Arxiu d'etiquetes: ABP

Avaluar per aprendre … a cooperar

Avaluar per aprendre a cooperar en equip

L’estratègia avaluadora avaluar per aprendre  té per objectiu promoure l’aprenentatge més que no simplement qualificar (posar nota) amb efectes de validar coneixements per obtenir un títol.  És per això què és interessant disposar d’estratègies i instruments per aplicar l’avaluació per aprendre, i en l’ensenyament competencial no només aprenem les competències específiques del currículum, si no també les competències transversals com ara l’autonomia en el treball o el treball en equip.

Els equips de treball d’estudiants no només cooperen entre sí per obtenir un producte final que resol un problema, un repte, un projecte, etc, també han de cooperar per aprendre,  doncs qualsevol activitat de qualsevol tipus que els hi proposem, sigui ABP o qualsevol altre, és sempre una activitat d’aprenentatge. És el que es coneix també com avaluació del procés i avaluació del producte, en els projectes empresarials es dona molt més pes a avaluar el producte final, en els projectes d’aprenentatge en canvi el producte és “la excusa” per promoure l’aprenentatge, i per tant hauria de tenir més pes l’avaluació del procés d’aprenentatge que no pas el producte final. He observat que sovint això no es fa així, possiblement més per manca de estratègies avaluadores del procés d’aprenentatge, la qualificació “clàssica” consistent en avaluar un examen final està també orientada al producte final del procés d’aprenentatge. En aquest article proposem una estratègia i uns instruments per avaluar i qualificar les competències transversals clau cooperar per aprendre, autonomia en el treball i creativitat.

Definir els dominis avaluables

Suposarem que estem pensant en una activitat d’aprenentatge oberta, activa, en equip, és a dir, que no és absolutament guiada de forma que només cal anar seguint de forma passiva unes passes prèviament establertes pel professorat si no que l’alumnat ha de fer un esforç personal (i col·lectiu, de equip) per trobar la o alguna de les solucions al repte, problema, etc plantejats. En activitats obertes és important tenir establerts unes competències bàsiques que el professorat considera que són necessàries a efectes d’aprovar, altrament pot donar-se el cas de que un equip treball de valent, aprengui, però no aprengui ni els coneixements mínims necessaris, simplement aprèn altres coses. Anomenen a aquestes competències específiques Competències Bàsiques, i serà el nostre domini avaluable A.

El segon domini, diem-li B,  serà íntegrament de competències transversals, concretament en aquesta estratègia ens limitarem a la competència treball en equip, més concretament a aprendre en equip: cooperar per aprendre.  Volem promoure que l’equip s’interessi per que tothom aprengui, per evitar el típic equip en que un “tira del carro” i la resta queden a l’ombra, sovint fent poca feina i aprenent encara menys. Haurien de cooperar en el seu aprenentatge.

En el tercer domini C ubicarem les competències específiques no bàsiques i altres competències transversals: autonomia en el treball i creativitat. És per tant un promoure que l’equip vagi més enllà dels mínims exigibles, que explori nous terrenys sent innovador, creatiu, auto-exigent, autònom, etc.

La qualificació de l’activitat ha de ponderar aquests tres dominis … com? No hi ha una regla fixa, és clar, depèn de les intencions del professorat i també de les característiques del grup classe: si volem promoure de debò l’assoliment de les competències transversals donarem bastant de pes al domini B, en canvi si busquem promoure la innovació, els productes excel·lents que superen de llarg les competències bàsiques privilegiarem el domini C; i en grups-classe poc madurs, no acostumats a treballar en equip, tindrem prou en assolir el continguts del domini A i es B i C tindran poc pes en la nota final. A tall d’exemple la ponderació que utilitzo en un CFGS és:

Domini avaluable Pes en la nota de l’activitat
A – Competències bàsiques 50%
B – Aprenentatge cooperatiu 25%
C – Competències avançades 25%

Avaluació del domini A – Competències bàsiques

En aquest domini de coneixements mínims bàsic  tenim poques novetats, doncs avaluem segons els criteris d’avaluació dels resultats d’aprenentatge del currículum. Pot ser recomanable exigir un mínim de nota en el domini A doncs ja hem decidit que sense aquesta base de coneixements no podem considerar aprovada l’activitat. Quin mínim? Dependrà del que demanem, però en general serà recomanable demanar una bona nota en aquest domini, com ara una nota de tall de 7.

