Troben aigua gelada a Mercuri

La càpsula d’exploració planetària ‘Messenger’ ha trobat aigua glaçada i materials orgànics en algunes regions del pol Nord de Mercuri, segons va informar dijous passat l’agència espacial nord-americana NASA.

El “Messenger”va ser llançat el 2004 per a l’estudi del planeta més pròxim al Sol, va arribar a les proximitats de Mercuri el 2008 i va entrar a la seva òrbita el març del 2011.

Un mes més tard i des d’aleshores aquesta sonda ha captat més de 100.000 imatges. Les observacions prèvies de Mercuri, fetes des de la Terra i amb telescopis i radar, indicaven que hi podria haver gel a les àrees permanents en ombres als cràters als pols del planeta.

Els científics creuen que les àrees brillants captades a les imatges representen el gel que està a prop de la superfície de Mecuri, mentre que les fosques corresponen a regions on el gel està cobert per una capa de material ric en components orgànics.

Segons explica la NASA, la raó per la quals’ha pogut conservar aigua gelada malgrat les elevades temperatures que s’assoleixen a la superfície de Mercuri (fins a 500ºC) és que els raigs del sol mai arriben als cràters situats en el pol nord i que albergarien grans quantitats de gel.

Els científics creuen que el gel podria provenir de cometes o asteroides que van col·lisionar amb el planeta fa milions d’anys.

De totes les dades recollides, l’explicació que se n’extreu és que “es tracta de material orgànic”, va dir ahir Sean Solomon, científic de la Universitat de Colúmbia. Aquest material orgànic és, segons els científics, molt més fosc que la major part de la superfície del planeta, cosa que confirmaria la teoria de la col·lisió.

El Periódico i Diari Ara
Publicat dins de General | 5 comentaris

Ja han nascut els dragonets!

L’11 d’abril d’aquest any el Guntur i l’Asmara, la parella de dragons de Komodo del Zoo de Barcelona, van aparellar-se despertant gran expectació ja que aquesta espècie de sauris (els més grans del món) estan fen greu perill d’extinció i és molt difícil que es reprodueixin en captivitat.

El 7 de maig els cuidadors del Zoo van trobar 23 ous enterrats a més d’un metre de profunditat i els van traslladar a una incubadora on en van tenir cura fins al moment del naixement.  Van separar els ous dels seus pares per poder estudiar-los millor i  perquè aquesta espècie en llibertat pot arribar a menjar-se els ous i fins i tot les cries quan neixen.

El primer ou dels dragons de Komodo va néixer el passat dimarts, 20 de novembre, després de 202 dies d’incubació. Dilluns a la nit es va observar l’inici del trencament de la coberta de l’ou, que va acabar d’eclosionar ahir al matí.

L’ou, en ser posat per la mare, pesava 166 grams i mesurava 8,5 cm x 6,1cm. La cria ha pesat exactament 122 grams i ha mesurat 43,50cm de cap a cua. La mida del cos sense comptar la cua ha estat de 18cm, una llargada sorprenent per poder plegar-se dins l’ou.

Hi ha encara 13 ous més per eclosionar. L’equip tècnic del Zoo espera que els naixements es donin de forma esglaonada en els propers dies, ja que la temperatura d’incubació (30º- 31º) no es reparteix de manera uniforme en tots els ous.

El Zoo de Barcelona es converteix en la segona instal·lació de l’Estat Espanyol en aconseguir reproduir Dragons de Komodo. En captivitat, fa ja uns anys que s’ha començat assolir l’èxit en la seva reproducció a diferents zoos del món com els de Washington, Cincinatti, Honolulu, Miami o Jakarta. A Europa, només s’ha aconseguit reproduir als zoos de Praga, Londres, Chester, Rotterdam i Reptilandia, a l’illa de Gran Canària, que és d’on procedeixen els dos mascles que poden veure’s al Zoo de Barcelona, i que formen part del programa EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de l’espècie.

Publicat dins de animals, biodiversitat, General | 5 comentaris

17a Setmana de la Ciència!

Del 16 al 25 de novembre el Departament d’Ensenyament, conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, promou la Setmana de la Ciència a les escoles amb l’objectiu fonamental de despertar i potenciar l’interès del jovent vers la ciència i la tecnologia.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.

