Observeu què porta aquesta presentadora del temps del canal KHOU de Houston a la mà:
I seguim amb el nostre tema
2 Replies
Category Archives: sessió20910
Bola de vidre
El 7 d’agost de 2007, Eric Schmidt, Chief executive officer ( CEO ) de Google opinant sobre la web 3.0 parlava d’ella com a un conjunt d’aplicacions que:
- podran treballar totes juntes,
- seran relativament petites,
- gestionaran dades que estaran “al núvol”,
- podran ser executades a qualsevol dispositiu ( PC, móvil…)
- seran molt ràpides i personalitzables,
- es podran distribuir viralment (xarxes socials, e-mail)
La setmana passada va fer una petita i nova radiografia de com veu ell la xarxa d’aquí a 5 anys:
- En cinc anys la xarxa estarà dominada per continguts en xinès.
- Els adolescents d’avui són el model de com serà la xarxa dins de cinc anys.Ells poden passar d’una aplicació a una altra sense cap tipus de problema.
- Haurà connexions d’amples de banda més grans de 100 MB i la distància que hi ha actualment entre ràdio, televisió i web desapareixerà.
- S’esta començant a fer diners amb Youtube i que encara hi hauran més continguts en vídeo.
- La informació en temps realserà tan valuosa com tota la resta d’informació.
- Haurà moltes companyies importants en relació al temps real més enllà de Faceboock i Twitter.
- Aquesta evolució mostra que la informació generada per persones serà molt més escoltada per altres persones que les fonts d’informació tradicional. Aprendre a “posicionar” aquesta informació és un tema prou important i ell considera que Google pot fer-ho.
Intentan portar aquestes declaracions a la banda del tema educatiu dona prous raonaments per pensar que alguna cosa està avançant, si més no, canviant respecte de pensaments tradicionals. Vista la perspectiva històrica de les declaracions d’aquest CEO, i com posa de model les futures generacions, ara estudiants a l’aula, dona peu a creure que , si més no, alguna cosa de veritat deu haver a les seves prediccions a cinc anys vista, on els mitjans cada cop tindran més convergència i credibilitat. És un moment d’oportunitats dins del camp educatiu, moment que cal saber aprofitar des de les diferents disciplines i terrenys de joc.
Una de les alarmes que cal engegar en aquest aspecte és el sentit crític del que es llegeix. Avui mateix hem referenciat al respecte una presentació de Weber Shandwick on posa de manifest que la credibilitat dels mitjans electrònics a Espanya està pel damunt de la mitjana europea. No sempre som a la cua del vell continent en tot, però , fem despertar a la vegada l’esperit crític corresponent ?
Google i música
Possiblement per la força que ha suposat Spotify, del que ja us hem parlat en diferents ocasions a aquest bloc i per què és un altre projecte atractiu, Google ha adaptat també aquest entorn a les seves bondats.
El servei, disponible pel moment només als Estats Units, permet no tan sols trobar la música cercada, sinó escoltar-la i comprar-la ( no cal recordar que Google és una empresa ) gràcies als acords amb les diferents productores implicades.
“La Generalitat prepara una tenda a internet per vendre llibres de text”
Segons llegim avui a “El Periódico” a la seva edició digital
“La Generalitat prevé abrir una tienda on line en la que vender libros digitales de texto y materiales educativos que se puedan usar en los ordenadores de las aulas catalanas. La tienda, que será gestionada por un tercero, permitirá descargar los contenidos directamente a los ordenadores y tendrá capítulos de libros, actividades complementarias y material que se pueda utilizar en educación.
El modelo que se baraja es la iTunes Store de Apple, donde se puede comprar música, vídeos y audiolibros de forma sencilla y por unidades. Así, si el cliente puede comprar solo una canción o el álbum entero. Lo mismo ocurrirá en la tienda, donde se podrá comprar un capítulo o el libro completo. “Se trata de que el profesor pueda construir su propio itinerario a partir de unidades didácticas de distinta procedencia”, han explicado esta mañana David Medina, del Servei d’Innovació i Recerca del Departament d’Ensenyament, y Xavier Kirchner, director de programas en la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, en el congreso ITWorldEdu, que se celebra hoy y mañana en el Esadefórum.
La tienda virtual solucionaría la reivindicación de los editores de libros de texto que han visto como en Catalunya la mayoría de los colegios que han implantado el programa piloto 1×1, que asigna un ordenador portátil a cada alumne, han optado por una única empresa, Digital-Text, que proporciona todos los contenidos educativos a través de internet a un precio de 30 euros al año por alumno.
La plataforma tecnológica y la gestión de la tienda saldrá a concurso público en breve porque la intención del Departament d’Ensenyament es tener el proyecto en marcha el próximo septiembre, cuando comience el curso escolar.
Algunas editoriales de libros de texto estaban ya planificando sus propias tiendas para vender contenidos a través de internet, aunque también se barajaba la opción pública. La opción de Ensenyament es cobrarles a los proveedores un precio simbólico por el servicio y que cada uno fije su precio.
Kirchner ha propuesto también que la tienda forme parte de una plataforma que integre también sistemas de recomendación y herramientas de tipo red social. Según Medina y Kirchner, se trata de agrupar conceptos de “Facebook, iTunes, Amazon y entornos virtuales de enseñanza” y adaptarlos a sus necesidades.”
“Generalitat y Gobierno central se disponen a extender los portátiles a 250.000 alumnos “
Us deixem uns paràgrafs textuals del que hem pogut llegir en aquest article publicat al diari “El País” el dia 21 d’octubre:
“La Generalitat ultima un acuerdo con el Ministerio de Educación para cofinanciar un multimillonario plan para extender en tres años los ordenadores portátiles y los libros de texto digitales a 250.000 estudiantes. En total, se beneficiarán 120.000 alumnos de primero y segundo de secundaria, y 130.000 de quinto y sexto de primaria.
Según fuentes conocedoras de las negociaciones, las dos partes se reunieron la semana pasada. A esta reunión asistieron altos cargos del Ministerio de Educación, que dirige el ministro Ángel Gabilondo, y del Departamento de Educación, que encabeza el consejero Ernest Maragall. Del encuentro salieron las líneas de un pacto que debe cerrarse dentro de unos días.
La negociación se deriva del Plan Escola 2.0, que ha lanzado el Ejecutivo central para digitalizar las aulas. La versión catalana es el Proyecto 1 x 1, es decir, un alumno, un ordenador. Ni el ministerio ni la Generalitat quieren comentar las negociaciones en marcha hasta que estén cerradas. Aun así, el ministerio afirma que la negociación con Cataluña está avanzada. El ministerio también está negociando con otras comunidades autónomas.
Aunque el plan duraría tres años, se aplicaría en cuatro cursos. En una primera etapa, los portátiles llegarían el curso que viene (septiembre 2010) a todos los estudiantes de primero y segundo curso de secundaria (alumnos de 12 a 14 años) de centros públicos y concertados. Es decir, en 11 meses todos los estudiantes del primer ciclo de secundaria trabajarían con ordenador y libros digitales.
En una segunda fase, en 2011, los portátiles se extenderán a quinto de primaria y desde 2012 a sexto (estudiantes de 12 años). Fuentes empresariales del sector editorial dicen que ya están trabajando para poder atender esta gigantesca demanda de contenidos digitales que habrá a partir del curso que viene.
El salto de alumnos digitalizados que se producirá respecto a la situación actual es monumental. Hoy los ordenadores apenas llegan a 6.000 estudiantes y está previsto que al acabar este curso sean 33.000 los que tengan portátil.”
De la mateixa forma,respecte del tema 1×1 hem localitzat un vídeo interessant de la cadena de televisió La Malla on es trobaven representades algunes de les parts implicades.
Els convidats de l’espai són:
Pere Marqués, Professor UAB
Francesc Colomé ,Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Rosa Cañadell, Portaveu del Sindicat USTEC – STEs
Yolanda Españó, FAPAC
Us deixem també la plana de referència del programa.
Jornada Tècnica Linkat 3, 9 de novembre, reviseu el PUC
Ja podeu obrir el vostre PUC de centre per a revisar si heu estat acceptats/des , o no, a la matrícula que s’ha fet des de la Direcció del vostre centre per a la Jornada Tècnica del dilluns dia 9 de novembre. Recordeu que es tracta d’una Jornada Tècnica de Linkat 3, i que als SSTT a Tarragona es porten a terme en dia diferent a Catalunya, on les fan avui dia 26 d’octubre. Com no pot ser d’una altra forma, la gairebé totalitat de les demandes han estat acceptades, doncs es va fer la previsió , com sempre, d’ una plaça per centre.
Reviseu el lloc de realització, han hagut petits canvis i surten 4 seus. Abans del dia 9 de novembre us indicarem des d’aquí mateix on trobar els materials associats.
Versions antigues de programes
Segur que heu anat a cercar una versió del winzip o de l’Eudora i ja no existeix aquella versió que era bona, bonica i barata. 2 llocs webs des dels quals cercar aquella versió d’aquell programa que no calia pagar i que ja ens servia per a fer aquella feina, sense necessitat de més , ni de pagar per una versió actual. No ens enganyem, el millor programa és aquell que ens serveix. Abans, ara i sempre.
http://www.versiones-anteriores.com/
Aquesta darrera és molt paral·lela a la primera, però en llenguatge cervantí.
Windows 7, avui.
Presentacions
Molt sovint assistim a trobades , conferències i reunions on es fa ús de programes presentadors, sigui en Powerpoint o el seu equivalent en OpenOffice. Les sensacions que es poden tenir davant els/les oradors/es poden ser de molta mena. Segur que ben sovint haurem pensat : quina és la diferència entre venir a sentir aquestes explicacions i que directament em passin la presentació i mirar-m’ho des de casa ?
Realitzar presentacions ben fetes, que destaquin les idees presencials en forma agradable i no es converteixin en un full de text interminable no està a l’abast de qualsevol, i de vegades caldria tenir precaució en el seu ús.
De mans de Anibal de la Torre hem pogut llegir en un article dues dades interessants al respecte:
– Per un costat, la referència de Slideshare, el servei de presentacions on line, on van crear un concurs de presentacions, de la que va resultar guanyadora aquesta ( ens encanta ):
[slideshare id=504408&doc=thirst-upload-800×600-1215534320518707-8]
– Per un altre, unes idees de sentit comú per a tractar amb el tema i evitar badalls innecessaris entre el públic:
- Poques diapositives. Hem assistit de vegades a presentacions amb 70-90 diapositives. Hauria d’estar inclós en nous records Guiness de tortures ?
- Durada moderada i conforme a les diapositives: de res serveix una presentació de 5 diapositives que duri una hora; ni una presentació de 120 diapositives que duri 10 minuts ( per això, millor un vídeo sense ponent ).
- Grandària de la lletra adequada, entre 20 i 30 punts mínim.
- Davant el dubte, aplicar la màxima de “una imatge val més que mil paraules“
- Les imatges i les metàfores visuals poden anar agafades de la ma, sense passar-nos.
- Les persones que ens escolten són humanes, volen sentir poques coses i clares, amb experiències personals i destacaran les experiències vocals davant el text d’una diapositiva.
- Darrera: les presentacions , les pissarres digitals i el temps de càrrega d’una plana web contemplen un tret comú empíric: a més temps d’espera de l’assistent degut a problemes tècnics, més baixa serà la posterior atenció quan es resolgui el conflicte tècnic. No venia el públic a sentir parlar a algú ? Doncs cas de fallar tot, a parlar, que al Tomàs Molina també de tant en tant li toca cada nit a Tv3 quan falla la pantalla del darrera.
També podem trobar oradors que han exemplificat cap a bé com portar a terme aquests consells:
O bé també trobem oradors que , directament, exemplifiquen amb humor, anglès però comprensible, tot allò que NO cal fer en les diapositives de les presentacions:
