1. El cicle geològic extern.
La Terra és un planeta geològicament actiu. Si poguéssim retrocedir en el temps uns quants milions d’anys segurament no reconeixeríem la regió en la qual vivim, ja que trobaríem un paisatge completament diferent.
Aquests canvis es realitzen a una velocitat tan lenta, que no són apreciables per una persona al llarg de la seva vida.
Els responsables del modelat del relleu són els agents atmosfèrics, que debiliten les roques que constitueixen el relleu, i els agents geològics externs, com els rius, els torrents, les glaceres, el vent, les onades, etc., que erosionen els materials del relleu, els transporten i els sedimenten en les conques de sedimentació.
En aquesta presentació s’explica la dinàmica superficial del planeta:
Aquí disposeu d’una sèrie de vídeos que expliquen àmpliament els processos de meteorització i erosió de les roques:
“L’erosió i els seus agents (1a. part)”, “L’erosió i els seus agents (2a. part”), “L’erosió i els seus agents (3a part)”.
La geomorfologia és la ciència geogràfica que té per objecte la descripció i l’explicació del relleu terrestre. En la següent presentació podeu veure imatges de les principals formes de modelatge del relleu:
2. El modelat càrstic.
Us proposem uns vídeos per entendre com es forma el modelat càrstic:
Clica aquí per accedir a la segona part del vídeo.
En aquesta presentació veureu com les aigües subterrànies duen a terme el modelat càrstic:
En aquesta animació pots observar el tall geològic d’un aqüífer.
La porositat secundària produïda per dissolució en roques calcàries, pot donar lloc a aqüífers càrstics.
I un dels carsts més importants de Catalunya i del món el trobem al massís del Garraf. En aquest programa de Quèquicom ens ho expliquen, així com l’aprofitament que en fa l’home de les seves roques i la importància del calci en els éssers vius.
La muntanya de Montserrat és un exemple geològic molt especial, on es poden observar fenòmens com l’erosió, el transport i la sedimentació per diferents agents geològics. En aquest reportatge ens ho expliquen, així com el futur d’aquest massís tan nostre.
Després de veure el reportatge, respon les preguntes plantejades en el qüestionari que se t’obrirà clicant aquí.
Una ciutat encantada…
Un altre exemple de relleu d’origen càrstic és la “Ciudad Encantada” a la província de Conca. Aquí podeu veure la distribució de les més representatives:
3. El modelat fluvial.
En aquesta web trobaràs molta informació sobre l’acció geològica dels rius.
4. El modelat torrencial.
Clicant aquí accediràs a un document que explica la formació dels Mallos a la província d’Osca. Després de llegir-lo explica de forma esquemàtica com s’han originat i com estan evolucionant. S’anomenen diferents exemples, cita’ls i afegeix una imatge en el teu document.
5. El modelat glacial.
En aquest esquema podeu veure l’acció geològica de les glaceres:
El canvi climàtic està afectant molt negativament a les glaceres i això té conseqüències sobre el paisatge però també a nivell econòmic. En aquests dos vídeos s’il·lustra molt bé aquest problema:
Fixeu-vos com han anat retrocedint les glaceres en el darrer segle:
Respon per escrit: quines són les conseqüències que es deriven de la pèrdua de les glaceres?
6. El modelat litoral.
Formació d’un penya-segat
Aquest article posa l’alerta en l’abús de la presència humana a les costes:
“Destrucció tota costa”, és un informe anual que Greenpeace Espanya elabora analitzant la situació econòmica i ambiental del nostre litoral. A continuació teniu el vídeo que es va editar el 2010 amb motiu de la presentació d’aquest informe i algunes dades que donen a pensar…
L’urbanisme salvatge, la construcció d’infraestructures i la contaminació han destruït en les últimes dues dècades 7,7 hectàrees de litoral al dia per crear urbanitzacions, sòl industrial i sòl comercial. El 44% de la població espanyola viu a la costa, que representa menys del 7% del territori, el que suposa una gran pressió sobre la franja litoral, fins al punt que en algunes comunitats més del 75% dels terrenys confrontants al mar són urbans o urbanitzables.
Durant els anys del boom del totxo es va arribar xifres rècord en la projecció d’habitatges que superaven àmpliament la demanda real. Per exemple, el 2006 el nombre d’habitatges previstos a la costa va ser de gairebé 1,5 milions i el 2007 va ascendir als 3 milions. Després de l’esclat de la bombolla han quedat un milió d’habitatges sense vendre, la meitat d’elles a la costa, i un deixant de corrupció lligada al desenvolupament urbanístic.
Després de la degradació del litoral s’amaga també les ampliacions i noves construccions de ports esportius i industrials. Només el 2006 es projectaven 42.000 nous amarratges esportius. Les embarcacions d’esbarjo s’utilitzen tan sols una mitjana de 21 dies l’any.
El creixement mal planificat de les urbanitzacions de la costa no s’ha vist acompanyat de les necessàries instal·lacions per a la depuració d’aigües residuals i les que s’han construït o ampliat ho han fet a un ritme molt inferior al necessari per a esmenar els greus problemes de contaminació . El 2010 Espanya s’enfronta de nou a una sanció de la Comissió Europea per incompliment reiteradament la normativa europea sobre depuració d’aigua.
El desenvolupament industrial a la costa ha portat a l’existència de diversos focus de contaminació química, com el pol químic de Huelva, la badia d’Algesires, Cartagena, Tarragona i diverses ries gallegues.
Les platges de Catalunya retrocedeixen tres metres cada any.
Any rere any els catalans disposem de menys metres quadrats de platja. En concret, les platges retrocedeixen tres metres cada any. La causa: els fenòmens naturals més d’altres d’artificials. Amb la regeneració no n’hi ha prou per posar fi al problema i la sorra acabarà sent un bé escàs. Així que, segons els experts, s’haurà de prioritzar quines platges es conservaran. (…) Llegir més
7. El modelat eòlic.
Els deserts són zones on abunda el modelat eòlic. Aquests són els principals deserts de la Terra:
Erosió eòlica
L’erosió pel vent tendeix a concentrar-se en àrees on les capes de roca són menys resistents. Això generalment significa que hi ha capes de roca que no estan tan ben fonamentades com les altres, o capes que contenen minerals menys durs que són menys resistents a l’abrasió i la fractura.
L’Esfinx, als afores del Caire, Egipte, és un bon exemple de l’erosió eòlica. Des de la seva creació fa aproximadament 4500 anys , la base de l’Esfinx ha patit una erosió eòlica significativa (excepte durant un breu període d’inundació al voltant del 2000-1000 aC) al llarg de les cares de la base que són més o menys paral·leles a la la direcció del vent, tal com es mostra a continuació.
El tros de nas de l’Esfinx que falta no es deu a l’erosió eòlica. La llegenda explica que Napoleó Bonaparte va fer que les seves tropes utilitzessin l’Esfinx per a pràctiques de tir, malauradament pel perfil de l’Esfinx!
Sedimentació eòlica: formació de les dunes.
A continuació teniu dos paquets d’activitats per repassar tot el que hem presentat sobre el modelatge del relleu. Començarem per un paquet d’activitats Clic:
I acabarem amb un Quadern Virtual. Respon per escrit a totes les activitats plantejades per entregar-les com a activitat de classe.