Una de les propostes és “Research Your Mind”, el joc de ciència: si tens curiositat per descobrir-ho participa, i entraràs en el sorteig d’un Ordinador Portàtil VAIO de SONY.

Juga i gaudeix de la ciència!

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Pluja d’estels de les Leònides aquest cap de setmana

Què és una pluja d’estels?

Aquesta “pluja” és formada per petits fragments despresos de cometes que entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra i, per fregament amb ella, s’encenen.

Els cometes, en les seves trajectòries, deixen al darrera seu un rastre de partícules que es desprenen en la seva aproximació al Sol. Aquests mateixos fragments són els què, reflectint la llum del Sol, donen lloc a les espectaculars cues que alguns d’aquests cossos ens mostren.

La Terra, en el seu desplaçament per l’espai, al voltant del Sol, travessa ocasionalment l’antic camí d’un cometa, i és llavors quan els fragments i partícules que han quedat impacten amb les capes altes de l’atmosfera, donant lloc a aquest extraordinari fenomen.

Això explica el per què les pluges d’estels es produeixen sempre als voltants de dies molt concrets, i per què cada pluja sembla provenir d’un punt concret del cel (anomenat “radiant”) – que no és més que el “punt” de contacte de la Terra amb l’òrbita del cometa).  Aquest punt “origen” les dóna nom (“lleònides”, “persèides”, etc.)

No sempre la seva intensitat és la mateixa, depenent exactament del grau de coincidència entre el camí de la Terra i el conjunt de fragments.

Algunes de les més famoses que podem veure cada any són les Persèides (conegudes com a “llàgrimes de Sant Llorenç”) a inicis d’Agost, o les Lleònides, a meitat de Novembre.

Enguany, les Lleònides van tenir el  màxim d’activitat el matí de dissabte 17 de novembre: per tant, la nit més favorable era la de divendres a dissabte. Tot i això, també es van poder veure amb condicions meteorològiques òptimes la nit de dissabte a diumenge.

Les Leònides són un fenomen regular en aquestes dates de l’any. El cometa Temple-Tutttle passa cada 33 anys al voltant del Sol.

Cada 33 anys, quan passa el cometa, l’activitat de la pluja és molt més intensa i pot superar el miler de meteors per hora, com va ser el cas del 2001. Enguany, la intensitat serà menor que el 2001, però visible a simple vista, sense necessitat de telescopi: podent-se veure al voltant d’uns 20 meteors per hora.

Extret del Bloc “Estels i planetes” i de 324.cat

 

Publicat dins de astronomia, General | 3 comentaris

Eclipsi solar total

A dos quarts de nou del vespre del dimarts 13 de novembre (matinada del 14 a Austràlia) va haver un eclipsi solar total. Això passa quan la Lluna se situa enmig de la Terra i el Sol, de manera que va tapant la seva llum i el cel s’enfosqueix. Es va poder veure dos minuts i cinc segons. Però això no es va poder veure a tot arreu. Aquest eclipsi només el van gaudir a Austràlia, Papua Nova Guinea, Nova Zelanda, Indonèsia, Argentina i Xile. Aquí el vam veure per la televisió o internet.
Durant un eclipsi solar es pot veure – amb ajuda d’instruments adequats per protegir els ulls, ja que mai s’ha de mirar al sol directament – les fosques estructures al voltant de les vores del sol.  Aquestes estructures són l’atmosfera del Sol, la corona, que s’estén més enllà de la superfície més fàcil de veure, coneguda com a fotosfera.
Aqui teniu un video de la NASA en que es pot veure el moment en què la Lluna tapa completament el disc solar.

El Periòdico, juntament amb Alumni UB (Universitat de Barcelona), van cobrir la retransmissió en directe des de Cairns (Queensland), amb vistes a la Barrera del Corall de l’oceà Pacífic. Uns núvols impertinents no van deixar veure el pas de la Lluna per davant del sol, però sí que es pot apreciar com canvia la intensitat de la llum a mida que avança l’eclipsi i com la reportera desplaçada fins allà intenta transmetre les sensacions que té de tot el fenòmen. En aquest video ho podeu veure.

