Conclusió

A partir de la nostra recerca, podem concloure que les dones sempre han estat infravalorades envers els homes. Excloses en assumptes de política i marginades en la societat, les dones de l’antiga Roma també van patir aquesta discriminació.

En l’etapa imperial de Roma podem veure exemplificat aquest cas de marginació a través de dones com Lívia i Messal·lina, que eren molt més intel·ligents que alguns dels propis governants, però pel fet de ser dones estaven marginades de qualsevol qüestió política. Malgrat això, gràcies a la seva astúcia van participar en el poder polític a través dels seus marits.

L’estudi de les vint-i-dos dones que composen el nostre treball ens ha fet arribar a les següents conclusions:

Les dones més destacades, de les quals més s’ha parlat i es disposa de més informació han estat aquelles de caràcter ambiciós i maligne, que mitjançant pràctiques deshonestes, assassinats, enganys o traïcions, van intentar aconseguir els seus objectius.

Per altra banda, es troben les dones menys destacades. Moltes vegades és així perquè eren dones conformistes, amb actituds submisses als seus marits i una vida d’obligacions i prohibicions.

Condiciona també la seva importància, la etapa de la vida del governant en que van viure: no destaquen igual les dones que mantenen relació amb un home quan aquest és governant, que les que conviuen amb ell abans de que aquest pugi al poder. Aquestes últimes prenien menys importància.

Molts dels matrimonis duts a terme eren de conveniència, per vincular-se a la família imperial.

L’adulteri era una pràctica freqüent encara que estava greument castigat en les dones. En el nostre treball de recerca hem trobat exemples d’aquesta pràctica (Júlia la Major, Valèria Messal·lina, Júlia Livil·la, Agripina la Menor…). La forma més comuna de castigar l’adulteri era el desterrament a una illa o un territori allunyat de qualsevol població. També hi havien altres formes de càstig com la privació de menjar, l’obligació de suïcidi, o l’assassinat.

La dona era més acceptada quant més pura era: Cada vegada que aquesta dona es casava o tenia un amant, es deia que aquests “contaminaven” els seus fluïts i per tant, aquesta dona era menys pura. La figura ideal era la de la univira, dona que es casava una sola vegada. Quantes més vegades es casava una dona era menys acceptada pels seus nous marits: aquestes no servien per tenir fills ja que, al estar contaminades, el fill no era un ésser pur. Nosaltres, trobem discrepàncies en aquesta teoria ja que les dones estudiades al nostre treball han estat casades més d’un cop.

Les relacions tant matrimonials com només sexuals entre la família eren comuns en aquesta dinastia, tot i que no estaven contemplades entre el poble romà. En tenim l’exemple en l’emperador Calígula, el qual va mantenir relacions amb la seva germana Drusil·la, la qual va deixar embarassada; i l’emperador Claudi que es va casar amb la seva neboda Agripinil·la.

La nostra recerca també consistia en comparar els punts de vista dels diferents autors sobre les dones. Amb això, podem concloure que coincideixen en la majoria dels aspectes però en alguns casos destaquen diferents característiques depenent del seu tarannà.

 

La realització del treball sobre la nostra hipòtesi principal és satisfactòria, ja que hem pogut demostrar allò que ens vam proposar al començament del treball com a hipòtesi.

Hem après amb aquest treball en què consisteix la recerca, i hem millorat la nostra obtenció de recursos. També hem après a ser selectives en la informació que es demana i a sintetitzar. Hem après a relacionar informacions (informació trobada amb suports de text), a utilitzar un suport informàtic com el bloc i a treballar d’una manera coordinada.

És molt important tenir uns objectius molt clars per saber què estàs buscant i què vols demostrar amb això. Tanmateix, també ho hem desenvolupat a mesura que hem anat treballant.

Tot i que al començament ens va costar una mica trobar un objectiu en concret sobre aquest tema, gràcies al nostre treball i a la nostra tutora Isabel, hem pogut trobar-lo i treballar sobre aquest.

En un principi, no ens imaginàvem la dimensió que podria assolir el treball de recerca, i en concret, el nostre tema. És un tema molt extens que incorpora molta informació i molta dedicació, perquè requereix una part d’interpretació que a vegades costa de trobar. Quan és la primera vegada que treballes amb textos i has de relacionar-los entre ells, a vegades costa diferenciar les parts que són importants i aquelles que no ho són tant, les parts que veritablement poden servir-te per comparar o aquelles que no diuen res que t’interessi… Has d’aprendre a llegir amb una mentalitat crítica per saber què t’està dient aquell text que estàs llegint i com ho pots plasmar en els teus escrits.

En quant al bloc, ha sigut una experiència molt enriquidora. Hem après a hipervincular, a compartir fotos, a treballar amb un format fins ara desconegut per nosaltres… No ens va costar molt d’aprendre a utilitzar-lo. Allò més complicat del bloc és la dedicació que implica, i per tant el temps. Enllaçar paraules o fotos és un dels processos que al principi costen més i es poden fer més llargs.

El nostre grup de treball ha estat molt satisfactori, ja que hem treballat les dues d’una forma coordinada sense grans problemes. Hem après moltes coses juntes i hem invertit el temps en una cosa que ens agrada. Hem tingut daltabaixos amb el treball de recerca i les èpoques d’estudi, però ens hem ajudat mútuament per poder superar aquests moments més difícils. Hem aprés a cooperar per fer un treball més fàcil per totes dues.

El nostre consell seria que s’ha d’aprofitar l’estiu. El nostre problema va ser que no ens vam fer realment a la idea de la dimensió del treball de recerca ni del curs de segon de batxillerat i durant l’estiu vam treballar amb les bases del nostre treball de recerca. Tot i que ens ha costat una mica més de tirar-lo endavant, la dinàmica de treball ha sigut bona i finalment hem pogut realitzar-lo satisfactòriament.

 

Agraïments

Ens agradaria agraïr a la nostra tutora i professora de clàssiques, Isabel Fernández, la seva dedicació al treball de recerca.

Agrair-li que s’hagi quedat sense patis per ajudar-nos a avançar el treball. El temps que ha invertit en buscar llibres i altres suports. Les seves contestacions als mails desesperats. La dedicació de corregir els documents i donar unes pautes per facilitar-nos el treball i la seva insistència sobre la importància de la constància en el treball de recerca.

També ens agradaria donar les gràcies a les nostres companyes Alba, Ashley, Zaira, Laura i Marina, per ajudar-nos a resoldre els nostres dubtes. 

One thought on “Conclusió

  1. unaadmiradora

    holaaa soc una admiradora mencanten els temes aquest d e roma i tot aixo, volia felicitarvos (m’agraden els cupcakes) i em sembla molt interessant el vostre treballlllll. un patunet

    Reply

Respon a unaadmiradora Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *