Author Archives: jpoveda1

Approvo

En el nostre afany de tastar utilitats i elements postius integradors per a l’aula, hem provat Approvo.

De la mans del Citilab, ubicat a Cornellà com a institució dedicada a això de les Tic en la seva vessant educativa i investigadora, se’ns presenta un programa que té com a utilitat comparar els continguts d’un document amb els continguts d’internet. Per allò que hem parlat de vegades de “El rincón del vago”.

Hem passat a fer el registre a l’aplicació i hem creat un document “doc”, únicament  amb el text

En un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme, vivía un Hidalgo, de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.”

I hem iniciat el procés per a veure si trobava res estrany. I , efectivament, detecta que hi han coses que ja existeixen a la xarxa.

És una eina més, jove i que encara dóna algunes errades a diferents hores del dia, que cal seguir  verificant en els seus resultats , però que presenta futur si segueix la línia de la millora. Poden ser nous temps i noves eines , tot i que la tendència caldria que fos a l’aula  a la resolució de treballs que no es puguin realitzar únicament amb el ctrl-c i ctrl-v, amb una implicació més personal o amb la construcció a partir de diferents dades de nous coneixements.

Resultats de la prospecció i respostes dels Seminaris 2009-2010

La darrera sessió dels seminaris , la cinquena, portada a terme el dilluns 18 de maig, incorporava una prospecció sobre el vostre grau de satisfacció del que hem estat portant a terme als Seminaris enguany, els temes tractats i la forma de fer-ho. Era un formulari molt curt, anònim,  a Google docs.

Us oferim molt breument els resultats.

  • El vau contestar 42 persones.
  • A la primera pregunta de si us semblaven bé les temàtiques tractades, la resposta ha estat de 4,2 de mitjana sobre cinc en grau de satisfacció.
  • A la segona pregunta de si seguiu regularment el bloc stactgn, la resposta mitja ha estat del 4,0 sobre cinc.
  • A la pregunta en la que us convidavem a suggerir temes per al propers seminaris, han abundat fonamentalment els temes de: pissarres digitals, blocs, treballs col·laboratius, imatge digital, àrees curriculars, temàtiques enfocades més de cara a l’alumnat, moodle i intranet. Bàsicament.
  • A la pregunta en la que us deixavem opinar lliurement, diverses han estat les respostes en les que heu mostrat un alt grau de satisfacció per la tasca feta i es fan diferents suggeriments, com per exemple , aprofundir en les temàtiques pròpies de cada comarca, amb més aportacions per part dels centres; més “seminari”, a banda d’haver trobat correctes els temes que s’han portat a terme. Googlejant.

Moltes gràcies per les vostres respostes, àmpliament positives i mirarem de seguir treballant en aquestes línies per a no perdre interés en la tasca que fem dia a dia als centres, que és el més important de tot plegat.

Blue Sky on rails

Fotografia

En algunes ocasions hem sentit que ens heu demanat que parlem de “temes” de fotografia que poden ajudar-nos de forma senzilla a millorar les fotografies escolars. Creiem que si ens aneu seguint us podreu permetre anar llegint petits articles que parlin, per a tothom i de manera clara, sobre petites formes, maneres, actituds per a que una fotografia, amb uns segons més de temps, pugui anar agafant una semblança més digna.

La fotografia, per sí mateixa, contempla trets característics innats a la educació. Una imatge per si mateixa, és bonica… o no. Poden haver certs aspectes que, si els coneixem,  ens serviran de trets comparatius que facin que podem dir que aporta, o no una certa bellesa.

La fotografia escolar no té per què ser avorrida, no té per què ser la típica estampa de nens-davant-càmera-ben-pentinats. Com a mestres també podem establir la nostra part més creativa, reflectint-los en situació escolar, exercint les millors arts que poguem desenvolupar per a que es vegin en la millor situació, de la manera més original possible. Possiblement aquest és un camp on també els nostres alumnes, en diferents edats, ens treuen avantatge a certs nivells imaginatius, entre d’altres motius fer la facilitat actual de fer clic a cost zero, a diferència de quan , segurament, vam agafar la nostra primera càmera, on cada clic eren vint duros dels d’abans ( parlem com si tinguéssim seixanta anys…).

Una forma creativa de començar en el tema fotogràfic, aplicat a experiències escolars, passa per mirar els treballs de la Mostra09, en el seu apartat de fotografies.


Taller de fotografia, Ceip Torroja i Miret. Treballs.


Silueta Cristian, Ies Gabriel Ferrater, Reus. Treballs


Clara Descripció Pau. Ies Gabriel Ferrater. Reus. Treballs

Google i dades personals

Suposem que, com nosaltres, us haurà passat pel cap, i segur que ho heu fet algun cop, de cercar a Google el vostre nom i cognoms. I segurament deuen haver moltes entrades que relacionen el vostre nom , possiblement, amb temes diversos. Per exemple, si teníeu alguna multa pendent de trànsit, també sortiu al Butlleti Oficial de la Província, que també està indexat a Google. Sí, també podeu sortir per causes més positives que aquesta. O per planes web, o per coses que heu fet dins de la Xtec, o per un bloc que teniu a un altre lloc.

Per allò que hem comentat sempre, que som mestres,  i no advocats, però que avui en dia cal saber de tot una mica, hem llegit a Barrapunto una notícia interessant sobre el tema, que ve a demostrar que ens cal a tots i totes tenir més informació amb el tema de les dades personals a la xarxa:

“La Agencia Española de Protección de Datos está dando la razón a las personas que solicitan que su nombre no aparezca en las búsquedas realizadas utilizando Google. La mayoría de personas aparecían debido a que se encontraban en diversos Boletines Oficiales, indexados a su vez por Google. Los interesados ejercieron su derecho de oposición al tratamiento de sus datos personales que aparecen al introducir su nombre y apellidos en el buscador Google. Pero la Agencia y el BOE van un paso más allá, permitiendo sustituir los nombres por sus iniciales.”

És un tema que caldrà seguir, de la manera més pràctica possible, per a saber què podem fer i què no, amb la llei vigent a la ma ( i ben explicada amb els temes que fem cada dia, som mestres ).

Un cop d’ull enrera

Aquesta d’aquí dalt és una fotografia que recull Meg Pickard al seu compte de Flickr. S’ha entretingut en anar actualitzant des del 2006 tots els serveis “dospuntzero” que han anat sortint i ha anat esborrant amb creuetes roses aquells que ja no donen servei o han desaparegut.

Suposem també que en deuen haver sortit de nous i que no estan reflexats a la fotografia.

En tot cas, és un punt més de reflexió sobre la capacitat que cal tenir d’estar al dia en aquestes aplicacions, on tot es muda de manera tan ràpida. Ningú tenim temps de fer seguiments tan profunds sobre el tema, però possiblement sí ens cal una bona “criba” d’elements útils , de veritat, dins de les aules o en les nostres tasques docents. Les nostres necessitats acostumen a ser bàsiques i en camps molt clars, àmplis i amb prou recorregut. I seguirem oferint aquest camí, per què de creuetes roses, en continuaran existint, i força. I de necessitats de fer senzilla i agradable la feina, també.

Internet i menors: educació, formació, seguiment….

Tal i com avui hem pogut llegir a La Vanguardia, i fent esment a allò que ja hem repetit diferents vegades: “Madrid. (EUROPA PRESS).- El secretario de Estado para las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información, Francisco Ros, alertó hoy de que “tan sólo” dos de cada cien ordenadores familiares cuentan con un sistema de control de acceso a los contenidos de Internet para los menores de edad.”

De vegades cal començar la feina a poc a poc, insistint en aquelles coses bàsiques que sí resten al nostre abast dins del camp educatiu. La millor eina de control, en qualsevol àmbit és la pròpia educació i el “seny”, i si amb asiduitat i continuitat insistim en els hàbits bàsics que tot menor cal que segueixi, aquesta estadística la podem rebaixar. I no parlem només com a docents. La millor solució és la educació, sempre, encara que sigui llençar llavors ara per recollir-ne el fruit dins d’uns anys. Això és el que fa màgica la nostra tasca.

No respondre missatges estranys, no acceptar converses de desconeguts, facilitar qualsevol tipus de dada personal, etc., són aquelles coses “de manual” sobre les que no ens podem estar periòdicament d’insistir. Només amb aquests consells, coneguts i a l’abast, podrem millorar aquesta estadística.

Foto: Flick CC Gualtiero