La qualificació hauria de ser mitjançant rúbriques que mostrin clarament a l’alumnat com es posarà nota en aquest apartat. Cal dir que aquesta nota serà individual: cada membre de l’equip ha de evidenciar que té els coneixements bàsics exigibles, si no els té, malgrat l’equip hagi fet un bon treball, no aprovarà l’activitat.

Avaluació del domini B – Aprenentatge cooperatiu

Arribem al moll de l’os d’aquest article. La estratègia que aquí proposem per avaluar l’aprenentatge individual de forma que avaluem la cooperació de l’equip sencer per aprendre en equip és:

  • A l’inici de l’activitat, fem una avaluació inicial, individual, dels coneixements relatius a les competències bàsiques del domini A, una avaluació amb nota, diguem-li X a aquesta nota inicial.
  • En acabar l’activitat tornem a avaluar a cada membre de forma individual, aquesta nota que li direm Y serà de de fet la mateixa nota que posem al domini avaluable A.

A partir d’aquestes notes X, Y individuals formem una nota d’equip: anomenem P al pes de la qualificació del domini B (en l’exemple de la taula de pesos, P era un 25%); qualifiquem segons aquests dos criteris:

  1. Si la nota Y és “alta” (més gran que la mínima exigida en el domini A) per tots els membres de l’equip: atorguem P/2 de la nota del domini B (en l’exemple, un 25% / 2)
  2. Si la diferencia de notes Y – X és significativa (per exemple  Y ha de ser com a mínim un 20% superior a X) per tots els membres de l’equip: atorguem la resta de pes de la nota del domini B , P/2 (en l’exemple, un altre 25% / 2)

La nota del domini avaluable B és d’equip: tothom rep la mateixa nota o ningú no la rep. Els criteris que proposem intenten promoure que l’equip procuri que tothom tingui coneixements per sobre dels mínims (criteri 1) i que aprengui nous coneixements (criteri 2) per tal de que l’equip en conjunt rebi la qualificació.

Avaluació del domini C – Competències avançades

En aquest domini tractem de promoure que l’equip innovi en el sentit de anar més enllà de les competències mínimes, fins i tot potser es surten del criteris estrictes de currículum, però encara així poden ser aprenentatges molt vàlids. La rúbrica que proposem només a tall d’exemple (de entre moltes altres possibilitats) és:

Criteri avaluable

Pes en la nota de l’activitat

Autonomia en el treball

20%

Treball cooperatiu

10%

Creativitat

20%

Dificultat, nivell exigència

25%

Ajustat al currículum

25%

Aquesta qualificació és d’equip, excepte en casos excepcionals que considerem que algun membre no ha de tenir-la, per inacció o passivitat manifesta.

I on avaluem les presentacions en públic d’ABP?

En els projectes ABP haurien d’haver sempre com a tancament del projecte presentacions públiques de resultats; manca la competència transversal o capacitat clau corresponent  en els currículums LOE, hauria de ser quelcom semblant a “Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en l’àmbit tècnic concret“. En el cas de que sigui una exposició orientada al públic en general s’avalua sobre tot les capacitats comunicatives mentre que si és una exposició tècnica llavors s’avalua també, o sobre tot, els coneixements tècnics adquirits. En el primer cas com es tracta de una competència transversal podria avaluar-se en el domini B o en el C, i en el segon cas com hi ha avaluació de competències específiques seria del domini A i possiblement del C.

