudio; II
Sobre el seu espòs i emperador, Octavi August, exercia un gran sentiment de temor i aquest evitava ofendre-la o fer coses que no fossin del seu gust:
“Todos sabían que Livia tenía a Augusto en un puño y que, si bien no estaba realmente atemorizado por ella, por lo menos se cuidaba de ofenderla.”
Yo, Claudio; II
Lívia oferia la imatge d’una matrona ideal a l’época romana, imatge que donava als seus familiars i al seu voltant.
“– Me habéis entendido mal – replicó -. No digo que haya tenido ocasión de reprochar a Livia hasta ahora por un defecto así. Como sabéis de sobra, ella es un modelo de modestia matronal.”
Yo, Claudio; II
No posava límits a les seves ambicions, i tot allò que es proposava ho havia d’aconseguir. Tenia la capacitat d’amagar els seus sentiments i interioritzar les seves emocions. Amb això, aconseguia no ser jutjada pels seus plans, moltes vegades propis d’una persona boja.
“La mayoría de mujeres tienen tendencia a poner un límite modesto a sus ambiciones; algunas, muy pocas, se fijan en un límite audaz. Pero Livia era la única que no ponía límite alguno a las suyas y, sin embargo, se mantenía perfectamente serena y fría en medio de lo que, en otra mujer, habría sido juzgado como una locura ilimitada.”
Yo, Claudio; II
Governava a casa seva sobre assumptes tals com la família, la seva educació i les qüestions econòmiques:
“Augusto aprobó los métodos educativos de Livia para con Julia y sus disposiciones y economías domésticas.”
Yo, Claudio; II
Participava amb aquest en la vida política de Roma:
“Los trabajos de Augusto le ocupaban catorce horas diarias, pero se decía que los de Livia llenaban veinticuatro horas. No sólo dirigía su enorme casa en la forma eficiente que he descrito, sino que además soportaba una parte igual a la de él en cuanto a la carga pública.”
Yo, Claudio; II
Va exercir una important influència sobre Roma. Els matrimonis de la noblesa, havien de ser aprovats per Octavi August i en la seva major part eren ordenats per Lívia:
“Muchos casamientos se concertaban mientras los chicos estudiaban aún en el colegio, y un informe podía resultarle útil a Livia como argumento a favor o en contra de una de esas uniones. Los matrimonios de la nobleza de Roma tenían que ser aprobados por Augusto, en su calidad de Sumo Pontífice, y en su mayor parte ordenados por Livia.”
Yo, Claudio; V
S’atribueix la pau i la seguretat de Roma a les mesures emprades per Lívia a través d’Octavi August:
“Se decía con justicia, que, si bien Livia era una Furia, si no hubiera sido por su incansable actividad Augusto jamás habría logrado emprender la inmensa tarea que se fijó, de restablecer la paz y la seguridad de Roma, después de los prolongados desastres de las guerras civiles…”
Yo, Claudio; II
Es diu d’aquesta, que actuava de gran manera gràcies al seu ingeni i els seus enganys. Explica que ningú l’estimava pel sentiment de malignitat que imposava sobre els seus coneguts i familiars:
“El nombre <<Livia>> está vinculado con la palabra latina que significa malignidad. Mi abuela fue una consumada actriz, y la pureza exterior de su conducta, la agudeza de su ingenio y la gracia de sus modales engañó a casi todo el mundo. Pero nadie la quería de veras; la malignidad impone respeto, no cariño.”
Yo, Claudio; III
“Puedes estar seguro de que Julila y Emilio no han sido pagados por Livia – la odian -, de modo que es indudable que todo esto es cosa de Emilia.”
Yo, Claudio; XI
“No obstante, temía sumamente a Livia y al principio dependía en absoluto de ella en lo referente al aprendizaje de los secretos interiores del sistema imperial.”
Yo, Claudio; XIII
“Livia se sintió encantada de que todavía le tuviese el miedo suficiente para decirle todo eso, y lo llamó <<un buen hijo>>. “
Yo, Claudio; XIX
Lívia sobreposava els seus bons modals als seus sentiments o afectes personals. Això servia per no aixecar sospites sobre els seus plans:
“Pero mi abuela Livia, como si su ansiedad de madre triunfase por una vez sobre sus buenos modales – aunque, por supuesto, había adivinado en el acto que la carta contenía algo que Tiberio temía leer porque se relacionaba con Augusto o con ella misma, – se la arrebató de entre las manos.”
