Arxiu mensual: febrer de 2020

Models d’ensenyament-aprenentatge

Quan parlem d’innovació educativa és interessant saber com classificar les diferents estratègies que apliquem a l’aula per identificar les que ja estem usant i també d’altres noves que podem explorar. Aquestes estratègies es poden agrupar en models d’ensenyament-aprenentatge que es diferencien per com establim les relacions entre alumnat, professorat, i matèries per aprendre. Donem doncs un breu resum de les més conegudes amb la intenció de, potser, donar idees al professorat, tenint en compte que no cal adoptar fil-per-randa totes les característiques de cada model, ben al contrari, podem ser flexibles adaptant els models a la nostre pràctica docent i als grups-classe que tinguem. No farem esment a la qualificació doncs no forma part dels models d’aprenentatge, en canvi l’avaluació sí és part del procés d’aprenentatge i apareix en tots els models.

Model d’ensenyament directe

És segurament el més conegut. Segueix una seqüència tal com:

  1. Avaluació diagnòstica inicial: què saben del tema? Explicar objectius i motivació.
  2. Explicació magistral.
  3. Pràctica guiada pel professorat; pot incloure demostracions, exemples, una activitat resolta explicada …
  4. Pràctica sense guiatge: l’alumnat la resol de forma independent, el professorat fa la revisió i dona retroacció.

El punt 3 opcionalment pot incloure una nova avaluació diagnòstica per veure si l’alumnat està preparat pel pas 4, en cas contrari, es pot fer alguna activitat de reforç.

Exemple: per ensenyar com usar les formules en el full de càlcul Excel, primer de tot mostrem un cas pràctic que en fa ús, motivant el seu aprenentatge i establint els objectius, aprofitem per veure qui sap fer el què. Expliquem a continuació el bàsic del tema, i els hi donem un exercici resolt pas a pas (o bé el resolem nosaltres davant d’ells). A continuació els lliurem l’activitat que hauran de resoldre pel seu compte.

Model d’exposició i discussió

És una metodologia eminentment expositiva, orientada a classes teòriques més que no a pràctiques de laboratori, però al mateix temps és pot considerar una metodologia activa en el sentit de afavorir la participació de l’alumnat en la construcció de coneixement. Té les següents fases:

  1. Introducció: motivació, explicació de què i com es farà en la classe, objectius.
  2. Presentació de idees relacionades amb el tema a tractar.
  3. Torn de preguntes del professorat a l’alumnat per assegurar la comprensió dels punts anteriors. Aclariments. Preguntes de l’alumnat: el professorat procura ajudar per que les preguntes siguin “bones preguntes”.
  4. Aplicacions pràctiques: exposar possibilitats, relacionar amb coneixements previs.
  5. Resum, conclusions, tancament.

Model d’aprenentatge cooperatiu

Es caracteritza per haver-se de realitzar en equips / grups de recerca i es combinable amb la metodologia “trencaclosques” (jigshaw): les fites són grupals (espírit d’equip) però la responsabilitat es individual (cada membre de l’equip assumeix responsabilitats). Els grups idealment són de 4-5 persones.

  1. Fem una explicació inicial del tema / problema / repte / projecte
  2. Podem fer una avaluació inicial diagnòstica sobre coneixements
  3. Formem els grups, proposem activitats inicials en grup, per consolidar-los
  4. Comprovem que van aprenent, i van col·laborant entre ells
  5. Important avaluar tant l’equip en conjunt com el progrés individual
  6. Avaluació final, exposició de resultats.

Sobre ABP, treball en equip i  aprenentatge cooperatiu.

Model inductiu

Aquest model és adequat per aconseguir entendre conceptes específics aplicant constructivisme i treballant en grups, és a dir, que serà l’alumnat que progressivament amb el seu esforç entengui els conceptes, ajudat pels companys i pel professorat. El model inductiu es basa en observar, comparar, contrastar, relacionar i generalitzar.

El procés d’aprenentatge parteix d’un exemple i/o d’unes dades preparades pel professorat sobre les quals es fan unes preguntes, a través de la cerca de les respostes a les preguntes l’alumnat construeix els conceptes. L’èxit del mètode depèn molt de la qualitat dels exemples base, de les preguntes, i del guiatge del professorat, que ha de fer de guia i de dinamitzador.

Exemple: en la família informàtica, dintre de la competència Gestió de la informació, hi ha un tema bastant teòric i dens, els dels sistemes de fitxers,  que no obstant té moltes aplicacions pràctiques si es coneixen bé els conceptes. Usant el model inductiu podem pensar en la següent activitat:

  1. Partim de la situació/exemple: ens demanen com enmagatzemar les dades d’un jutjat, són milers de folis de text.
  2. Deixem que l’alumnat, en grups,  proposi solucions basades en els seus coneixements previs. Ens serveix com avaluació diagnòstica inicial.
  3. Exposem les mancances de les solucions proposades, amb molta cura de no ser massa crítics per no desmotivar. Deixem que ens facin preguntes i anem introduint nous coneixements, els convidem a que els investiguin. Animem-los a observar, comparar, contrastar, relacionar, i treure conclusions.
  4. L’alumnat proposa noves solucions basades en els nous coneixements. Anem refinant-les fins que assoleixen el nivell desitjat.