Un exemple

En un projecte ABP de 2n curs del CFGS Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX) es van formar equips de 3-4 alumnes. Se’ls va proposar implementar un sistema informàtic amb un enunciat molt obert, i els coneixements previs del grup classe sobre el tema eren molt baixos, amb excepció de dos alumnes que ja treballaven i tenien alguna experiència prèvia en el tema. Els equips els va crear el professorat de forma que siguin heterogenis en quan a rendiment acadèmic dels seus membres. Ens fixem en les qualificacions de dos equips diferents segons la metodologia exposada:

  • Equip 1: tres alumnes Alu1, Alu2 i Alu3. Alu1 té certs coneixements previs i moltes ganes d’aprendre, les seves notes són sempre altes, Alu2 té un bon rendiment tot i que li costa una mica col·laborar, té tendència a treballar pel seu compte, Alu3 té unes quantes UFs pendents i a més a més ja ha decidit no dedicar-se a la informàtica com a professió però està motivat a acabar el cicle.
  • Equip 2: quatre alumnes Est1, Est2, Est3 i Est4; Est1 i Est2 tenen un bon rendiment sense destacar en res concret i treballen bé junts, Est3 té interès però treballa, té concedit un semipresencial i va  just de temps, així que sobre tot intenta no suspendre UFs,  Est4 tenia unes notes de 9 i 10  a primer curs, però a 2n s’ha desmotivat i simplement va fent sense massa interès.

Descrivim l’avaluació d’aquests equips conforme avança el projecte.

Avaluació inicial

A l’inici del projecte, fem una avaluació inicial, individual, un qüestionari, dels coneixements relatius a les competències bàsiques, amb aquests resultats:

Conforme es desenvolupa el projecte el professorat va prenent nota dels progressos dels equips i periòdicament comprova que tot l’equip estigui treballant coordinament. Aquestes anotacions poden formar part de la nota dels dominis A i/o B, o simplement ser accions de coordinació sense efecte en la qualificació,  excepte en casos extrems si es detecta que hi han membres d’equips que no treballen, en casos així els criteris d’avaluació haurien de preveure poder suspendre el projecte per inactivitat.

En acabar el projecte els equips presenten públicament els resultats en una exposició tècnica on l’equip docent fa preguntes a cada membre per assegurar que ha assolit les competències específiques. La qualificació forma part del domini A. Es passa de nou el qüestionari inicial, i amb la nota obtinguda es fa la mitjana amb la nota de la presentació, els resultats són:

Calculem la nota d’equip segons el criteris del domini avaluable B:

Hem marcat en groc les puntuacions que no arriben a la nota de tall segons els criteris d’avaluació i per tant el projecte no estaria aprovat, o bé caldria lliurar alguna activitat complementaria. Completem la taula amb les puntuacions del domini C i obtenim les qualificacions del projecte:

De nou en groc es recorda que hi ha alumnes amb el projecte suspès, els dos casos per que no han assolit els coneixements bàsics mínims. El bonus “competència final alta per tot l’equip” no l’ha aconseguit cap equip, en el primer equip possiblement ha mancat ajudar més a l’alumne Alu3 que ha quedat despenjat malgrat tenia dos companys potents, això ha restat un 1,25 als dos membres més capaços. En el segon equip les qualificacions globals han estat més justes en general. Tots dos equips han tingut bonificació per el augment de coneixements durant el projecte (diferència Y – X).

Conclusions

L’estratègia avaluativa que hem presentat “filtra” als membres dels equips que no assoleixen el mínim exigible de coneixements, i premia l’adquisició de nous coneixements de tots els membres, promovent el compartir aprenentatges i la tutoria entre iguals; els membres més actius i acadèmicament més brillants si volen assolir notes altes hauran de procurar que la resta de membres no es despengin del seu ritme. Ajustant els pesos dels  dominis avaluables promovem més o  menys l’aprenentatge bàsic, l’aprenentatge avançat i innovador, o les competències transversals, i així podem ajustar l’avaluar per aprendre a cada nivell i característiques de cada grup-classe. Els casos especials com ara absentisme o passivitat han d’estar contemplats als criteris d’avaluació per no perjudicar injustament a la resta de l’equip.

