Júlia Livil·la

Júlia Livil·la, també anomenada Júlia Lívia, va néixer l’any 18 dC a l’illa de Lesbos (illa propera a la costa de Turquia, al mar Egeu). Era la menor de les tres germanes de l’emperador Calígula. 

Les tres germanes de Calígula eren molt estimades per ell, tant que éssent aquest emperador, va voler que s’afegís una fórmula a tots els juraments:

“Ni a mí mismo ni a mis hijos amararé tanto como a Cayo y a sus hermanas”

I a les comunicacions dels cònsols:

“Por la felicidad y prosperidad de C. César y sus Hermanas”

Los doce Césares, Cayo Calígula, XV

 També les hi donava tots els privilegis possibles:

“Y las hacía sentar consigo en el mismo lecho, mientras su esposa ocupaba otro”

Los doce Césares, Cayo Calígula, XXIV

A l’any 33 es va casar amb Marc Vinici, un cònsol romà. Posteriorment, va passar a formar part de la cort del seu germà i emperador. Aquest, li va donar el drets d’una Verge Vestal.

A partir de la mort de Drusil·la, Suetoni afirma que mai va tractar amb els mateixos privilegis a Livil·la i a la seva altra germana Agripinil·la. Fins i tot les va fer prostituir-se:

“No profesó a sus otras hermanas igual pasión ni les guardó las mismas consideraciones; y hasta las prostituyó a sus compañeros de disipación; en el proceso de Emilio Lépido, no vaciló en hacerlas condenar como adúlteras y cómplices de aquel conspirador”

Los doce Césares, Cayo Calígula, XXIV

 L’any 30 va ser exiliada pel seu germà a l’illa de Pandatària, juntament amb la seva altra germana Agripinil·la. En aquest exili va col·laborar el marit vidu de Drusil·la, Marc Emili Lèpid, del qual es deia que també era amant de les dues germanes.

Suetoni explica que, amb el regrès de Livil·la i la seva germana a Roma, aquestes van fer que es desenterrés el cos del seu germà i es cremés en senyal de venjança:

“Más adelante sus hermanas, vueltas del destierro, lo hicieron exhumar, lo quemaron y dieron sepultura a sus cenizas”

Los doce Césares, Cayo Calígula, LIX

Quan Calígula va morir, el seu oncle Claudi va pujar al poder. Livil·la va tornar a Roma i va simpatitzar amb el nou emperador. Messal·lina, la dona de Claudi se sentia molesta per aquest fet.

Livil·la fou executada l’any 42 per haver comès adulteri amb el filòsof Sèneca.

 

Segons Robert Graves, a la seva novel·la Yo, Claudio

A Yo, Claudio, Júlia Livil·la és anomenada “Lesbia”, nom que fa referència al seu lloc de naixement. Robert Graves utilitza aquest nom per diferenciar-la de Livil·la, la seva tieta paterna.

A la novel·la, les tres germanes també són presentades com a dones molt estimades per Calígula, tant que van gaudir d’una vida d’emperadrius a palau:

“Las tres hermanas de Calígula, Drusila, Agripinila y Lesbia, se habían casado con nobles, pero él insistió en que fuesen a vivir a palacio. A Agripina y Lesbia se les dijo que llevasen a sus esposos consigo, pero Drusila tuvo que dejar al suyo.”

Yo Claudio, XXIX

Gaudien de molts privilegis gràcies a l’estima del seu germà envers elles:

“Calígula exigió que las tres fuesen tratadas con el máximo respeto, y les concedió todos los privilegios de que gozaban las vírgenes vestales. […] Las trataba de un modo que intrigaba a la gente; más como esposas que como hermanas.”

Yo Claudio, XXIX

Entre les tres germanes, es distingeixen diferents personalitats; Lesbia i Agripinil·la són representades com a dones liberals i indòcils, al contrari que Drusil·la. Per aquest motiu cadascuna es comportava d’una manera diferent amb el seu germà:

“Drusila no lo soportaba. Pero Agripinila y Lesbia entraban continuamente en su dormitorio, reían y jugaban con él, y le hacían bromas. A los esposos no parecía importarles.”

