Valèria Messal•lina va néixer a l’any 25. Era filla del cònsol Marc Valeri Messal•lí i de Domícia Lèpida Menor.

Va ser la quarta dona de Claudi i la més destacada. Aquests van contraure matrimoni quan encara regnava Calígula. Ella es va casar amb 13 anys; Claudi ja tenia 48.

Tenia un germà cònsol, Marc Valeri Messal•la Corví; i un altre germà uterí, és a dir, de mateixa mare però diferent pare.

La seva família no gaudia de la condició econòmica suficient, ja que el seu pare no era un polític destacat i la seva mare havia malgastat bona part de la fortuna familiar. Per aquest motiu no va tenir més elecció que acceptar a Claudi com a espòs.

Amb la mort de Calígula, Claudi va passar a ser emperador i va fer que Messal•lina i la seva família recuperessin la seva posició social. Durant el temps que Messal•lina va estar casada amb Claudi, va viure una vida plena de comoditats i plaers i va influir en moltes de les decisions polítiques de l’emperador:

“Considerando la falta de entendimiento de Claudio, y que teniéndole de todo punto sujeto su mujer, habían sido ejecutadas diversas muertes por mandato de ella”

Anales, XI, 28

Del seu matrimoni van néixer dos fills: Clàudia Octàvia i Tiberi Claudi Britànic.

Claudi estava enamorat cegament d’ella; problablement, perquè aquesta estava dotada d’una gran bellesa i joventut. Ell, es deixava manipular fàcilment.

Messal•lina estava enamorada de Gai Api Juni Silà, al qual s’insinuava contínuament. Quan Messal•lina va esdevenir esposa de Claudi, va manar que el seu amor platònic es casés amb la seva pròpia mare, Domícia. Silà no va acceptar, i Messal•lina, sentint-se menyspreada, va organitzar una conspiració amb la seva mare. Silà va ser executat per traïció.

Messal•lina patia un problema de nimfomania. Es prostituïa al barri de Subura sota el nom de Licisca (dona- lloba) i va ser infidel al seu marit en la seva absència amb membres de la noblesa romana, soldats, actors i gladiadors.

Va arribar a organitzar una competició amb les prostitutes més famoses de Roma que consistia a veure quina podia satisfer a més homes en un dia. La prostituta més coneguda de Roma, Escil•la, va acceptar. Desprès de 25 homes, Escil•la es va rendir. Messal•lina va continuar fins a 70 homes. Es diu que encara no se sentia satisfeta i que va arribar als 200.

Una de les infidelitats més destacades que va cometre aquesta dona va ser l’ adulteri amb el cònsol Gai Sili:

“Conocía Silio el mal y el peligro a que se ponía; mas era cierta su muerte si se retiraba, y viviendo, todavía le quedaba alguna esperanza de encubrir el caso, consolándose entretanto con grandes premios y con poder esperar las cosas futuras gozando de las presentes. Ella, no ya escondidamente, sino con gran acompañamiento, iba muchas veces a buscarle a su casa, se pegaba a su lado, le cargaba de riquezas y de honras, y a lo último, como lo le hubiera pasado a Silio la fortuna imperial, los esclavos, y el boato del príncipe no se veían ya sino en casa del adúltero.”

Anales, XII, 12

En un dels molts viatges de Claudi fora de Roma, Messal•lina va aprofitar per casar-se en públic amb el mateix cònsol:

“Y sin diferirlo más de cuanto Claudio se ausentase, como lo hizo yendo a ofrecer ciertos sacrificios a Ostia, celebró su matrimonio con todas las solemnidades nupciales.”

Anales, XI, 26

Claudi es va transformar en la rialla del poble romà. Quan l’emperador es va assabentar del casament, va condemnar a Messal•lina a morir:

“Pero cuando supo que, además de sus excesos y crímenes, se había atrevido a casarse con C. Silio y a consignar una dote en manos de los augures mandó darle muerte”

Los doce Césares, Tiberio Claudio Druso, XXVI

 Se li va oferir la opció de suïcidar-se i morir honradament, però finalment va morir decapitada. Només va viure 24 anys.

“Y tomando el puñal, mientras se toca levemente con él la garganta y el pecho, sin ánimo ni fuerza para herirse, la atraviesa el tribuno de una estocada.”

Anales, XI, 38

Les obres Anales de Tàcit i Los doce Césares de Suetoni, ens presenten a Valèria Messal•lina com la encarnació del feminisme que només viu en el sexe i per al sexe; és la màxima expressió de la deshonestedat:

“Ya Mesalina, empalagada de la abundancia de los adúlteros, pasaba a extraordinarias maneras de deshonestidades…”

Anales, XI, 12

“Mas Mesalina, nunca tan desenfrenada como entonces en sus deleites y desórdenes…”

Anales, XI, 31

Segons Robert Graves a les seves novel•les Yo, Claudio i Claudio el dios y su esposa Mesalina

A la novel•la de Robert Graves, Messal•lina es va casar amb Claudi per obligació de Calígula. Va ser després d’una representació teatral organitzada per l’emperador en la qual la noia hi va participar i Claudi formava part del públic. Al finalitzar la representació, Calígula la va fer casar amb Claudi:

“-Una muchacha hermosa, ¿no es cierto, Claudio, viejo libertino?

