L’aprenentatge és un camí que hauria de durar tota la vida.
Només és vell el que ha perdut l’interès o la capacitat d’aprendre.
Milions de nens es sotmeten diàriament a un experiment únic: l’educació.
Els nens d’avui són per lluny la generació més tecnològica que hagi existit. Creixen submergits en xarxes socials i envoltats de monitors, pantalles i ordinadors, mòbils i televisors ..
L’educació necessita una revolució per adaptar-se al nou avenç tecnològic i aconseguir ser atractiva per als joves.
Com pot ajudar la neurociència l’aprenentatge?. I les noves tecnologies?.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=l7OY3QjO-Mg&feature=player_embedded#![/youtube]
Què seríem sense educació?,
li preguntem a Asunción Santamaría, Miguel Ángel Salinas, Marie-Anne Aimee, Regina Puig, Ana Furest i Enrique Gimeno.
– Assumpció Santamaría: No seríem l’espècie humana, estaríem extingits.
– Miguel Angel Salinas: Estaríem una altra en la prehistòria
– Marie-Anne Aimee: Molt semblants als animals.
– Regina Puig: Pertanyeria a una altra cultura.
– Enrique Gimeno: Seríem éssers elementals, primaris.
– Ana Furest: Potser no seríem humans.

No sempre l’educació ens ajuda a trobar el nostre propi talent.
En néixer els éssers humans tenim 100.000.000.000 de cèl · lules nervioses que tenen pocs contactes unes amb altres, però quan aprenem comencen a generar milers de milers de milions de noves sinapsis o connexions entre aquestes cèl · lules.
L’objectiu és crear estímuls per al desenvolupament del cervell dels nens, més que aprendre o retenir tot el que se’ls ensenya, serà considerat com “estimulació primerenca”. El nen que faci bé l’estimulació primerenca serà més intel·ligent.
El risc és passar-se a una etapa perillosa: “la sobreestimulació primerenca”.
Milagros Gall: Ha estudiat els possible efectes nocius de la “sobreestimulació primerenca”.
La sobreestimulació pot generar estrès, en canvi l’estimulació genera felicitat i alegria.
Ana Furest: L’aprenentatge ha de tenir en compte el desenvolupament del cervell.
És molt important tenir en compte el desenvolupament del cervell amb l’aprenentatge. Aquest és l’objectiu de la neurodidàctica que és treballar amb tot el potencial del nostre cervell.
No per major complexitat o major estimulació obtindrem millors aprenentatges.
És fàcil aprendre si l’ensenyament ofereix els estímuls intel·lectuals que necessita el nostre cervell, la seva capacitat està genèticament programada però el nostre entorn és el que determina que aprenem i que talents desenvoluparem