Arxiu d'etiquetes: organització del temps

Calmar l’educació: propostes

A través de Twitter hi trobat l’associació Educación Abierta (http://educacionabierta.org/), un espai de compartició i debat per la transformació educativa. Una de les seccions es titula “Calmar la educación es transformar la educación“, on trobem 101 afirmacions en la línia de buscar una educació més centrada en l’alumnat i menys en els temaris. Algunes de les afirmacions m’han semblat molt relacionades amb l’ensenyament competencial tal com s’entén en aquest blog, per la qual cosa reprodueixo aquestes propostes, agrupant-les segons la temàtica, i comentat-les breument.

Sobre l’alumnat

L’alumnat deixa de ser un receptor passiu del coneixement que el professorat li mostra, directament o a través de llibres de text, i passa a ser protagonista actiu.

4. La curiosidad, el placer de conocer, es el alma del aprendizaje. Educar es acompañar a otros en el proceso de aprender.

20. Necesitamos educación durante toda la vida. La educación básica debe capacitarnos para aprender a aprender.

21. La sociedad cambia constantemente, incluso el conocimiento, luego tendremos que formar a los alumnos en la gestión de la incertidumbre.

30. Debemos pasar del concepto de nativo digital al del estudiante digitalmente juicioso y competente. El mero hecho de haber nacido en un ecosistema plenamente digital no habilita ni capacita automáticamente a sus nativos.

44. Los alumnos deben hacer preguntas, buscar nuevos problemas y recibir espacio y tiempo para desarrollar su pensamiento crítico. Una competencia clave como “aprender a aprender” debe potenciarse dentro del tiempo escolar.

El currículum

Els temaris carregats, amb poc temps, i iguals per a tothom, dificulten l’aprenentatge real, profund, i no respecten la individualitat, complicant la integració dels que tenen més dificultats d’aprenentatge.

46. Es necesario recobrar una cadencia de la educación acompasada a los ritmos de aprendizaje de cada cual, adecuando el ritmo expedito e impersonal de la educación actual.

51. Un curriculum flexible supone redefinir la carga de contenidos curriculares; reducir los contenidos teóricos (incorporado grandes ideas, en lugar de una gran cantidad de contenidos fragmentados). Un curriculum flexible supone ampliar los contenidos procedimentales y actitudinales, así como adecuar los contenidos a las necesidades de los alumnos y a las demandas sociales contemporáneas.

52. Hay que enseñar menos cosas, pero más relevantes para los alumnos y con más profundidad. Aprender sin interés desvirtúa el proceso de aprendizaje y lo merma. Es fundamental suscitar el interés por el conocimiento que va a ser aprendido y, con ello, favorecer la motivación por aprender para seguir aprendiendo.

Metodologies competencials

L’orientació a competències del procés d’ensenyament-aprenentatge facilita assolir els anteriors punts: ensenyament centrat en l’estudiantat, ensenyar coses rellevants per l’alumnat.

49. El logro de los objetivos educativos y la implantación del aprendizaje por competencias exige desarrollar acciones dirigidas a todos los actores educativos para la comprensión pedagógica de las competencias.

53. Los métodos docentes dirigidos a favorecer el aprendizaje de competencias demandan el dominio de múltiples estrategias metodológicas que garanticen el  aprendizaje significativo. El aprendizaje significativo permite transferir el conocimiento, traduciéndolo a distintos procedimientos para poder ser aplicado a diferentes contextos.

54. Entre los métodos docentes, las metodologías activas son fundamentales para favorecer en los alumnos la autonomía, el aprendizaje personalizado y potenciar el trabajo en equipo, la experimentación y la creatividad.

55. La aplicación de las metodologías activas requiere un cambio en la concepción de la relación docente-conocimiento-estudiante. El conocimiento es construido en la dinámica de la clase; los estudiantes necesitan guía, organización y un ámbito propicio para el desarrollo de sus potencialidades que les proporciona el docente.

56. La gestión cooperativa del aula es más eficaz que la gestión individualista o competitiva. Las estructuras cooperativas favorecen el proceso de aprendizaje de los alumnos y potencian el desarrollo de las habilidades sociales que se exigen en la sociedad de nuestros días.