 

Introduint elements de gamificació en la metodologia ABP usant Moodle

La gamificació en l’ensenyament és una tècnica didàctica que utilitza alguns elements típics dels jocs lúdics per incentivar l’ensenyament-aprenentatge. En la propera unitat didàctica anem a provar de fer una activitat de tipus projecte (usant la metodologia ABP, Aprenentatge Basat en Projectes) que inclourà el següents elements de gamificació:

  • Sistema de recompensa per acció continuada: periòdicament l’alumnat podrà anar apujant la seva nota de l’activitat segons la tasca realitzada fins el moment, amb unes avaluacions parcials. No és pas obligatori, també es podrà posposar la presentació, però si es fa en el moment, s’obtindrà immediatament una part de la nota final.
  • Elements de personalització: el projecte es realitzarà en equip, i cada equip tindrà un nick triat per ells, que s’utilitzarà en el següent element, la retroalimentació.
  • Sistema de realimentació i competitivitat: cada avaluació parcial de cada equip es farà pública en un rànquing en el que no es mostrarà els noms de l’alumnat, si no el nick de l’equip, per tal de fomentar el sentit de pertinència i la competitivitat.

Es proporciona a l’alumnat un enunciat contextualitzat en el RA que es treballa; la novetat en aquest cas és que els diferents equips hauran de competir entre ells en un concurs d’adjudicació per aconseguir que l’empresa fictícia els hi encarregui el projecte:

Una empresa està interessada en contractar els serveis d’un equip de professionals per executar un projecte de implantació i manteniment del programari en la xarxa local de la seva empresa. …
Per executar aquest projecte l’empresa ofereix un pressupost de fins a 3.000€, i un plaç de temps de tres setmanes. Es farà un concurs públic d’adjudicació, en el que els diferents equips que concursen podran demostrar les solucions que proposen, i l’empresa podrà adjudicar el projecte a l’equip que demostri una millor qualitat en la seva proposta.
Per avaluar la qualitat dels projectes, l’empresa setmanalment efectuarà un control de qualitat sobre els prototips que l’equip hagi preparat; el resultat de tots els controls de tots els equips que competeixen entre sí es publicarà setmanalment, per que cada equip pugui comparar la seva evolució amb la resta.”

Es concreta el que demana l’empresa amb un llistat de requeriments funcionals del projecte:

1. Requeriments de instal·lació de programari d’usuari …
2. Requeriments d’actualització de programari d’usuari …
3. Requeriments d’actualització de programari de sistemes …
4. Requeriments de resolució de incidències i atenció a l’usuari …

I es completa amb els requeriments no funcionals: elaborar un document d’avantprojecte i una memòria.

El control de qualitat que l’empresa aplica setmanalment consisteix en comprovar quins dels requisits funcionals estan completats i en quin grau. En aquest punt és on entren els criteris d’avaluació (CA) del RA:

Criteris d’Avaluació
1. Instal·la de forma desatesa programari específic segons la documentació tècnica:
eines ofimàtiques, d’Internet i utilitats de propòsit general, usant fitxers de respostes.
2. Configura i utilitza un servidor d’actualitzacions automàtiques.
3. Segueix els protocols d’actuació per resoldre incidències documentant-ne les tasques realitzades.
4. Planifica protocols d’actuació per resoldre incidències.
5. Dóna assistència tècnica a través de la xarxa, usant administració remota, i
documentant-ne les incidències.
6. Elabora guies visuals i manuals per instruir en l’ús de sistemes operatius o aplicacions.

Per qualificar la qualitat del projecte, l’empresa utilitza directament els CAs en forma de rúbrica; els indicadors d’assoliment de cada CA són els requisits funcionals del projecte:

CA1 – Instal·la de forma desatesa programari específic segons la documentació tècnica: eines ofimàtiques, d’Internet i utilitats de propòsit general, usant fitxers de respostes.
1.1 Verifica els requeriments de instal·lació de programari d’usuari per Windows: fins a 4 punts.
1.2 Verifica els requeriments de instal·lació de programari d’usuari per Linux: fins a 2
punts.

Posteriorment es desenvolupa la rúbrica d’avaluació de la qualitat del projecte a partir dels CAs-requeriments funcionals, afegint els nivells d’assoliment estàndards: no realitzat, realitzat amb mancances importants, realitzat amb mancances lleus, realitzat completament.

En Moodle es visualitza constantment el progrés de cada equip (imatge corresponent al projecte anterior, ja finalitzat):

Qualificacions provisionals de cada equip

La qualitat del projecte és un dels instruments d’avaluació, però no pas l’únic: afegim instruments per avaluar el grau de treball en equip, el treball individual, i l’exposició final del projecte, en total són quatre instruments:

Instruments de qualificació del projecte, tal com es veuen a Moodle

Els altres tres instruments ja han estat comentats en una entrada anterior d’aquest bloc, com ara en Treballant la capacitat clau “treball en equip” amb la metodologia ABP.

 

 

 

 

Treballant la capacitat clau “treball en equip” amb la metodologia ABP

Hem acabat una activitat on es pretenia introduir a l’alumnat (tres grups de 1r de CFGS) en el treball en equip; com va anar prou bé, encetem una segona activitat on ja introduïm més elements de la capacitat treball en equip. Aproximadament la meitat de l’alumnat  prové de CFGM i ja han fet treballs en grup anteriorment, però mai en equip. Per si hi han dubtes per distingir una forma de treball de l’altre,  aquí enllaço el powerpoint que jo utilitzo amb l’alumnat per que sàpiguen que vol dir formar part d’un equip de treball, realitzat per una companya de l’INS Baix Camp, i retocat per mi.

Aspecte de l’activitat en la plataforma Moodle

En realitat es tracta d’un repte, això de fer-los treballar en equip, no ho han fet mai, així que abans de començar la darrera activitat vaig mirar de motivar-los mostrant-los la pàgina del cicles d’alt rendiment del país basc on treballen el seu model d’FP anomenada Ethazi, que bàsicament és treballar en equips per resoldre reptes transversals a diversos mòduls dels cicle; la idea va ser fer-lis veure que la competència treball en equip realment és clau en el mon laboral. I en els criteris d’avaluació vam deixar ben clar que era requisit indispensable que el projecte es realitzi en equip, i no partint-lo en unitats que diferents alumnes resolen per separat. A continuació exposem els detalls metodològics que estem usant: temporització, assoliment de competències (específiques, professionals i transversals) i avaluació.

Estratègia didàctica

Aquesta activitat desenvolupa completament un nucli formatiu, corresponent a un un resultat d’aprenentatge (RA), en 30 hores. La hem dividit en dues parts, assignant un 50% de hores a cadascuna: la primera és molt guiada pel professorat, i l’alumnat treballa de forma individual, mentre que en la segona es treballa en equips i  reptes a resoldre, i el professorat assumeix un rol de tutor/dinamitzador.

Les competències transversals que treballem en aquesta activitat són:

  1. Autonomia en el treball: durant tota l’activitat
  2. Organització del treball: durant tota l’activitat, però sobre tot en la 2a part
  3. Responsabilitat en el treball: durant tota l’activitat, però sobre tot en la 2a part
  4. Relació interpersonal: en la 2a part
  5. Treball en equip: en la 2a part
  6. Resolució de problemes/reptes: en la 2a part

La capacitat d’aprendre a aprendre es treballa durant tota l’activitat, especialment en la segona part, on l’alumnat te més llibertat de decisió sobre el seu procés d’aprenentatge.

Primera part de l’activitat:

Es treballen de forma individual tots els criteris d’avaluació (CAs), és a dir, la competència específica;  l’alumnat treballa de forma autònoma usant com a suport d’aprenentatge  classes gravades en vídeo que visualitza a casa abans de classe i després es discuteix a classe fent debats de preguntes i respostes per  tot el grup (metodologia “flipped classroom” o de “classe invertida”), apunts disponibles a la plataforma Moodle, explicacions addicionals del professorat  per tot el grup i per suposat consultes puntuals al professorat. La seqüència de tasques i els objectius d’aprenentatge estan predefinits i publicats per el professorat i són els mateixos per tothom.

En la explicació inicial de l’activitat, és contextualitza el RA mostrant que té relació directe amb el perfil professional (en el nostre cas, el d’administrador de sistemes en xarxa) mostrant alguns perfils professionals reals, extrets d’ofertes de feina actuals, per cada perfil s’inclou una taula que relaciona els requisits demanats per l’empresa amb les UFs i NFs del mòdul M1, com ara:

Perfil 1. Sermicro, empresa Integradora de referencia de Soluciones y Servicios TIC, con presencia internacional y sede en 5 países, que cuenta con más de 2.800 empleados y tiene un compromiso activo con la igualdad entre hombres y mujeres, precisa un Administrador de Sistemas.