A Catalunya ens haurem d’esperar fins el 12 d’agost del 2026 per poder viure un espectacle tan fascinant com aquest. En aquesta animació podeu veure el recorregut de la Lluna en aquell dia.

Publicat dins de astronomia, General | 3 comentaris

L’huracà Sandy


El cap de setmana passat l’huracà ‘Sandy’ va encendre totes les alarmes a la costa est dels Estats Units, i entre moltes altres conseqüències va obligar a tancar preventivament la Borsa de Nova York, que no tancava per culpa del temps des de l’huracà ‘Gloria’, l’any 1985.

Què és un huracà?
Els huracans sempre es formen sobre el mar en l’època en què fa més calor i l’aigua és calenta. Aquesta aigua escalfa l’aire que té al damunt. I quan aquest aire es barreja amb l’aire fred que hi ha més amunt, neix un remolí de grans onades, vent i pluja que comença a avançar.
A Europa no hi pot haver huracans. De fet, aquestes tempestes només existeixen en algunes zones del món. I a cada lloc tenen un nom diferent. Al sud-est d’Àsia, en diuen tifó, a l’Índia, cicló, a Amèrica és un huracà, i a Austràlia tenen un nom força divertit: “willy willy”. Són diferents maneres d’anomenar un mateix fenomen.

Els efectes del “Sandy”
L’aigua ha arribat a pujar més de 4 metres, i fins i tot ha entrat als túnels del metro. Mig milió de persones s’han quedat sense llum i el vent s’ha endut les façanes d’algunes cases. També hi ha hagut un munt d’incendis enmig de l’aigua.

El “Sandy” va iniciar el seu viatge a Haití i va continuar cap a Cuba, la República Dominicana, Jamaica i les Bahames, fins arribar als Estats Units, on va impactar, amb la seva màxima força, a 23 estats diferents.

Es calcula que, només als Estats Units, 1 milió de persones han hagut de marxar de casa seva.

Per què es diu “Sandy”?
Per identificar fàcilment els huracans se’ls posen noms de persona seguint l’ordre alfabètic, i es van alternant els de dona amb els d’home.
Si mirem els noms que s’han fet servir el 2012, veiem que després del “Sandy” – un nom de dona que comença per S – ve un nom d’home, “Tony”, després “Valerie” i així fins a arribar al final de l’abecedari.

InfoK 30/10/2012
Publicat dins de General, meteorologia | 5 comentaris

La Lluna, filla de la Terra segons ‘proves de maternitat’

Fa anys que es coneix la teoria segons la qual la Lluna va néixer fa 4500 milions d’anys a partir de la col·lisió del nostre planeta amb un altre de la mida de Mart, al qual s’ha anomenat Theia (en algunes ocasions Orfeu). Però el que no quedava clar és si la seva composició es devia a la Terra, a Theia o a tots dos planetes.

Tres estudis que acaben de publicar Nature i Science tenen la resposta. Confirmen la teoria que quan la Terra encara era un planeta incipient va xocar amb un altre planeta més gran. Ara bé, gràcies a una anàlisi detallada de les mostres de roques lunars recollides in situ als anys 70 durant la missió Apol·lo s’aclareix que els materials de què està feta la Lluna provenen de la Terra. És a dir, d’una sola mare.

Els científics han creat models per ordinador que simulen el xoc. Els investigadors de Harvard mostren que un impacte gegant en una Terra primitiva de gir ràpid va poder originar un disc de material terrestre que va servir per formar la Lluna.

Gràcies a la formació de la Lluna, avui la Terra és com és. El satèl·lit va protegir-la dels meteorits, va permetre que s’estabilitzés i que s’alentís la seva òrbita. Així, el clima terrestre extrem va canviar fins a convertir-se en un lloc on desenvolupar-se la vida.

Gràcies en part a la filla, la mare és com és.

Diari Ara, edició Premium 21/10/2012.

I si no tinguéssim Lluna, com seria la vida a la Terra? Veient aquest interessant documental podràs conéixer algunes teories al respecte.

Publicat dins de General | 36 comentaris

Un salt des de 39000 metres.


L’esportista d’alt risc austríac Felix Baumgartner, exmilitar i instructor de paracaigudisme, té 43 anys i en feia cinc que preparava aquesta gesta.  Ahir va tocar terra sa i estalvi després de llançar-se des de l’estratosfera, a més de 39.000 metres d’altura, per convertir-se en el primer ésser humà a intentar trencar la velocitat del so en caiguda lliure.

En total va trigar uns 16 minuts a tocar terra en un aterratge perfecte en paracaigudes després de llançar-se al buit dins el vestit pressuritzat, que el protegia de la baixa pressió i les baixes temperatures.

En condicions normals, a l’atmosfera terrestre la velocitat del so és de 1.234 quilòmetres per hora, mentre que a l’estratosfera s’hi pot arribar amb uns 1.110 quilòmetres per hora per la menor resistència de l’aire, segons la missió. Aquestes velocitats extremes es poden aconseguir a causa de l’escassa densitat de l’aire. En una caiguda lliure estàndard amb paracaigudes, normalment des d’una altura d’uns quatre quilòmetres, s’arriben a velocitats màximes d’uns 250 quilòmetres per hora.

Ha aconseguit, doncs, batre tres rècords: ser el primer a superar la velocitat del so (més de 1.100 quilòmetres per hora) sense ajuda mecànica; fer el salt amb paracaigudes des de més altura i pujar en globus aerostàtic al punt més allunyat de la Terra.

El seu principal assessor és el fins ara posseïdor del rècord del salt en paracaigudes des de més altitud: Joe Kittinger, de 84 anys, que es va llançar el 1960 quan era membre de les Forces Aèries dels Estats Units des d’una altura de 31.333 metres.

Clicant aqui pots veure l’esquema dels quatre rècords que pretenia assolir.

Fonts:  El Periódico i TV3
Publicat dins de atmosfera, General | 34 comentaris

Fort episodi de tempestes aquest cap de setmana.


Cliqueu en la imatge per veure el video de TV3 sobre la notícia.

La depressió que ha afectat la Península Ibèrica des de dijous ha provocat un important episodi de pluja al seu pas per Catalunya, amb precipitacions generalitzades i abundants, especialment durant la jornada de dissabte 29 de setembre.

Tot i que els pitjors efectes s’han donat a Almería, Màlaga i Múrcia (han mort deu persones pels efectes d’aquest temporal), també al País Valencià ha plogut moltíssim i fins i tot a Gandia va haver un tornado que va ferir 35 persones en fer caure una atracció de fira.

En general, feia més d’un any que la precipitació no era tan extensa i abundant a Catalunya en un sol dia com ho va ser al llarg de dissabte i afortunadament a casa nostra les pluges han estat importants però no han provocat danys remarcables tot i que els bombers han hagut de desplaçar-se a diversos llocs per diferents incidències.

En alguns mitjans de comunicació es defineix el tipus de tempesta que ha tingut lloc com una “gota freda”, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada en nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa causant fortes pluges i vents.

Per conéixer més coses sobre aquest fenòmen, mireu aquest videoEdu3.cat

i si teniu ganes de saber pas a pas com es forma, consulteu aquest interactiu.

Publicat dins de General, meteorologia | 4 comentaris

Es divisen tres grans balenes al Cap de Creus

Els membres del Projecte NINAM (plataforma d’estudi de cetacis que opera sobretot en l’entorn del Cap de Creus) van poder observar  aquest dissabte a uns 500 metres del Cap de Creus 3 rorquals comuns, una espècie de balena, que s’estaven alimentant en aquesta zona mentre feien una de les seves tradicionals observacions de cetacis. Aquestes balenes són la segona espècie més gran del món i es calcula que viuen uns 2.000 exemplars a tot el mar Mediterrani.  Fa entre 22 i 25 metres i consta a la llista d’espècies a protegir de la Unió Europea.  Aquestes balenes són una de les espècies que més pateixen la massificació de la mar perquè acostumen a xocar contra els vaixells de mercaderies o passatgers. El 90% dels impactes d’aquestes balenes amb els vaixells acaben amb la mort de l’animal.

Els especialistes van seguir els moviments dels tres exemplars des del Cap de Creus fins a l’entrada de la badia de Roses, fet que no s’observava des de feia molts anys i que dóna esperances sobre la millora de l’estat de contaminació la Mediterrània.

La Vanguardia, 23 setembre de 2012

 

Publicat dins de animals, biodiversitat, General | Deixa un comentari