-Muy bella por dios.

-Y todavía es virgen, por lo que sé. ¿Te gustaría casarte con ella? Puedes hacerlo, si quieres. […] ¿Reconociste a la joven?

-No, señor […]

-Es tu prima Mesalina, la hija de Barbato. El viejo alcahuete no musitó ni una palabra cuando le pedí que me la enviara. ¡Qué cobardes son a fin de cuentas, Claudio!

-Sí, señor dios.

-Está bien, os casaré mañana.”

Yo, Claudio; XXXII

 

A la sèrie de Yo, Claudio es pot veure com Calígula els fa casar amb una intenció burlesca.

 

Robert Graves també remarca la seva gran bellesa:

“Mesalina era una muchacha hermosísima, esbelta y de veloces movimientos, de ojos tan negros como el azabache y masas de rizados cabellos negros. Apenas pronunciaba una palabra, y tenía una sonrisa misteriosa que casi me enloqueció de amor por ella.”

Yo, Claudio; XXXIII

Va donar-li a Claudi dos fills, dels quals ell n’estava molt orgullós perquè eren els primers fills fruit d’un amor de vertader:

“A principios de agosto, veinte días después de que se me concediera el título de emperador, Mesalina me dio un hijo. Era un niño, y por primera vez experimenté todo el orgullo de la paternidad.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, X

“De modo que Mesalina tuvo la mala suerte de volver a quedar embarazada tan poco después, que sólo once meses habían transcurrido entre el nacimiento de Germánico y el de nuestra hija Octavia.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, X

Messal•lina va ser una dona molt important per la seva gran influència en el poder durant el regnat de Claudi, teòricament com a consellera. Ell li permetia prendre moltes de les decisions importants com la de a quins cavallers o senadors podia degradar (treure o privar de drets) per delictes socials o a quins assignava per les vacants que quedaven. Fins i tot, posseïa un duplicat del segell oficial per ratificar els documents:

“Confiaba tan completamente en Mesalina, que le permití usar un sello duplicado para todas las cartas y todas las decisiones que tomase, en mi nombre, en estas cuestiones.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, VIII

 Com a dona ambiciosa de poder, demanava al seu marit prendre part en molts dels assumptes polítics que havien de ser duts a terme per l’emperador. La seva gran intel•ligència i el seu talent sorprenien a Claudi i aquest va confiar-li diverses tasques polítiques. Ell es sentia molt orgullós i gratificat per la seva ajuda:

“Me rogó que le permitiese darme una muestra más grande de su capacidad. […] Debo confesar que me sentí asombrado ante su detallado conocimiento del talento, el carácter, la historia privada y pública de los veinte primeros senadores que aparecían en ella.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, VI

“Mesalina, sonriente, se ofreció a desempeñar el papel de Livia para la ocasión si yo desempeñaba el de Augusto. […] Ella respondió que tenía algo del talento de Livia para conocer el carácter de la gente y decidir qué nombramientos podían serles adecuados. Si quería concederle vía libre, actuaría en mi nombre en todas las cuestiones sociales, aliviándome de todos los problemas…”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, VI

“Le confesé a Mesalina, que me había ayudado en esas designaciones imperiales, […]”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, VI

Amb 17 anys el Senat va voler nomenar-la Augusta, cosa que Claudi va rebutjar. Van crear una moneda amb la cara de Claudi a l’anvers i el retrat del cos sencer de Messal•lina al revers, adornada com la deessa Demèter. Se li van concedir tots els mateixos honors que a la famosa Lívia en vida.

El més destacat d’aquest dona era la seva gran passió pel sexe i el gran nombre d’adulteris que va cometre, sense que Claudi s’adonés. Utilitzava complexes estratègies el·laborades per poder practicar sexe amb qualsevol home desitjat i la seva bellesa li era de gran ajuda.