Requisitos: Conocimientos y expericiencia en:

Entornos Wintel, Windows7 , Windows 10, Windows 2012 / 2016 Vist a M1 UF1
Homologación de aplicaciones en tecnologías APPV, SCCM y Citrix Vist a M1 UF1
Scripting con PowerShell Activitat actual
Creación políticas de Directorio Activo
Activitat actual

La seqüència de treball d’aquesta primera part està totalment temporitzada pel professorat:

On? Què fem?
A casa Visualitzar els vídeos 1 i 2. Introducció al tema dels directoris de xarxa.
Sessió 1 classe Explicació: Exemples de directoris de xarxa; competència, CAs i perfils professionals associats.

Preguntes i respostes.

Exercici 1: fer inventari d’una xarxa, identificant els objectes, les seves classes, i la jerarquía.

A casa Visualitzar el vídeo el format LDIF
Sessió 2 classe Preguntes i respostes.

Exercici 2: preparar un fitxer LDIF per crear un directori

A casa Visualitzar el vídeo Instal·lació bàsica d’OpenLDAP
Sessió 3 classe Preguntes i respostes.

Exercici 3: Instal·lació bàsica d’OpenLDAP. Importació d’un fitxer LDIF. Comprovació de la importació.

A casa Visualitzar el vídeo Client OpenLDAP. Comandaments. Entorn PhpLDAPAdmin
Sessió 4 classe Preguntes i respostes.

Exercici 4: Instal·lació Client OpenLDAP i PhpLDAPAdmin. Ús de comandaments de cerca en el arbre.

Respondre qüestionari LDAP (20’).

A casa Visualitzar el vídeo Active Directory
Sessió 5 classe Preguntes i respostes.

Exercici 5: Instal·lació de Windows Server 2016

Activació del rol AD, DNS. L’editor ADSI. Diferències i similituds amb l’estàndard LDAP.

Classes 6, 7, 8 Usuaris i equips AD. Afegir equips al domini. Perfils mòbils. Respondre qüestionari AD (20’).
Classes 9 a la 15: Projecte directori de xarxa

 

Segona part de l’activitat

Es proposa la resolució d’un repte en equips, on caldrà aplicar els coneixements adquirits en una situació didàctica semblant a una de real, completant així el desenvolupament complert de la competència. Recordem que s’entén que s’ha assolit la competència professional només quan se es capaç d’aplicar els conceptes i procediments en una situació diferent de la utilitzada per aprendre’ls, situació que ha d’estar contextualitzada en el perfil professional del cicle. En aquesta segona part l’alumnat treballa en equips de forma autònoma, aplicant la metodologia d’aprenentatge basada en projectes (ABP), tutoritzats pel professorat.  La seqüència de tasques, els objectius d’aprenentatge i els recursos d’aprenentatge els defineix cada equip. Els objectius específics són:

  1. Resoldre, totalment o parcialment, un dels reptes que es proposaran, relatius a les competències i continguts treballats en la primera part.
  2. Treballar en equips, formats per de 4 a 6 components
  3. Aplicar la metodologia ABP (Aprenentatge Basat en Projectes; cada equip ha de
    1. triar un problema i entendre’l ,
    2. detectar quina informació i recursos li calen per resoldre’l,
    3. definir els seus objectius d’aprenentatge,
    4. definir el pla d’acció,
    5. decidir la distribució de tasques i els rols d’equip de cada component,
    6. planificar les reunions d’equip,
    7. documentar evidències del treball realitzat en una memòria i les actes de les reunions en un portafolis,
    8. fer una presentació final.

Avaluació de l’activitat

En aquesta activitat es realitzen dos tipus d’avaluacions: avaluació formadora i avaluació sumativa (obtenció de la qualificació final).