Yo Claudio, XXIX

Lesbia i Agripina són descrites com dones infidels; aquestes mantenien relacions amb diferents homes. Sembla ser que, fins i tot, van intercanviar-se els esposos entre elles:

“La vida en palacio resultaba sumamente desordenada. […] nunca podía saber qué relaciones de ternura existían entre esta persona y aquélla: Agripinila y Lesbia parecían haberse intercambiado los esposos en una ocasión, y , en la siguiente, Apeles parecía tener ciertas vinculaciones íntimas con Lesbia y el conductor de cuadrigas con Agripinila.”

Yo Claudio, XXIX

En el moment en que Calígula va obligar-les a prostituïr-se no van mostrar cap inconvenient. Van acceptar-ho sense cap importància ni escrúpol. Fins i tot, van exigir al seu germà el dret a escollir els homes i a rebre una compensació econòmica:

“Agripinila  y Lesbia, lamento tener que decirlo, no protestaron con mucha energía contra la deshonrosa proposición de Calígula, y en verdad creyeron que sería muy divertido. Pero insistieron en que se les concediera el derecho a elegir a sus parroquianos, y que Calígula no debía quitarles una comisión demasiado elevada por el dinero que ganaran.”

Yo Claudio, XXXI

Abans de ser desterrades a l’illa de Pandatària acusades de conspirar contra l’emperador, van haver de complir un càstig pel seu adulteri comès. Claudi les descriu com a “dones pitjors que prostitutes”:

“Pero antes de ser enviadas a la isla tuvieron que realizar una tarea: se vieron obligadas a caminar hasta Roma, desde Lyon, bajo escolta armada, y turnarse para transportar la urna en que se habían guardado las cenizas de Ganimedes. Se trataba de un castigo por su persistente adulterio con éste […] ¡Pero si habían demostrado ser peores que prostitutas! ¡Ninguna prostituta honorable habría tenido el descaro de exigir los precios que pedían y recibían ellas por sus licenciosidades!”

Yo Claudio, XXXI

A continuació del retorn a Roma després de l’exili, Lesbia va continuar actuant com una dona adúltera. Sèneca es va convertir en el seu amant. Va ser, a partir d’ara, una dona cauta que ho va ocultar i ningú va sospitar d’aquesta relació. Va ser Messal·lina, qui va adonar-se’n i va fer arribar el missatge al seu marit Claudi, l’emperador:

“-Entonces puedes estar seguro de que Séneca es su amante. Sabía desde hacía mucho tiempo que tenía un amante secreto, pero oculta tan bien sus huellas, que no pude saber si se trataba de Séneca o de Viniciano […]

Diez días después me dijo que ahora tenía pruebas concretas del adulterio existente entre Lesbia y Séneca, durante la reciente ausencia de Roma de Vinicio.”

El destí de Lesbia era ser desterrada a Reggio, al sud de la Itàlia, la ciutat on la seva àvia Júlia va morir. Però, finalment, va morir executada amb motiu de les amenaces i intents d’assassinat a l’emperador i la seva dona.

Claudio el dios y su esposa Mesalina, XII

Les tres germanes de Calígula són generalment descrites com dones amb un caràcter malèvol, igual al del seu germà:

“Yo no tenía motivos para lamentarme por la suerte de mis sobrinas. Eran tan malas como Calígula, a su manera, y siempre me habían tratado con rencor.”

Yo Claudio, XXXI

Lesbia va ser una dona molt orgullosa. La seva superioritat va provocar un notori menyspreu a les persones del seu voltant, les quals considerava inferiors:

“Lesbia era demasiado orgullosa para prestarme su atención o reconocer mi presencia de cualquier manera que fuere.”

Yo Claudio, XXXI

“El agradecimiento de Lesbia a Mesalina fue muy superficial, y a mí casi ni me dio las gracias. […] Agripinila fue más prudente; nos hizo a los dos muy graciosos discursos de gratitud.”

Claudio el dios y su esposa Mesalina, VII

 

Conclusió

Júlia Livil•la va ser una dona molt estimada pel seu germà. No obstant, no tant com la seva germana Drusil•la.

Els autors clàssics ens mostren una Júlia Livil·la adúltera. Robert Graves aprofundeix més en aquest adulteri i ens la mostra com a una dona desinhibida i indòcil, a la qual no importava mantenir relacions sexuals amb un home o un altre.

El nostre autor contemporani també ens dona mostres del seu caràcter orgullós i de superioritat, en el qual s’amaga una dona pèrfida.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *