Va, comencem a treballar per a la segona sessió. Qui no ha tingut mai la necessitat de retallar o editar una foto i, justament, en aquella màquina no tenir ni el Gimp ni res similar ?

Els que estem a la espera que Adobe tregui el seu Photoshop en línia ( sí, i per la patilla, no és broma ), del que ja s’han pogut veure algunes proves a la xarxa, cerquem eines fresques i fàcils de fer servir.

Picnik és senzill. Possiblement , com sempre, sempre ens fa passar fer la Polaroid i cal fer-se la foto amb el registre d’usuari, però no ha de ser impediment per a unes ments prou acostumades a fer aquesta operació sovint.

La seva interoperabilitat amb flickr i Picassa és prou gran, i es rumoreja que encara creixerà més. Feu-li un tast, no us defraudarà, és una opció més dels anomenats serveis en xarxa.

De vegades es veu a Youtube aquell clip de vídeo meravellós , però que no hi ha forma de poder baixar en local, o de poder veure en un reproductor de vídeo normal. Flvix ens permet la conversió en línia de qualsevol clip de vídeo de Youtube o Googlevídeo a fitxers més customitzats en format avi, 3g ( per  a telèfons mòbils ), mov o mpg.

 És una eina més , sumable a la que ja vam fer servir a una jornada tècnica de l’any passat, el Videodownloader per a Firefox. Aquest tenia més potència en quant a formats d’entrada, però aquest té més potència en quant a arxius de sortida. També vam parlar del media-convert, que també treballa amb formats gràfics, sonors i de text.

A la web de Flvix només cal posar la URL del vídeo en qüestió i esperar uns segons a que faci la conversió per poder baixar el clip en local ja transcodificat. No us en fieu de la barra de progrès, no s’acostuma a moure gaire, però fa la feina.

D’eines d’aquestes existeixen moltes, i recordeu que de vegades val més un enllaç directe al clip, si és possible, que complicar-se la vida amb transcodificacions que desemboquen, inexorablement, en saber html per a poder “enganxar”  un clip o arxiu multimèdia dins una plana web.

No sempre cal pensar que quan treballem a la web cal partir sempre de zero. Existeixen molts recursos disponibles que de vegades desconeixem. No sempre tindrem una icona per a fer servir al disc dur. Iconfinder ens ho posa d’allò més fàcil.

Només cal introduir el terme sobre el que cerquem, ( en català tancat, això sí ) i ens dóna com a resultat tot un seguit de possibilitats, amb lliure ús , normalment amb llicència LGPL. Vaja, que no cal patir, que les podem fer servir de forma no comercial sense pors.

Eines d’aquestes les tenim a dojo. Cal anar referenciant-les.