57. Ser competente es ser capaz de movilizar conocimientos en situaciones conocidas o novedosas. Sin conocimiento no hay aprendizaje competencial, sin valores no hay aprendizaje competencial.

Nous rols del professorat, innovació educativa

Evidentment, el professorat deixa de ser només un transmissor de coneixement, ara té nous rols afegits.

62. La innovación educativa debe venir avalada por la evidencia científica, la experiencia profesional y la colaboración entre docentes.

63. Sólo con una formación (inicial y continua) docente basada en competencias se podrá favorecer el aprendizaje de competencias en sus alumnos.

66. La figura del educador como diseñador de experiencias de aprendizaje cada vez adquiere más importancia porque los alumnos de hoy demandan cambios en la metodología y necesitan nuevos objetivos y nuevas estrategias pedagógicas.

68. Un equipo docente es más competente que la suma de sus miembros. Hoy frente a las demandas personalizadas de los alumnos sólo tiene sentido trabajar en equipo.

72. El rol del profesor como modelo de liderazgo demanda la formación del docente como tutor-líder. Una de las funciones del docente es la de ejercer un liderazgo inspirador con empatía y que trabaja en equipo y colaboración.

Avaluació formativa i formadora

L’avaluació ha de ser molt més que una simple obtenció de una qualificació, és part del procés d’aprenentatge.

76. La evaluación no sólo mide los resultados, sino que condiciona profundamente lo que se enseña y cómo se enseña y, por tanto, determina qué aprendemos y cómo aprendemos.

78. La evaluación no debe ser el momento final de un proceso. No es el objetivo sino el medio. El fin de la evaluación no es ser el fin de nada. Debe ser el comienzo de un proceso más rico. La evaluación debe estar en todo momento del proceso de enseñanza-aprendizaje.

79. Debemos empezar a evaluar lo que valoramos y no sólo aquello que sabemos o podemos medir. Si cambiamos la cultura de la evaluación transformaremos la educación. El reto es acordar los objetivos del aprendizaje de nuestros niños y jóvenes.

81. La verdadera evaluación para el aprendizaje está más cerca de la personalización que de la estandarización. Debemos personalizar la evaluación e ir hacia una evaluación solicitada, no jerárquica, multidireccional y privada.

82. Debemos ser capaces de evaluar lo diferente. Las adaptaciones en la evaluación son un objetivo esencial, de forma que se atienda cada vez mejor a las necesidades educativas y las condiciones de cada alumno.

Xarxes de centres

Per assolir tots els punts anteriors, és important la col·laboració dels docents, formant xarxes de cooperació i de treball en equip.

88. Los centros aprenden en red:  sin redes locales, nacionales e internacionales para compartir y evaluar proyectos y buenas prácticas el esfuerzo por la innovación educativa será ineficiente y difícilmente sostenible.

 

Ressenya de “Elogi de l’educació lenta”, coincidències amb l’enfocament competencial

Acabo de llegir el llibre d’en Joan Domènech Francesch, Elogi de l’Educació lenta, la veritat és que el volia llegir lentament, reflexivament, però ja sabem com anem tots, atrafegats, així que l’hi llegit bastant ràpidament, contradictori com sembla. Malgrat que l’aplicació pràctica dels principis que enuncia l’autor és realment difícil de dur a la realitat, doncs suposa un canvi radical, un gir de 180⁰ en la forma com es fan les coses a les aules actualment, el fons dels que es diu em sembla molt encertat, i només per aquest fet ja convida a la reflexió: es sent com encertat, i es veu difícil de dur a la pràctica, sembla que alguna cosa no encaixa … A banda d’això, moltes de les idees bàsiques que promulga coincideixen fil-per-randa amb l’enfocament competencial, i és per això que m’hi decidit a fer una ressenya breu del llibre en aquest bloc.

En aquest sentit, de les idees subjacents a la metodologia competencial, crec que és important anar explicant, recordant, puntualitzant, que el mètode competencial no és limita a intentar que l’alumnat assoleixi unes competències curriculars usant metodologies didàctiques com ara aprenentatge cooperatiu, constructivisme, etc etc, si no que realment implica un canvi radical en l’enfocament de la classe, és com si la capgiréssim, fent a l’alumnat més protagonista del seu aprenentatge, és un ensenyament més democràtic, si es vol dir així. I es per això que hi ha bastanta coincidència de fons en les idees de Elogi de l’educació lenta i el paradigma competencial.

La idea general del llibre és desaccelerar l’educació, doncs aprendre és un procés que necessita el seu temps, no es pot forçar, i a més a més cada persona te el seu ritme i els seus interessos. Proposa treure una mica de importància al factor competitiu, – arribar a assolir carregats currículums en un temps fixat, sempre breu, i comprovar-ho amb proves d’avaluació estressants, que s’utilitzen sovint per fer comparacions entre l’alumnat – per donar-li, retornar-li potser, a la faceta emancipadora, cultural, de goig d’aprendre, i també emocional, de l’ensenyament. No proposa una n-èsima reforma educativa, Déu ens guardi, si no formar una corrent d’opinió, un afavorir la reflexió individual i col·lectiva, posant en qüestió tòpics i interpretacions de la realitat que no són sòlides. Jo de fet prefereixo parlar d’Educació sense presses, o també Educació sense preocupació ni obsessió pel temps, que no pas de lenta, aquesta darrera paraula tal com som avui en dia fins i tot pot provocar rebuig.

A continuació resumeixo aquestes idees del llibre, en forma de decàleg.

Decàleg de l’educació “lenta” (o sense presses)
  1. Donar prioritat als objectius educatius (on volem anar?) per sobre del temps.
  2. Implicar a tots els actors de la comunitat educativa en el projecte educatiu, i en les seves revisions i/o projectes de millora
  3. Prioritzar els aspectes del currículum que hem decidit que són els més importants (en el punt 1)
  4. Oferir a l’alumnat activitats obertes, no estructurades, sense  uns resultats finals fixats.
  5. Recordar de donar un temps per impulsar la creativitat.
  6. Donar sentit a les activitats, l’alumnat ha de veure la seva utilitat.
  7. Cultivar la paciència i la perseverança en front als problemes i reptes.
  8. Cultivar la positivitat, fins i tot el sentit de l’humor, a classe.
  9. Ensenyar (i també aprendre) a gaudir del moment, de l’activitat que s’està realitzant, sense estar permanentment condicionat per programacions, proves d’avaluació i resultats, evitant comparacions entre l’alumnat i/o entre grups d’alumnes/as.
  10. No ser massa ambiciós al fixar els objectius (punts 1 i 3) per poder aprofundir adequadament en ells.

I per acabar amb aquesta reflexió, algunes propostes relatives a l’aplicació pràctica dels principis, resumits del llibre:

Propostes per una educació sense presses
  1. Tendir a planificar activitats pensant en els objectius que volem assolir, i després veure què necessitem per desenvolupar-les (temps, espais, …), i no pas començar per veure el temps que tenim i encabir com bonament podem les activitats dintre del temps disponible.
  2. Planificar processos d’aprenentatge amb orientació competencial: amb flexibilitat, motivant a l’alumnat, amb mirada globalitzadora (per exemple proposant projectes transversals a varis mòduls/àrees/cicles) i respectant els diferents ritmes de treball.
  3. Incloure temps per descansar i relaxar-se, per moure el cos i desconnectar del treball intel·lectual.
  4. Reservar temps a classe per parlar tots informalment, i/o per fer activitats lliures, no curriculars.
  5. No penalitzar els errors, al contrari, considerar-los com una peça clau del procés d’aprenentatge, i tractar-los com a tals.
  6. Avaluar de forma diversa: el progrés personal de cada alumne/a, avaluar per aprendre, …
  7. Abaixar el nombre de proves d’avaluació.
  8. Fomentar el treball per equips, i donar-lis temps per que parlin entre ells, per que es comuniquin, i no només de com organitzar-se, del que creguin convenient.
  9. Impulsar un currículum més “democràtic”: l’alumnat pot participar en les decisions, com ara quines activitats es fan, quin temps caldrà, com s’avaluaran…
  10. Incentivar l’autoaprenentatge i l’autoregulació de l’aprenentatge per part de l’alumnat.
  11. Incloure activitats de lliure elecció, flexibles, no estructurades, en les que el professorat actuarà com a facilitador.
  12. Establir espais físics en el centre per descansar, tant per alumnat com per professorat.

