Arxiu d'etiquetes: Moodle

Introduint elements de gamificació en la metodologia ABP usant Moodle

La gamificació en l’ensenyament és una tècnica didàctica que utilitza alguns elements típics dels jocs lúdics per incentivar l’ensenyament-aprenentatge. En la propera unitat didàctica anem a provar de fer una activitat de tipus projecte (usant la metodologia ABP, Aprenentatge Basat en Projectes) que inclourà el següents elements de gamificació:

  • Sistema de recompensa per acció continuada: periòdicament l’alumnat podrà anar apujant la seva nota de l’activitat segons la tasca realitzada fins el moment, amb unes avaluacions parcials. No és pas obligatori, també es podrà posposar la presentació, però si es fa en el moment, s’obtindrà immediatament una part de la nota final.
  • Elements de personalització: el projecte es realitzarà en equip, i cada equip tindrà un nick triat per ells, que s’utilitzarà en el següent element, la retroalimentació.
  • Sistema de realimentació i competitivitat: cada avaluació parcial de cada equip es farà pública en un rànquing en el que no es mostrarà els noms de l’alumnat, si no el nick de l’equip, per tal de fomentar el sentit de pertinència i la competitivitat.

Es proporciona a l’alumnat un enunciat contextualitzat en el RA que es treballa; la novetat en aquest cas és que els diferents equips hauran de competir entre ells en un concurs d’adjudicació per aconseguir que l’empresa fictícia els hi encarregui el projecte:

Una empresa està interessada en contractar els serveis d’un equip de professionals per executar un projecte de implantació i manteniment del programari en la xarxa local de la seva empresa. …
Per executar aquest projecte l’empresa ofereix un pressupost de fins a 3.000€, i un plaç de temps de tres setmanes. Es farà un concurs públic d’adjudicació, en el que els diferents equips que concursen podran demostrar les solucions que proposen, i l’empresa podrà adjudicar el projecte a l’equip que demostri una millor qualitat en la seva proposta.
Per avaluar la qualitat dels projectes, l’empresa setmanalment efectuarà un control de qualitat sobre els prototips que l’equip hagi preparat; el resultat de tots els controls de tots els equips que competeixen entre sí es publicarà setmanalment, per que cada equip pugui comparar la seva evolució amb la resta.”

Es concreta el que demana l’empresa amb un llistat de requeriments funcionals del projecte:

1. Requeriments de instal·lació de programari d’usuari …
2. Requeriments d’actualització de programari d’usuari …
3. Requeriments d’actualització de programari de sistemes …
4. Requeriments de resolució de incidències i atenció a l’usuari …

I es completa amb els requeriments no funcionals: elaborar un document d’avantprojecte i una memòria.

El control de qualitat que l’empresa aplica setmanalment consisteix en comprovar quins dels requisits funcionals estan completats i en quin grau. En aquest punt és on entren els criteris d’avaluació (CA) del RA:

Criteris d’Avaluació
1. Instal·la de forma desatesa programari específic segons la documentació tècnica:
eines ofimàtiques, d’Internet i utilitats de propòsit general, usant fitxers de respostes.
2. Configura i utilitza un servidor d’actualitzacions automàtiques.
3. Segueix els protocols d’actuació per resoldre incidències documentant-ne les tasques realitzades.
4. Planifica protocols d’actuació per resoldre incidències.
5. Dóna assistència tècnica a través de la xarxa, usant administració remota, i
documentant-ne les incidències.
6. Elabora guies visuals i manuals per instruir en l’ús de sistemes operatius o aplicacions.

Per qualificar la qualitat del projecte, l’empresa utilitza directament els CAs en forma de rúbrica; els indicadors d’assoliment de cada CA són els requisits funcionals del projecte:

CA1 – Instal·la de forma desatesa programari específic segons la documentació tècnica: eines ofimàtiques, d’Internet i utilitats de propòsit general, usant fitxers de respostes.
1.1 Verifica els requeriments de instal·lació de programari d’usuari per Windows: fins a 4 punts.
1.2 Verifica els requeriments de instal·lació de programari d’usuari per Linux: fins a 2
punts.

Posteriorment es desenvolupa la rúbrica d’avaluació de la qualitat del projecte a partir dels CAs-requeriments funcionals, afegint els nivells d’assoliment estàndards: no realitzat, realitzat amb mancances importants, realitzat amb mancances lleus, realitzat completament.

