El dia 22 d’abril s’ha portat a terme a l’auditori de Cosmocaixa a Barcelona la presentació de l’esmentat projecte per part del Conseller d’Educació i Director General , de la que podeu consultar les seves dades bàsiques, el seu funcionament i les seves presentacions a:
El Departament d’Educació ha publicat el Pla Tac de Centre, amb data d’abril de 2009, de mans del Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement. El podeu llegir a http://www.xtec.cat/recursos/tac/platac.pdf
Amb data d’avui, 22 d’abril, ha sortit al DOGC, les bases reguladores de la concessió dels premis de la Mostra de produccions audiovisuals escolars adreçada als centres educatius d’ensenyament no universitari de Catalunya i s’obre la convocatòria pública per al curs 2008-2009.
Teniu les seves bases reguladores en format html i pdf .
Com cada any, presenta tres categories: Fotografia escolar, vídeo i televisió, i ràdio escolar.
La novetat d’enguany és que els premis estaran composats de:
a) “En la modalitat de fotografia escolar: fins a 16 premis de 200 punts de catàleg cadascun per a centres públics, i una formació TAC per als centres docents privats concertats i municipals.”
b) “En la modalitat de vídeo i televisió escolar: fins a 16 premis de 200 punts de catàleg cadascun per a centres públics, i una formació TAC per als centres docents privats concertats i municipals.”
c) “En la modalitat de ràdio escolar: fins a 16 premis de 200 punts de catàleg cadascun per a centres públics, i una formació TAC per als centres docents privats concertats i municipals.”
El termini de presentació de sol·licituds per a la participació en la convocatòria dels premis s’inicia l’endemà de la publicació d’aquesta Ordre al DOGC i finalitza el dia 15 de maig de 2009.
La plana web de referència on en breu podreu trobar totes les informacions relacionades amb la Mostra 009 és a http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/lamostra/009/index.php
Us animem a la vostra participació. Tenim el convenciment que des dels centres dels SSTT a Tarragona tenim moltes coses a “Mostrar” 
Això és una prova per tal de saber com funciona aquest programa que hem vist avui a Vilaweb.
Té per nom “writeMonkey”, i té la seva gràcia en que és un processador de text que ocupa 1 Mb, es pot portar al llapis de memòria i ocupa tota la pantalla, amb un color configurable. Això permet un ús sense cap distracció, com una antiga màquina d’escriure ( us recordeu ? ).
Podem fer que faci soroll a l’escriure, ocupa la pantalla completa i té diccionari de castellà. Això sí, els pocs menús que deixa veure, a partir de la tecla “d’escape”, estan en anglès.
Tota una curiositat que pot servir per a concentrar-se plenament en el text que s’escriu, per quan encara no ens hem fet plenament amb l’hàbit de veure menús i menús i icones per la pantalla, a banda d’altres missatges emergents que poden sorgir del panda, d’una actualització, del java… Per defecte tenim una pantalla negra, res més.
Exporta el text amb extensió txt i doc. Per a funcionar amb Windows XP cal tenir el Microsoft . NET framework 2.0 SP1
Pot ser d’utilitat. Molt curiós.
Podeu anar a la seva web a http://writemonkey.com
Darrerament ha aparegut un clip de vídeo al The New York Times que ens ha recordat la clàssica pregunta “estudies o treballes” remasterizada sota els auspicis 2.0 en forma de “fotografies o retoques” ?
El retoc digital , lluny de considerar-se una falsedat, pot adquirir colors de “art” en funció del context on l’identifiquem o el posem en pràctica, com en aquest cas de Adriana Lima:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tBt6GQU6_-A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ara bé. Com hem de fer la lectura pedagògica ? Ja fa temps que vam poder veure un clip també de retoc que ens portava per totes les “fases” d’un procés creatiu, des de la preparació de la fotografia fins la publicació del resultat a una valla publicitària, on es podien veure els “canvis” que es produien:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pcFlxSlOKNI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Tal com revela el primer vídeo al The New York Times, ” El 70 per cent de les noies opinen que les imatges de models a les revistes influeixen en la seva definició d’un cos femení perfecte “. Davant aquesta afirmació, contrastada per aquella altra campanya publicitària de The Body Shop ” Som 3 mil milions de dones al món, i només 8 són supermodels ” es troben els dos extrems ideològics que, d’una manera o d’altra, toca diferents apreciacions del món que ens envolta i de com ens veuen els altres.
Però, cal dir-ho, ni tot és bó ni tot és dolent, el que cal és informació, donar eines a qui jutjarà futurament què és el millor.
El número de novembre de 2008 de la revista Vogue jugava també amb el tema, i de mans d’autèntics especialistes en imatge, de tota mena, convertia una mateixa model en una noia de 10 anys, 20 anys, 30 anys… o en una de 60:
Passar pel coneixement de les eines per a, posteriorment, embarcar-nos en la moralitat o legitimitat de determinats retocs d’imatge pot ser un camí. N’existeixen, de fet, molts, però si que hi ha una cosa certa: la presència de dotzenes de revistes infantils i juvenils al quiosc que setmanalment donen per sabudes aquestes consideracions. I de planes web. I de campanyes de tota mena. I possiblement també revistes no tan infantils que ens van fer veure felicitacions de nadal com aquesta
En tot cas, deixem les qüestions de les finalitats, lícites o no, per a argumentacions subjectives que vindran amb els anys i amb la capacitat crítica, i en les que tampoc caldrà entrar massa. Una bona dosi informativa pot ser el millor mètode educatiu. Mentre, alguns dediquen el temps en l’extrem oposat , donant realisme extrem a la fotografia, immortalitzant-lo en milèsimes de segon a alta velocitat:
( fotografia d’ Alan Sailer )
No, no parlarem d’Immanol Arias ni de Ana Duato. Alguns vam créixer de més joves que els que ara han descobert el cub de Rubick, però encara mantenim l’encant del primer dia per a saber resoldre’l i sabem que la seva incorporació matemàtica a l’aula pot ser motivadora.
Una mica de la seva història i apassionament:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/uyXgbbAdHKs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I un mètode infalible ( l’hem tastat ), via Microsiervos sota Creative Commons per a la seva resolució.
El treball amb representativitat icònica a escala, és a dir, els plànols, és una competència que, en la mesura de les possibilitats i de l’edat escolar cal anar treballant. A nosaltres de més petits ens van ensenyar amb un paper milimetrat color salmó a fer aquestes coses. Ara, des del mateix navegador, i sense necessitat d’instal·lar absolutament res dins de la màquina, podem accedir directament a http://www.smallblueprinter.com/ per a generar de forma ràpida el plànol i poder-lo imprimir.
Per als /les interessats/des en “conceptes” en anglès, com a eina pedagògica, acompanyats d’imatges , http://blachan.com/shahi/
És una senzilla cerca a través de Flickr, Google i Yahoo del significat de la paraula en anglès que teclegem, a banda de complementar el concepte amb imatges sobre la mateixa que puguin estar catalogades. Un recurs més.
Foto CC de daveynin
I si no que els hi expliquin als que controlen les càmeres del temps de TV3. Alguna cosa veureu aquí que al menys avui no acaba de funcionar bé.
L’Ebre per Tortosa va una mica ample, la platja de l’Estartit una mica nevada , la Molina inundada…. Bé, només una curiositat, doncs a alguns ens agraden aquestes càmeres on-line de servei, que acompleixen bones finalitats.
D’entre les moltes activitats que ens referencieu als vostres blocs dels SSTT d’Educació a Tarragona, que teniu referenciades a l’enllaç de netvibes de la columna de la dreta d’aquest bloc, són ja diverses les que ens parlen de Skype o de la videoconferència entre escoles com a activitat pedagògica. El valor de la comunicació, com a valor afegit entre centres de la mateixa ZER és una activitat pedagògica assolible, amb un grau de complicació tecnològica acceptable.
D’entre les diferents activitats que ens referencieu als blocs , us posem la mostra d’una d’elles, entre el CEIP Josep Veciana de Perafort i el CEIP Sant Sebastià de Nulles. Cal considerar sempre no tant sols la part tècnica, sinó l’activitat pedagògica que transmetem, que no pot deixar de tenir la seva preparació, com qualsevol de l’aula, per donar-li el seu valor. I establir un torn de paraules o intervencions molt clar, on es deixin el menor nombre de temes sense lligar.
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=8700388860678319192" width="400" height="326" wmode="transparent" /]