El lector que ja conegui el paradigma competencial sense dubte identificarà vàries de les idees i propostes de l’Educació lenta com coincidents. Temps de reflexió.

Convertint classes teòriques en projectes de recerca de informació

La metodologia de projectes es sol associar a la realització d’activitats pràctiques, on com a resultat obtenim uns productes concrets. D’altre banda, de vegades ens trobem que, en un cert Resultat d’Aprenentage (RA), hi han alguns conceptes que considerem que són previs a qualsevol realització pràctica, i fins ara hem recorregut a la classe magistral. En aquesta experiència que presentem, s’ha intentat utilitzar la metodologia de projectes, integrat amb el paradigma d’ensenyament competencial, amb l’objectiu de que l’estudiantat conegui els conceptes previs sense fer classe magistral. A continuació es descriu com es va estructurar el projecte, els problemes que es van trobar, i l’avaluació dels resultats.

Criteris d’avaluació, conceptes i situació didàctica

Els CA’s pertanyen a la primera UF del curs, i a l’RA1, són competències bàsiques respecte als sistemes informàtics:

1.1 (*) Descriu un sistema informàtic, i identifica els seus elements funcionals i mecanismes d’interconnexió.

1.8 (*) Elabora documentació relativa a les tasques realitzades i de suport de les instal·lacions efectuades i les incidències detectades

1.9 (*) Identifica i coneix les característiques dels elements principals del maquinari d’un sistema informàtic

1.10 (*) Identifica i coneix les característiques de les xarxes d’ordinadors

Els conceptes corresponents també són bàsics:

1.1. Estructura i components d'un sistema informàtic. Perifèrics i adaptadors per a la connexió de dispositius. Tipus de xarxes, cablatge i connectors.

No obstant, estem parlant d’un CFGS de la família informàtica, per tant, malgrat ser conceptes bàsics, la contextualització exigeix un nivell alt de coneixements. Tenint en compte això, dissenyem una situació contextualitzada en el perfil professional del cicle:

Situació: Quan prestem serveis com a tècnics informàtics, una de les tasques habituals es instal·lar i mantenir el programari instal·lat en els equips, així com resoldre les incidències que aniran surtin en el dia a dia. Quan volem assolir un nivell superior de competència en aquesta tasca, és necessari conèixer bé els fonaments del que tenim entre mans: els sistemes informàtics; per això, el primer que hem de fer és conèixer els seus fonaments; conceptes com sistemes digitals, dades binàries, procés de dades, joc de instruccions, unitats funcionals, etc etc els hem de conèixer amb més o menys profunditat. Així doncs, tant si anem a dedicar-nos a la programació com a la implementació de sistemes o d'altres perfils professionals dins de la Informàtica, les xarxes estaran sempre presents; és per això que ens cal tenir una base mínima general de conceptes relatius a les xarxes d'ordinadors, conceptes com ara: • Què és una xarxa local d'ordinadors, una xarxa d'àrea metropolitana, una xarxa d'àrea ampla • Què son les xarxes públiques i les privades, que vol dir connexió punt privada punt a punt • Com està organitzada Internet? com ho fa per trobar, tant ràpidament, una adreça web que pot estar situada, físicament,a l'altre costat del mon? • Què són el servidors DNS? on estan? tots estan a Internet o també poden estar en xarxes locals? (...)

A continuació, partint de la situació contextualitzada, dissenyem algunes preguntes competencials:

Problema que se'ns presenta: Ens plantegem assolir aquest nivell bàsic de coneixements com a projecte: els problemes que es proposen resoldre són: 

1. Què cal fer i saber per ser capaços de llegir i entendre articles tècnics sobre conceptes bàsics de sistemes informàtics?

 2. Què cal fer i saber per ser capaços de entendre les característiques tècniques del maquinari de sistemes informàtics, i per poder comparar productes similars? 

3. Què cal saber relatiu a xarxes d'ordinadors per estar capacitats per entendre els conceptes relacionats, per posteriorment arribar a ser capaços de dissenyar i implementar xarxes d'ordinadors?

A continuació dissenyem el pla de treball general; ho fem així doncs va ser el primer projecte que aquest grup va fer, i no tenen experiència en planificació de projectes, per aquest motiu els hi donem mig fet:

En el temps que teniu disponible us heu d'organitzar, heu de pensar de fer les següents tasques: 

1. Enumerar els conceptes que us són desconeguts: fer una llista 

2. Buscar informació sobre els conceptes desconeguts 

3. Documentar els conceptes; això es pot fer de vàries formes: creant el vostre propi bloc on anireu incloent la documentació de tot el curs, fent una presentació (Powerpoint...), fent un mapa conceptual on-line, un Prezi, un vídeo on expliqueu els conceptes, etc etc. 

4. Incloure les llistes de conceptes i els links al material que heu creat 

5. Documentar el vostre procés d'aprenentatge en un dossier d'aprenentatge personal 

6. Respondre un qüestionari. 

7. Fer una presentació pública breu d'alguns dels temes que heu investigat.

Cal afegir que se’ls va demanar que formessin grups de treball, que van tenir 17 hores de dedicació total al projecte, i que en l’exposició cada grup va triar d’exposar algun tema seleccionat de entre tots els que van investigar. També, com sol fer-se en la metodologia de projectes, se’ls va proporcionar bibliografia i webgrafia, així com una llista de conceptes bàsics que tots havien de conèixer, i que s’avaluaria responent un qüestionari.  El professorat va actuar en tot moment com facilitador i coordinador del procés d’aprenentatge, que va ser autònom en grau molt alt.  Aquest projecte el van realitzar tres grups-classe diferents, ASIX-DAW1M, ASIX1T, DAW1T,  tots CFGS de la família informàtica. L’alumnat va tenir accés a tot el projecte (situació didàctica, material auxiliar i activitats) en la plataforma Moodle:

Aspecte del projecte en el Moodle del curs
Aspecte del projecte en el Moodle del curs

Resultats

En general l’alumnat ha treballat bastant en aquest projecte, no sol han estudiat per compte seva els conceptes, també han tingut que el·laborar una documentació i compartir-la en el núvol, així com redactar un e-dossier d’aprenentatge. Uns quants exemples de dossiers són:

Aquest tres exemples, tots tres del grup grup-classe ASIX1T van tenir una qualificació mitjana de 7, la mateixa que va obtenir el grup sencer, són per tant representatius.

Respecte als qüestionaris: fer “exàmens” no és una activitat pròpia de la metodologia de projectes, de fet en aquest cas es tractava d’uns qüestionaris de respostes alternatives implementats als Moodle del curs, i es podien realitzar fins a tres intents; Moodle prenia la millor nota dels tres intents. Es pretenia no tant examinar com estimular l’autoestudi, mostrant el qüestionari com un repte. A més a més es va introduir un element de gamificació: l’alumnat veia al Moodle un “rànquing” de les 10 millors puntuacions obtingudes en el qüestionari del tres grups-classe, de forma que els més orientats a competir realment ho van fer per copsar les millors posicions. No era un qüestionari “fàcil”, si no que es va ajustar al nivell d’un grau superior. La qualificació mitjana final dels tres grups va ser de 6.0, i només 3 alumnes, d’un total de 63, van suspendre.

Resultats del qüestionari de teoria
Resultats del qüestionari de teoria

Respecte al problemes detectats en l’aplicació de la metodologia, una bona font d’informació està en les opinions que es van demanar a l’alumnat en acabar el projecte. Transcrivim a continuació algunes de les més informatives en quant a problemàtiques.