En Moodle es visualitza constantment el progrés de cada equip (imatge corresponent al projecte anterior, ja finalitzat):

Qualificacions provisionals de cada equip

La qualitat del projecte és un dels instruments d’avaluació, però no pas l’únic: afegim instruments per avaluar el grau de treball en equip, el treball individual, i l’exposició final del projecte, en total són quatre instruments:

Instruments de qualificació del projecte, tal com es veuen a Moodle

Els altres tres instruments ja han estat comentats en una entrada anterior d’aquest bloc, com ara en Treballant la capacitat clau “treball en equip” amb la metodologia ABP.

 

 

 

 

Convertint classes teòriques en projectes de recerca de informació

La metodologia de projectes es sol associar a la realització d’activitats pràctiques, on com a resultat obtenim uns productes concrets. D’altre banda, de vegades ens trobem que, en un cert Resultat d’Aprenentage (RA), hi han alguns conceptes que considerem que són previs a qualsevol realització pràctica, i fins ara hem recorregut a la classe magistral. En aquesta experiència que presentem, s’ha intentat utilitzar la metodologia de projectes, integrat amb el paradigma d’ensenyament competencial, amb l’objectiu de que l’estudiantat conegui els conceptes previs sense fer classe magistral. A continuació es descriu com es va estructurar el projecte, els problemes que es van trobar, i l’avaluació dels resultats.

Criteris d’avaluació, conceptes i situació didàctica

Els CA’s pertanyen a la primera UF del curs, i a l’RA1, són competències bàsiques respecte als sistemes informàtics:

1.1 (*) Descriu un sistema informàtic, i identifica els seus elements funcionals i mecanismes d’interconnexió.

1.8 (*) Elabora documentació relativa a les tasques realitzades i de suport de les instal·lacions efectuades i les incidències detectades

1.9 (*) Identifica i coneix les característiques dels elements principals del maquinari d’un sistema informàtic

1.10 (*) Identifica i coneix les característiques de les xarxes d’ordinadors

Els conceptes corresponents també són bàsics:

1.1. Estructura i components d'un sistema informàtic. Perifèrics i adaptadors per a la connexió de dispositius. Tipus de xarxes, cablatge i connectors.

No obstant, estem parlant d’un CFGS de la família informàtica, per tant, malgrat ser conceptes bàsics, la contextualització exigeix un nivell alt de coneixements. Tenint en compte això, dissenyem una situació contextualitzada en el perfil professional del cicle:

Situació: Quan prestem serveis com a tècnics informàtics, una de les tasques habituals es instal·lar i mantenir el programari instal·lat en els equips, així com resoldre les incidències que aniran surtin en el dia a dia. Quan volem assolir un nivell superior de competència en aquesta tasca, és necessari conèixer bé els fonaments del que tenim entre mans: els sistemes informàtics; per això, el primer que hem de fer és conèixer els seus fonaments; conceptes com sistemes digitals, dades binàries, procés de dades, joc de instruccions, unitats funcionals, etc etc els hem de conèixer amb més o menys profunditat. Així doncs, tant si anem a dedicar-nos a la programació com a la implementació de sistemes o d'altres perfils professionals dins de la Informàtica, les xarxes estaran sempre presents; és per això que ens cal tenir una base mínima general de conceptes relatius a les xarxes d'ordinadors, conceptes com ara: • Què és una xarxa local d'ordinadors, una xarxa d'àrea metropolitana, una xarxa d'àrea ampla • Què son les xarxes públiques i les privades, que vol dir connexió punt privada punt a punt • Com està organitzada Internet? com ho fa per trobar, tant ràpidament, una adreça web que pot estar situada, físicament,a l'altre costat del mon? • Què són el servidors DNS? on estan? tots estan a Internet o també poden estar en xarxes locals? (...)

A continuació, partint de la situació contextualitzada, dissenyem algunes preguntes competencials:

Problema que se'ns presenta: Ens plantegem assolir aquest nivell bàsic de coneixements com a projecte: els problemes que es proposen resoldre són: 

1. Què cal fer i saber per ser capaços de llegir i entendre articles tècnics sobre conceptes bàsics de sistemes informàtics?

 2. Què cal fer i saber per ser capaços de entendre les característiques tècniques del maquinari de sistemes informàtics, i per poder comparar productes similars? 

3. Què cal saber relatiu a xarxes d'ordinadors per estar capacitats per entendre els conceptes relacionats, per posteriorment arribar a ser capaços de dissenyar i implementar xarxes d'ordinadors?

A continuació dissenyem el pla de treball general; ho fem així doncs va ser el primer projecte que aquest grup va fer, i no tenen experiència en planificació de projectes, per aquest motiu els hi donem mig fet:

En el temps que teniu disponible us heu d'organitzar, heu de pensar de fer les següents tasques: 

1. Enumerar els conceptes que us són desconeguts: fer una llista 

2. Buscar informació sobre els conceptes desconeguts 

3. Documentar els conceptes; això es pot fer de vàries formes: creant el vostre propi bloc on anireu incloent la documentació de tot el curs, fent una presentació (Powerpoint...), fent un mapa conceptual on-line, un Prezi, un vídeo on expliqueu els conceptes, etc etc. 

4. Incloure les llistes de conceptes i els links al material que heu creat 

5. Documentar el vostre procés d'aprenentatge en un dossier d'aprenentatge personal 

6. Respondre un qüestionari. 

7. Fer una presentació pública breu d'alguns dels temes que heu investigat.

Cal afegir que se’ls va demanar que formessin grups de treball, que van tenir 17 hores de dedicació total al projecte, i que en l’exposició cada grup va triar d’exposar algun tema seleccionat de entre tots els que van investigar. També, com sol fer-se en la metodologia de projectes, se’ls va proporcionar bibliografia i webgrafia, així com una llista de conceptes bàsics que tots havien de conèixer, i que s’avaluaria responent un qüestionari.  El professorat va actuar en tot moment com facilitador i coordinador del procés d’aprenentatge, que va ser autònom en grau molt alt.  Aquest projecte el van realitzar tres grups-classe diferents, ASIX-DAW1M, ASIX1T, DAW1T,  tots CFGS de la família informàtica. L’alumnat va tenir accés a tot el projecte (situació didàctica, material auxiliar i activitats) en la plataforma Moodle:

Aspecte del projecte en el Moodle del curs
Aspecte del projecte en el Moodle del curs

Resultats

En general l’alumnat ha treballat bastant en aquest projecte, no sol han estudiat per compte seva els conceptes, també han tingut que el·laborar una documentació i compartir-la en el núvol, així com redactar un e-dossier d’aprenentatge. Uns quants exemples de dossiers són:

Aquest tres exemples, tots tres del grup grup-classe ASIX1T van tenir una qualificació mitjana de 7, la mateixa que va obtenir el grup sencer, són per tant representatius.

Respecte als qüestionaris: fer “exàmens” no és una activitat pròpia de la metodologia de projectes, de fet en aquest cas es tractava d’uns qüestionaris de respostes alternatives implementats als Moodle del curs, i es podien realitzar fins a tres intents; Moodle prenia la millor nota dels tres intents. Es pretenia no tant examinar com estimular l’autoestudi, mostrant el qüestionari com un repte. A més a més es va introduir un element de gamificació: l’alumnat veia al Moodle un “rànquing” de les 10 millors puntuacions obtingudes en el qüestionari del tres grups-classe, de forma que els més orientats a competir realment ho van fer per copsar les millors posicions. No era un qüestionari “fàcil”, si no que es va ajustar al nivell d’un grau superior. La qualificació mitjana final dels tres grups va ser de 6.0, i només 3 alumnes, d’un total de 63, van suspendre.

Resultats del qüestionari de teoria
Resultats del qüestionari de teoria

Respecte al problemes detectats en l’aplicació de la metodologia, una bona font d’informació està en les opinions que es van demanar a l’alumnat en acabar el projecte. Transcrivim a continuació algunes de les més informatives en quant a problemàtiques.

Alumne "X": Tot i que soc una persona que li agrada treballar en grup i realitzar projectes trobo que aquest projecte es molt obert, en el sentit de que en molts moment m' he trobat en una situacio de bloqueig ja que no se ben be el que es demanava en el projecte, quins son els minims ni els maxims.  Crec que aquest tipus de projectes serien molt millor a realitzar amb tasques practiques ja que es molt mes fàcil trobar errors o treballar fins obtindre el resultat desitjat, per que la teoria es molt amplia i ambigua com per a que un estudiant sense experiencia en aquets tipus de metode pugui decidir que tan be hem realitzat la nostra propia feina.

Alumne "Y":  Sincerament el temps de recerca dedicat al treball ha sigut d'ajuda per entendre una mica millor el funcionament de les memòries en el nostre sistema, buscar per el nostre compte sempre es millor que seguir una pauta dictada, encara que no ha sigut gens fàcil trobar informació valida i fiable en la xarxa, he acabat revisant mes la teoria del professor que cap altre cosa però fins i tot així ha sigut interessant el mètode d'aprenentatge, però en tinc queixes hi ha sigut el temps invertit en la recerca d'informació sobre el projecte, jo personalment quasi tot el que he pogut buscar ho he tingut que buscar a classe ja que treballo per el matí i mes impossible dedicar-li temps fora del horari del institut i ho he tingut que fer tot a corre cuita i no mostrant tot el interes que de debò li hagues dedicat.