“Recibía grandes sumas de dinero en recompensa sobre su influencia sobre mí en la elección de magistrados, gobernadores y comandantes militares. En algunos casos no sólo exigía el dinero, sino que –es preferible que lo diga de una vez- insistía en que el hombre se acostara con ella para cerrar el trato. Lo más vergonzoso de todo es que me introdujo en ello sin mi conocimiento. Les dijo que yo había rechazado por desprecio a su belleza, pero le permitía elegir los compañeros de cama que se le ocurriera, a condición de que los convenciese de que pagaran un buen precio por los nombramientos que yo le entregaba para vender en mi nombre.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XV

“En el transcurro de nueve años parecía imposible que no me hubiese enterado de las orgías de ella, que eran asombrosas por su descaro.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XXVIII

Va fer la petició al seu espòs de poder dormir en habitacions separades durant un temps perquè no volia arriscar-se a tenir un tercer fill, ja que l’embaràs representava una cosa molt desagradable i va demanar un temps de descans. Va mudar-se al Palau Nou mentre el seu espòs dormia al Palau Vell. Aquesta va ser una de les estratègies utilitzades per possibilitar l’adulteri amb Api Silà, el qual no va aconseguir per la negació d’aquest:

“Así fue como jugó Mesalina, con suma inteligencia y crueldad, con mi ciego amor hacia ella.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XIII

De la mateixa manera que els autors clàssics ens expliquen que Messal•lina amenaçava a Silà perquè cedís davant d’ella, Robert Graves també ens mostra les amenaces que aquesta dona dirigia al seu estimat:

“-Te doy diez días para que te decidas –le amenazó Mesalina-. Si te niegas, al final del plazo se lo diré a Claudio. Ya sabes cuán vano se ha vuelto desde que lo hicieron emperador. No le gustará saber que desairaste a su esposa. Estoy segura de que te matará, ¿no es cierto madre?”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XIII

Un matí, Messal•lina va llevar a Claudi per explicar-li una terrible notícia. Va explicar que el seu astròleg (aquests podien preveure el futur), llegint les seves estrelles va predicar que algú proper a ella moriria en els pròxims tres dies. Aquest es referia al seu espòs Claudi:

“-Me dijo: <<Mesalina, una terrible suerte le espera a alguien cercano a ti. Se trata, una vez más, dela maléfica influencia de Saturno. Saturno está en su aspecto más maligno. El golpe caerá en los próximos treinta días, no más tarde de los Idus de septiembre. […] Mesalina, tu esposo morirá de muerte violenta.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XXVIII

Com a dona tan astuta que era, va proposar a Claudi divorciar-se, perquè així ja no seria una persona pròxima a ella i podrien evitar el destí. Desprès es tornarien a casar.

En aquella època, una dona divorciada no podia tornar a contraure matrimoni amb el seu antic espòs si no es casava prèviament amb un altre home i es tornava a divorciar. Messal•lina va utilitzar aquest pretext per casar-se amb el cònsol Gai Sili; tot havia estat una estratègia per aconseguir casar-se amb el noble més bell de tota Roma amb l’aprovació de Claudi. A mida que avançava l’estratègia, Claudi va voler cancel•lar-ho tot però Messal•lina insistia en que ho feia pel seu bé. Aquesta dona aconseguí tot el que es va proposar.

Les núpcies s’havien de celebrar en presència de Claudi, però les van oficiar quan aquest era fora de Roma, a Òstia. Calpúrnia, una prostituta antiga amiga de Claudi, va ser qui el va informar d’aquest esdeveniment.

 

A la sèrie basada en aquesta novel•la, aquest casament també es duu a terme mentre Claudi es fora de Roma, però sense l’aprovació d’aquest i sense cap estratègia utilitzada.

 

Va morir assassinada per ordre de Claudi, desprès d’assabentar-se de tot l’entramat de la seva boda amb Silà.

Narcís va estar elaborant amb el pas dels anys una llista on hi apareixien els amants amb els que Messal•lina va cometre adulteri. Li va posar el nom de <<Lista provisional e incompleta de los notorios adulterios de Valeria Mesalina, desde el año primero de su matrimonio con Tiberio Claudio César Augusto Germánico, Padre de la Patria, Sumo Pontífice, etc., hasta el día actual>>.

Aquesta llista, que prèviament a la mort de Messal•lina va ser entregada a l’emperador, contenia 44 noms que més tard es van ampliar fins arribar a 156.

“Valeria Mesalina, de quien ahora sé que fue una ramera, una embustera, una ladrona, una asesina y una traidora a Roma.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XXIX

 

Conclusió

Valèria Messal•lina va ser una de les dones que més va participar en el poder d’un emperador, degut a la seva gran intel•ligència i ambició.

Amb les seves mentides i enganys, va aconseguir la confiança del seu marit per controlar els assumptes de l’imperi.

Gran apassionada del sexe, va cometre el número més elevat d’adulteris possibles.

Destaca per les seves calculades estratègies i la seva astúcia per enganyar el seu espòs.

Utilitzava la seva bellesa com a medi per dominar els homes. 

Poques diferències es troben entre les afirmacions d’un autor contemporani i les dels autors clàssics. Tots la defineixen com “una de les dones més astutes i belles de l’Imperi”.