Avaluació per obtenir una qualificació

Per la 1a part de l’activitat (qualificació individual)

Es qualifiquen tots el CAs del RA, excepte el darrer CA, Documenta les tasques realitzades, que s’avalua en la segona part. Els instruments de qualificació són:

  1. El professorat anirà observant el treball individual realitzat, anotant  “in situ” el grau d’assoliment dels objectius (CAs)
  2. Es realitzarà un qüestionari de teòric-pràctic

Per la 2a part de l’activitat (qualificació d’equip)

Es qualifica el darrer CA, Documenta les tasques realitzades, i la capacitat clau treball en equip. Els instruments de qualificació són:

  1. La presentació final del treball de l’equip s’avaluarà a tres bandes: pel professorat, auto-avaluació (cada grup a sí mateix) i co-avaluació (cada grup a la resta de grups)
  2. S’avaluarà la documentació: una memòria tècnica del projecte i les actes de les reunions de l’equip en el portafolis.
  3. També s’avaluarà, per observació directa del professorat, el grau real de treball en equip.

Avaluació formadora, o avaluar per aprendre

Com sabem, l’avaluació com instrument d’aprenentatge es basa en promoure que l’alumnat segui conscient del seu propi procés de treball, d’aprenentatge, de les dificultats que es troba i de com les resol, i de que sigui capaç d’auto-qualificar el seu treball, i per aconseguir-ho és bàsic que el professorat comparteixi els criteris detallats de qualificació, i no només els comparteixi, si no que ho faci en un format entenedor i que s’asseguri de que l’alumnat realment els entén. Per aconseguir-ho, s’han creat rúbriques i guies d’avaluació per cada instrument de qualificació, excepte pel qüestionari. A més a més l’alumnat també qualifica la presentació final del treball de l’equip.

A continuació tenim totes les rúbriques utilitzades en l’activitat.

Rúbrica per avaluar el treball individual realitzat
Aquesta rúbrica la utilitza el professorat observant in situ, de forma continuada,  el treball de la’lumnat; llista cada un dels CAs del RA, per cada CA hi ha un o més d’un indicador de realització (anomenats objectius en l’enunciat proporcionat a l’alumnat), i els corresponents nivells d’assoliment.
.
CA1. Implementar un servidor de domini -> Objectiu 1.1
Sense fer
0punts
Crea una BD LDAP amb diversos ordinadors i usuaris.
1punts
CA1. Implementar un servidor de domini -> Objectiu 1.2
Sense fer
0punts
Prova de consultar a la BD des de màquines client Linux amb comandaments
1punts
consultar a la BD des de màquines client Windows amb eines gràfiques
2punts
CA2. Administra comptes d’usuari AD
Sense fer
0punts
Ha creat diferents usuaris a l’AD
1punts
CA 3 i CA 5. Crea i administra grups de seguretat i organitza els objectes per facilitar la seva administració
Sense fer
0punts
Ha creat les Unitats Organitzatives i SI ha organitat els usuaris i els equips a l’Active Directory
1punts
CA 4. Crea plantilles que facilitin l’administració d’usuaris amb característiques similars
Sense fer
0punts
Ha creat alguna plantilla per algun grup o departament a l’AD
1punts
CA 5: Centralitza la informació personal dels usuaris del domini mitjançant l’ús de perfils mòbils i carpetes personals
Sense fer
0punts
H configurat i validat carpetes personals mapejades en una unitat de xarxa, O Ha configurat i validat almenys un usuari amb perfil mòbil.
0punts
H configurat i validat carpetes personals mapejades en una unitat de xarxa, I Ha configurat i validat almenys un usuari amb perfil mòbil.
1punts
Rúbrica per avaluar la memòria del projecte
Proporcionem a l’alumnat un model de memòria, per que sàpiga quina estructura ha de tenir el document, una rúbrica i una guia d’avaluació per interpretar correctament la rúbrica:
Indicador realització
Nivells d’assoliment
Documenta secció inicial (3P) No hi és (0P) Falta o no està com es demana dues de les pàgines de la secció (1P) Falta o no està com es demana alguna de les pàgines de la secció (2P) Totes les pàgines de la secció estan com es demana (3P)
Documenta secció principal (6P) No hi és (0P) Falten dos apartats o no contenen informació de qualitat(1)(2P) Falta un apartat o no conté informació de qualitat(1) (4P) Tots els apartats hi són i contenen informació de qualitat(1) (6P)
Documenta secció final (3P) No hi és (0P) Falta un apartat o no conté informació de qualitat(1) (1,5P) Tots els apartats hi són i contenen informació de qualitat(1)(1,5P)

(1) Per «informació de qualitat» en la secció principal de la memòria entenem que, llegint-la, el lector pugui fer-se una idea acurada sobre la motivació i objectius de l’equip en el projecte, les tecnologies que ha utilitzat, les fases del desenvolupament, les proves i resultats, i l’opinió de l’equip sobre els procés del projecte, els resultat obtinguts, la seva aplicabilitat, i d’altres aspectes que l’alumnat cregui rellevants.

En la secció final la qualitat significa que les referències a fonts d’informació siguin localitzables (fitxa completa de llibres o revistes, incloent autor, títol i editorial, o adreça web), i que la informació dels annexos tècnics estigui relacionada amb la part principal de la memòria i sigui útil per mostrar l’evidència del treball realitzat.

Rúbrica per avaluar les actes de les reunions dels equips

Com a part del mètode de treball en equip, en general es demana que cada equip es reuneixi periòdicament per fer posta en comú i prendre decisions, i cada reunió s’ha de fer constar en acta. Es proporciona un model comú d’acta, al qual es refereix la rúbrica. Es pren la mitjana de totes les actes, per obtenir una qualificació única.

Indicador realització
Nivells d’assoliment
Documenta secció Identificació (1P) No hi és (0P) Estan tots els apartats (1P)
Documenta secció Temes i acords (3P) No hi és (0P) Falten dos apartats o no segueixen el format demanat (1P) Falta un apartat o no segueix el format demanat (2P) Tots els apartats hi són i segueixen el format demanat (3P)
Documenta secció Necessitats detectades (2P) No hi és (0P) Falta un apartat (1P) Tots els apartats hi són (2P)

Rúbrica d’observació directe per part del professorat del treball dels equips

El professorat, en el seu rol de tutor/dinamitzador, va contínuament voltant, observant, anotant, i fent preguntes i recomanacions als equips. Aquesta tasca es reflecteix en el instrument de qualificació “observació del treball en equip”, amb la següent rúbrica:
En les reunions, es comparteixen idees i materials
Mai o quasi mai
0punts
De vegades
1punts
Sempre o quasi sempre
2punts
Es respecten els rols d’equip
Mai o quasi mai
0punts
De vegades
1punts
Sempre o quasi sempre
2punts
En les reunions, tots participen activament
La majoria no participa
0punts
La majoria participa
1punts
Tothom participa
2punts
En els continguts de la memòria i de les actes, tots col·laboren, i hi ha un encarregat de redactar-les
La majoria no participa, i no hi ha un encarregat
0punts
La majoria participa i hi ha un encarregat
1punts
Tothom participa i hi ha un encarregat
2punts

Rúbrica per la presentació pública del projecte

A diferència de les anteriors, que eren utilitzades només pel professorat (tot i que l’alumnat les ha de consultar contínuament com a part del seu procés d’aprenentatge), aquesta és usada per l’alumnat per auto-avaluar-se i avaluar als seus companys. Per aquest motiu s’ha mirat de simplificar al màxim el seu ús; s’ha implementat en Moodle com a formulari de qualificació segons tres criteris, cada criteri té una descripció del que avalua (els indicadors de realització), i unes opcions de resposta alternativa (els nivells d’assoliment).
Criteri 1
Criteri 2
Criteri 3

 

Conclusió

Les competències transversals, o capacitats clau, no es poden avaluar com les específiques, en cada activitat des de principi de curs, si no que cal desenvolupar-les amb temps, freqüentment al llarg de tot el curs, i per tant no convé qualificar-les des de les primeres activitats. Sí que cal anar-les introduint quan abans millor, i avaluar-les formativament (reflexionant sobre el seu desenvolupament) i formadorament (procurant que l’alumnat sigui conscient del seu progressiu desenvolupament), però la seva qualificació numèrica pot esperar. En el nostre cas, la  primera activitat on es comença a qualificar directament alguna competència transversal, en aquest cas la de treball en equip, ha estat aquesta, ja ben bé a meitat de curs. Depenent del resultats obtinguts, progressivament anirem qualificant també altres capacitats clau, algunes de les quals presenten un cert repte en la elaboració de rúbriques i guies d’avaluació, com ara les de  organització i responsabilitat en el treball. Seguirem investigant.