<a href="
“>PRESENTACIÓ LIC BADALONA
Aprenentge del Català per parlants xinesos.
Respon
TOTS SANTS
Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa dedicada al record dels avantpassats[1] que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada el dia següent, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l’1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre, els morts visiten als vius.[2] Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.
Origen
L’origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d’un període de temps anterior al procés de cristianització que va patir la península durant els primers segles de la nostra era; tot i que en aquesta etapa la festa va patir importants modificacions. Tots Sants deriva, en concret, d’una festa cèltica anomenada Samhain que es feia per venerar els morts.
Per als pobles celtes, l’any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l’època de primavera i d’estiu en el que el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l’hivern en els quals els dies s’escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s’apropia d’una gran part del dia.
Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies Samain donaven la benvinguda al període d’obscuritat i això possibilitava que les portes de l’altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius.
Les festes Samain també coincidien en una època de l’any en que els camps i les terres semblen igual d’esmorteïdes que el propi món dels difunts. Ha passat el temps de collita, de la verema… aquesta és època de sembra i els camps es submergeixen en un estat latent fins que amb la primavera següent tot torni de nou a la vida
Cristianització de la festa
La festa de Tots Sants, la versió cristiana de la festa, no fou instituïda fins al segle VII amb el papa Bonifaci IV. A Bonifaci IV se li va plantejar un seriós problema. Existia en terres cristianes un temple pagà de tots els Déus, anomenat Panteó de Roma, que Marc Agripa va manar construir en honor a la deessa Júpiter per l’ajuda que els havia donat en les dures batalles que van guanyar contra Marc Antoni i Clepoatra. El papa Bonifaci IV, en compte de fer-lo enderrocar com molts dels seus súbdits i ajudants li havien suggerit va decidir purificar-lo de nou i consagrar-lo en honor a la Verge i a tots els màrtirs cristians. També va decidir que cada 1 de novembre es celebrés una festa, una diada en el seu honor i en l’honor de tots els màrtirs i sants cristians que allà es veneraven. Va concloure que durant aquest dia es fes una missa en honor als morts i un peregrinatge al cementiri per fer una visita solemne als difunts.
L’origen de la versió cristiana d’aquesta festa, es troba a primeries del segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (pan theon, o sigui el temple pagà de tots els déus), que Marc Agrippa havia fet construir en honor de Júpiter, en memòria d’haver l’emperador August guanyat la batalla contra Marc Antoni i Cleòpatra, el purificà i consagrà en honor de la Verge i de tots els màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació.
Més tard la festa s’estengué a tots els sants i Gregori IV en fixà la celebració al primer de novembre. Al final del segle X li fou agregada, l’endemà, la commemoració dels fidels difunts. Un segle després, els monjos de Cluny van formalitzar l’event creant un dia de Commemoració dels Fidels Difunts.[1] El costum de visitar els difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.[3]
El culte als morts es manté fins el dia d’avui. Normalment es fa una missa en honor als morts i, després, es realitza una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar una mica la seva tomba.[1]
Tradicions catalanes
Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Són propis d’aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets.
Dolços, de forma arrodonida, fets amb una massa de farina i ou amb ametlles moltes i pinyos enganxats, cuits al forn.
De panellets n’hi ha de moltes manes, com ara de coco, de xocolata, d’ametlla, de cafè, de pinyons, etc.
Dels aplecs per menjar castanyes, moniatos i altres plats típics se’n diuen castanyades, mentre que la festa popular també rep aquest nom.
Video Enquesta: ets analfabet – contra, analfabetisme, mediàtic, educació, enquesta – Dailymotion Comparte tus vídeos
Festival de la Mitja Tardor. 中秋节 中秋節
Pequín, 12 set (EFE). – (Imatge: Maria Esther Chía i Cristian Avanzini) Una de les festivitats més importants a la Xina és la celebració de la festa de mig tardor o “zhongqiujie”, nit en què els xinesos admiren la lluna , es reuneixen en família, i compren i regalen els tradicionals pastissos de lluna o “yueping”. La festa se celebra avui, el quinzè dia del vuitè mes del calendari lunar, en què la lluna brilla amb més intensitat (la tardor al calendari xinès cau en els mesos lunars setè, vuitè i novè). TVEFE-Madrid
北京，9月12日（EFE） – （图片：玛丽以斯帖记嘉和克里斯蒂安Avanzini）在中国最重要的节日之一，庆祝中秋节或“zhongqiujie”之夜，中国赏月，满足家庭，购买或放弃传统的月饼或“岳屏”。这个节日是庆祝的今天，农历八月十五日，当月亮照耀明亮（中国历法农历月的下降属于在第七，第八和第九届）。 TVEFE马德里
北京，9月12日（EFE） – （圖片：瑪麗以斯帖記嘉和克里斯蒂安Avanzini）在中國最重要的節日之一，慶祝中秋節或“zhongqiujie”之夜，中國賞月，滿足家庭，購買或放棄傳統的月餅或“岳屏”。這個節日是慶祝的今天，農曆八月十五日，當月亮照耀明亮（中國曆法農曆月的下降屬於在第七，第八和第九屆）。 TVEFE馬德里
EL DIA MUNDIAL SENSE FUM A L’HOSPITAL DEL MAR DE BARCELONA.
El Dia Mundial Sense Tabac té el propòsit de fomentar un període de 24 hores d’abstinència de totes les formes de consum de tabac arreu del món. Se celebra a tot el món el 31 de maig de cada any.
El logotip és una rosa i un cendrer.
El Tema d’aquest any 2012 és La intreferència de la indústria tabacalera
A l’Hospital del Mar es va muntar, al porxo principal, una taula on les infermeres del Departament de Salut Laboral oferien als usuaris fer uns tests que determinaven l’edat real del pulmó, i un altre que indicava a la persona que havia bufat, el grau de contaminació pulmonar.
A més recomanaven a tothom que volgués deixar de fumar l’ajud del seu Centre de Salut de Referència.
Cristòbal Colon va descobrir Amèrica?
HISTÒRIA: El 12 d’octubre de 1942 Cristòbal Colon i la Seva expedició trepitjava per primera vegada l’illa de l’Espanyola, a l’Arxipèl · lag de les Antilles al Carib. S’havia descobert un nou i gran continent: Amèrica.
REALITAT: Leif Eriksson, explorador víking, va posar el peu en territori nord-americà (el que avui és Terranova) vers l’any 1000, i els noruecs van tenir comerç esporàdic amb els nadius fins al segle mitjan segle XIV i fins 1347 (145 anys abans del descobriment de Colón), dificultat pels atacs indis per repel · lir als ‘invasors’. Altres teories parlen fins i tot d’uns primers viatges de pobles africans i fins d’un viatge egipci en l’any 1480 abans de Crist.
A més, l’illa a la que primer van arribar va ser la de Guanahí, no l’Espanyola, que va ser on es va construir el primer emplaçament.
Demostració visual de l’àrea del Cercle. Video
TIPUS DE NOMBRES
Els números, aquests fidels companys que ens acompanyen en tots els moments de la nostra vida. Coneixem molts tipus de nombres, ja sigui perquè els fem servir cada dia o perquè els hem vist en algun document llibre (o, per què no, en aquest bloc): els naturals (0, 1, 2, 3, …), els enters (…, -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3, …), els racionals (tot nombre que pot posar-se en froma de fracció), els irracionals (tot nombre que no pot posar-se en forma de fracció ), els reals (el conjunt de tots els anteriors), els complexos …
Però podem qualificar els números de moltes altres maneres. Hi ha moltes propietats dels nombres que fan que quan algun les compleix se l’anomeni de certa forma. En aquest post anem a veure unes quantes:
Nombre primer: tot nombre natural major que 1 que compleix que els seus únics divisors són l’1 i el mateix nombre. Exemples: 2, 3, 5, … Aquest és el més gran que es coneix.
Nombre compost: tot nombre natural major que 1 que no és primer. Exemples: 4, 6, 10, …
Nombre primer probable: tot nombre del qual no se sap si és primer o no però que verifica alguna condició que verifiquen tots els nombres primers.
Nombre pseudoprimer: tot nombre primer probable, en principi que acaba sent compost.
Nombre perfecte: tot nombre natural que és igual a la suma dels seus divisors propis (és a dir, tots els seus divisors excepte el propi nombre). Per exemple, 6 és un nombre perfecte ja que els seus divisors propis són 1, 2, i 3 i es compleix que 1 +2 +3 = 6. Els números 28, 496 i 8128 també són perfectes.
Nombre semiperfecto: tot nombre natural que compleix que és igual a la suma d’alguns dels seus divisors propis. Per exemple, 18 és semiperfecto ja que els seus divisors són 1, 2, 3, 6, 9 i es compleix que 3 +6 +9 = 18.
Nombre abundant: tot nombre natural que compleix que la suma dels seus divisors propis és més gran que el mateix nombre. Per exemple, 12 és abundant ja que els seus divisors són 1, 2, 3, 4 i 6 i es compleix que 1 +2 +3 +4 +6 = 16, que és major que el mateix 12.
Nombre deficient: tot nombre natural que compleix que la suma dels seus divisors propis és menor que el mateix nombre. Per exemple, 16 és un nombre deficient ja que els seus divisors propis són 1, 2, 4 i 8 i es compleix que 1 +2 +4 +8 = 15, que és menor que 16.
Nombres amics: parelles de nombres que compleixen que la suma dels divisors propis de cada un d’ells dóna com a resultat l’altre nombre. Per exemple, 220 i 284 són nombres amics.
Nombres sociables: compleixen el mateix que els nombres amics però en comptes d’anar en parelles van en grups més grans. La suma dels divisors del primer número dóna el segon, la suma dels del segon dóna el tercer, i així successivament. La suma dels divisors de l’últim fa el primer número de la llista. Per exemple els nombres 12496, 14288, 15472, 14536 i 14264 són nombres sociables.
Nombre apocalíptic: tot nombre natural n que compleix que 2n conté la seqüència 666. Per exemple, els números 157 i 192 són nombres apocalíptics.
Nombre ambiciós: tot nombre que compleix que la seqüència que es forma en sumar els divisors propis, després els divisors propis del resultat d’aquesta suma, després els del número obtingut … acaba en un nombre perfecte. Per exemple, 25 és un aspiring number ja que els seus divisors propis són 1 i 5 i es compleix que 1 +5 = 6, que és un nombre perfecte.
Nombre curiós: tot nombre natural n que compleix que n2 té el mateix n com a última xifra. Per exemple, 25 i 36 són nombres curiosos.
Nombre de Carmichael: tot nombre compost n que compleixi que bn-1 ≡ 1 (mod (n)) (vegeu Congruències). Per a tot natural b que sigui primer relatiu amb n. Per exemple, 561 i 1105 són nombres de Carmichael.
Quadrat: tot nombre natural que és el quadrat d’un altre nombre natural. Per exemple, 9 és un quadrat ja que 9 = 3al quadrat.
Cub: tot nombre natural que és el cub d’un altre nombre natural. Per exemple, 125 és un cub ja que 125 = 53.
Nombre malvat: tot nombre natural la expressió en base 2 (binària) conté un nombre parell d’uns. Per exemple, i 15 són nombres malvats ja que 12 = 11.002 i 15 = 11.112.
Nombre feliç: tot nombre natural que compleix que si sumem els quadrats dels seus dígits i seguim el procés amb els resultats obtinguts el resultat és 1. Per exemple, el número 203 és un nombre feliç ja que 22 +02 +32 = 13, 12 +32 = 10, 12 +02 = 1.
Nombre infeliç: tot nombre natural que no és un nombre feliç. Per exemple, el número 16 és un nombre infeliç.
Nombre famolenc: el k-èsim nombre famolenc és el més petit nombre natural n que compleix que 2n conté els primers k dígits de Pi. Els primers nombres famolencs són: 5, 17, 74, 144, 144, 2003, …
Nombre afortunat: Agafem la seqüència de tots els naturals a partir de l’1: 1, 2, 3, 4, 5, … Tachemos els que apareixen en les posicions parells. Queda: 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, … Com el segon número que ha quedat és el 3 tachemos tots els que apareixen en les posicions múltiple de 3. Queda: 1, 3, 7, 9, 13, … Com el següent número que va quedar és el 7 ratllem ara tots els que apareixen en les posicions múltiples de 7. Així successivament. Els números que sobreviuen es denominen números afortunats.
Nombre de Fermat: tot nombre natural de la forma 22n +1 per algun n. Si aquest nombre resulta ser primer es denomina primer de Fermat.
Nombre de Mersenne: tot nombre natural de la forma 2p-1, sent p un nombre primer. Si aquest nombre resulta ser primer es denomina primer de Mersenne.
Nombre narcisista: tot nombre de k dígits que compleix que és igual a la suma de les potències k dels seus dígits és un número narceisita. Per exemple, 153 és un nombre narcisita de 3 dígits, ja que 13 +53 +33 = 153.
Nombre odiós: tot nombre l’expressió en base 2 (binària) conté un nombre senar d’uns. Per exemple, 11 = 10.112 és un número odiós.
Nombre palindròmic: nombre natural que es llegeix igual de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Per exemple 1348431.
Nombre poderós: tot nombre natural n que compleix que si un primer p és un divisor seu llavors p2 també ho és. Per exemple, el número 36 és un nombre poderós ja que els únics primers que són divisors seus són 2 i 3 i es compleix que 4 i 9 també són divisors de 36.
Nombre oblong: tot nombre natural que compleix que és el producte de dos naturals consecutius. Per exemple, els números 30, 42 i 56 són pronic numbers:
Nombre repunit: tot nombre natural que està format només per uns: 1, 11, 111, 1111, …
Nombre de Smith: tot nombre natural que compleix que la suma dels seus dígits és igual a la suma dels dígits dels seus divisors primers comptant la seva multiplicitat (és a dir, el nombre de vegades que apareix cada un d’ells). Per exemple, el número 27 és un número de Smith ja que 2 +7 = 9 i el seu únic divisor cosí és 3, que apareix tres vegades, i per tant 3 +3 +3 = 9.
Nombre lliure de quadrats: tot nombre natural que compleix que en la seva descomposició en factors primers no apareix cap factor repetit. Per exemple, el número 30 és un nombre lliure de quadrats.
Nombre ondulat: tot nombre natural de la forma ababab …. Per exemple, els números 121 i 13131 són nombres ondulats.
Nombre intocable: tot nombre natural que no és la suma dels divisors propis de cap número. Per exemple, els número 52 i 88 són nombres intocables.
Nombre vampir: tot nombre natural per al qual hi hagi una factorització formada per dígits del propi nombre. Per exemple, el número 126 és un nombre vampir ja que el podem factoritzar així: 126 = 21.6.
Nombre estrany: tot nombre natural que és abundant però que no és igual a la suma de cap subconjunt dels seus divisors propis. Per exemple, els número 70 i 836 són rars.
FONTS: Math Forum
Tanya Khovanova
What’s Special About This Number
Si més no, força agradable
Sant Jordi 2012
Un altre any, gràcies a la iniciativa de Jordi Sierra i Fabra i al ClijCAT, vàrem poder celebrar la festa del llibre.
Aquesta jornada, avançada al dia de Sant Jordi, el 19 d’abril de 2012, els infants ingressats a Pediatria van gaudir d’explicacions de contes i llegendes i de regals de llibres de mans dels seus propis autors: escriptors i il·lustradores, Xavier Hernández Ventosa, Eulàlia Sariola i Gemma Sales Amill.
MOLTES GRÀCIES UN ALTRE ANY.
Des del Servei de Pediatria a través de l’Aula Escolar.
PER VEURE TOT EL COLLAGE FEU CLIC DAMUNT LA FOTO