Yo, Claudio; III
Era una dona freda, i fins i tot va arribar a sobreposar el poder suprem a la seva pròpia vida o el seu honor:
“Y para ella el poder supremo había llegado a ser más importante que la vida o el honor. Sin embargo era capaz de disimular sus sentimientos.”
Yo, Claudio; III
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pnxW6NsX9Q8[/youtube]
Vídeo extret de la mini sèrie Yo, Claudio, que mostra el caràcter fred i els modals propis de Lívia.
Per aconseguir desfer-se de Júlia, la filla d’Octavi August, aquesta li va donar una poció afrodisíaca:
“Lo que Livia, en su crueldad, le entregó, era un destilado de los cuerpos triturados de ciertas pequeñas moscas verdes, procedentes de España, que estimuló de tal modo su apetito sexual, que se convirtió en algo muy similar a una demente.”
Yo, Claudio; VI
Era una dona rencorosa i vengativa que executava els seus plans amb la més gran escrupulositat:
“De forma que a Livia le resultó muy fácil tratar a Julia con gran espíritu de venganza. No se le permitió beber vino, ni tener cosméticos, ropas o tipo alguno de lujo, y su guardia estaba compuesta de eunucos y ancianos. No se le permitía recibir visitas, e incluso se la puso a trabajar todos los días en una rueca, como en sus días de colegiala. La isla se encontraba frente a la cosa de Campania. Era muy pequeña, y Livia aumentó adrede sus sufrimientos manteniendo allí los mismos guardias, año tras año, sin relevarlos.”
Yo, Claudio; VI
Aquesta va ser, per tant, la verdadera emperadriu de l’Imperi, per davant d’Octavi August:
“Finalmente escribió una carta privada a Livia, en la que e explicaba su peligrosa situación. Si ella le conseguía, permiso para regresar, se comprometía a dejarse guiar únicamente por sus consejos, en todo lo que fuere, mientras ambos estuviesen con vida. Se dirigía a ella, no porque fuese su amada madre, sino porque era el verdadero timonel, hasta ahora no reconocido, de la Nave del Estado.
Eso era precisamente lo que Livia quería.”
Yo, Claudio; VI
“Porque a pesar de la negligencia de Tiberio el Imperio continuaba funcionando bastante bien gracias al impulso que le había dado Livia.”
Yo, Claudio; XXIX
Lívia, però, sempre acabava conseguint tot allò que volia:
“Esta vez – se prometió – Livia no se saldría con la suya.”
Yo, Claudio; VII
“De modo que, como de costumbre, Livia se salió con la suya.”
Yo, Claudio; VII
“ – Livia se ha salido con la suya durante mucho tiempo, y se volverá descuidada. Pronto tendrá que cometer algún error. No sería humana si no fuese así.
– No creo que sea humana – replicó Póstumo.
– Y cuando Augusto se dé cuenta de pronto de que ha sido engañado, ¿no te parece que será tan implacable con ella como lo fue con tu madre?
Antes ella lo envenenará.”
Yo, Claudio; XI
Comptava també amb un gran número de confidents que l’ajudaven en els seus plans i sabia guanyar-se la confiança de la gent pel seu interés. Moltes vegades, però, actuaven per xantatges o temor:
“Las dos se divertían mucho con este juego, del cual Livia obtenía abundante información y ayuda útiles para sus planes.”
Yo, Claudio; VII
“Emilia, que era lo bastante lista como para darse cuenta de que su vida y su seguridad dependían de mantenerse en el favor de Livia, fue a ver a ésta y le contó lo que había oído. Livia le hizo repetir la historia en presencia de Augusto.”
Yo, Claudio; XII
Conclusió
En conclusió dels autors clàssic i una visió més moderna de Lívia, aquesta va ser una de les dones més importants de l’Imperi.
Destacada per la seva astúcia i la seva ambició de poder, va governar a través d’Octavi August.
Era una dona freda, vengativa i rencorosa, que amagava els seus sentiments amb el propòsit d’aconseguir allò que es proposava. Imposava una imatge de respecte i, fins i tot temor.
Sempre aconseguia allò que volia i recurria a pràctiques com l’assassinat, mentides, i estratègies intel·ligentment elaborades.