Alumne "X": Tot i que soc una persona que li agrada treballar en grup i realitzar projectes trobo que aquest projecte es molt obert, en el sentit de que en molts moment m' he trobat en una situacio de bloqueig ja que no se ben be el que es demanava en el projecte, quins son els minims ni els maxims.  Crec que aquest tipus de projectes serien molt millor a realitzar amb tasques practiques ja que es molt mes fàcil trobar errors o treballar fins obtindre el resultat desitjat, per que la teoria es molt amplia i ambigua com per a que un estudiant sense experiencia en aquets tipus de metode pugui decidir que tan be hem realitzat la nostra propia feina.

Alumne "Y":  Sincerament el temps de recerca dedicat al treball ha sigut d'ajuda per entendre una mica millor el funcionament de les memòries en el nostre sistema, buscar per el nostre compte sempre es millor que seguir una pauta dictada, encara que no ha sigut gens fàcil trobar informació valida i fiable en la xarxa, he acabat revisant mes la teoria del professor que cap altre cosa però fins i tot així ha sigut interessant el mètode d'aprenentatge, però en tinc queixes hi ha sigut el temps invertit en la recerca d'informació sobre el projecte, jo personalment quasi tot el que he pogut buscar ho he tingut que buscar a classe ja que treballo per el matí i mes impossible dedicar-li temps fora del horari del institut i ho he tingut que fer tot a corre cuita i no mostrant tot el interes que de debò li hagues dedicat.

Alumne "Z": El mètode que planteja el professor em sembla bo però a la vegada mal mètode, i per què? Molts de nosaltres partim de 0, això vol dir que no tenim cap coneixement sobre els diferents conceptes que se’ns planteja, el fet de fer-nos investigar ens perjudica bastant, perquè sempre et trobes amb el problema, què necessito saber, fins a quin punt investigo, es necessari saber això o allò, necessito saber alguna cosa més, etc.. , a part d’això també està el projecte, haig de dir que no es una cosa senzilla perquè no pots ficar qualsevol cosa, aquest projecte et proporcionarà uns coneixements, desprès es farà una presentació, per tant has d'hagut d'investigar diferents conceptes relacionats amb el tema, perquè un cop finalitzada la presentació hi haurà preguntes.

Aquestes opinions, i d’altres, es van discutir a classe (guardant l’anonimat dels autors); bàsicament, el professorat va exposar que els “problemes” enumerats de fet no ho són, si no que formen part del mètode. Concretament:

Objecció / problemàtica Explicació del professorat (extracte)
 Aquest projecte es molt obert … el fet de fer-nos investigar ens perjudica bastant … no ha sigut gens fàcil trobar informació valida i fiable en la xarxa …  la teoria es molt amplia i ambigua Hi han un tipus d’activitats anomenades de enunciat obert / investigació que tenen l’objectiu de desenvolupar l’habilitat de recerca autònoma d’informació, filtratge de informació rellevant, creativitat, etc … A més a més teniu una bibliografia recomanada, uns apunts de l’assignatura, i un professorat disposat en tot moment a assessorar-vos.
 Tinc queixes hi ha sigut el temps invertit en la recerca d’informació … he tingut que fer tot a corre cuita i no mostrant tot el interès que de debò li hagués dedicat Una de les habilitats importants que es treballen en els projectes és la de saber-se organitzar el temps disponible. Quasi mai ens “sobrarà” temps, més aviat al contrari. Ens hem d’acostumar a administrar el temps.
Haig de dir que no es una cosa senzilla … has d’investigar diferents conceptes relacionats amb el tema Correcte, no és senzill, un projecte sempre és un repte, i aquest projecte a més a més ha estat un projecte de investigació. Un projecte que no plantegi reptes difícils no ens serveix per desenvolupar habilitats i competències professionals.

Conclusió

Tenint en compte que per molts dels alumnes/as és tractava del primer projecte que feien, i que es tractava d’un repte de investigació incorporant treball en grup, autonomia, redacció de resums, exposició de resultats i organització del temps i del treball, considerem que ha estat bastant bo el resultat assolit.