Alumne "Z": El mètode que planteja el professor em sembla bo però a la vegada mal mètode, i per què? Molts de nosaltres partim de 0, això vol dir que no tenim cap coneixement sobre els diferents conceptes que se’ns planteja, el fet de fer-nos investigar ens perjudica bastant, perquè sempre et trobes amb el problema, què necessito saber, fins a quin punt investigo, es necessari saber això o allò, necessito saber alguna cosa més, etc.. , a part d’això també està el projecte, haig de dir que no es una cosa senzilla perquè no pots ficar qualsevol cosa, aquest projecte et proporcionarà uns coneixements, desprès es farà una presentació, per tant has d'hagut d'investigar diferents conceptes relacionats amb el tema, perquè un cop finalitzada la presentació hi haurà preguntes.

Aquestes opinions, i d’altres, es van discutir a classe (guardant l’anonimat dels autors); bàsicament, el professorat va exposar que els “problemes” enumerats de fet no ho són, si no que formen part del mètode. Concretament:

Objecció / problemàtica Explicació del professorat (extracte)
 Aquest projecte es molt obert … el fet de fer-nos investigar ens perjudica bastant … no ha sigut gens fàcil trobar informació valida i fiable en la xarxa …  la teoria es molt amplia i ambigua Hi han un tipus d’activitats anomenades de enunciat obert / investigació que tenen l’objectiu de desenvolupar l’habilitat de recerca autònoma d’informació, filtratge de informació rellevant, creativitat, etc … A més a més teniu una bibliografia recomanada, uns apunts de l’assignatura, i un professorat disposat en tot moment a assessorar-vos.
 Tinc queixes hi ha sigut el temps invertit en la recerca d’informació … he tingut que fer tot a corre cuita i no mostrant tot el interès que de debò li hagués dedicat Una de les habilitats importants que es treballen en els projectes és la de saber-se organitzar el temps disponible. Quasi mai ens “sobrarà” temps, més aviat al contrari. Ens hem d’acostumar a administrar el temps.
Haig de dir que no es una cosa senzilla … has d’investigar diferents conceptes relacionats amb el tema Correcte, no és senzill, un projecte sempre és un repte, i aquest projecte a més a més ha estat un projecte de investigació. Un projecte que no plantegi reptes difícils no ens serveix per desenvolupar habilitats i competències professionals.

Conclusió

Tenint en compte que per molts dels alumnes/as és tractava del primer projecte que feien, i que es tractava d’un repte de investigació incorporant treball en grup, autonomia, redacció de resums, exposició de resultats i organització del temps i del treball, considerem que ha estat bastant bo el resultat assolit.

Avaluació formadora a tres bandes amb Moodle

En el paradigma de aprendre a aprendre l’avaluació pot ser tant formativa (avaluació amb motivació certificadora) com formadora; aquesta forma part del procés formatiu: és un instrument més d’aprenentatge. El aprofitar l’avaluació com a recurs d’aprenentatge fomenta l’autoregulació, l’autonomia i el protagonisme de l’estudiant en el seu propi procés d’aprenentatge.
L’avaluació formadora es diu que és una avaluació a tres bandes: estudiant, grup d’estudiants, professor: l’estudiantat s’auto-avalúa i avalua als seus companys. Per tant, en cada activitat avaluable, l’estudiantat obé tres qualificacions: la pròpia, la dels companys i la del professorat.

 

Moodle, una plataforma de e-learning àmpliament utilitzada en els centres d’ensenyament, ofereix un tipus especial d’activitat, els tallers Moodle, que automatitzen l’avaluació a tres bandes: l’alumnat pot accedir a les guiés d’avaluació o rúbriques de l’activitat i procedir a autoavaluar-se i avaluar als companys. Moodle calcula la qualificació final com a mitjana ponderada de totes les qualificacions parcials, a més d’oferir diverses possibilitats de configuració.

Taller Moodle mostrant les qualificacions atorgades a tres bandes
Taller Moodle mostrant les qualificacions atorgades a tres bandes

 

Alguns recursos generals sobre Moodle que inclouen informació sobre les activitats tipus taller són:

Uns apunts específics sobre tallers Moodle són aquests: Manual breu de tallers Moodle.