És complicat , sovint, parlar de temes que , en la majoria dels casos, resten lluny de poder-se fer gran cosa per a poder-los modificar . Però la seva afectació, sigui en el terreny docent, o bé en el terreny domèstic, per activa o per passiva, existeix.

Hem llegit aquest estiu, via Barrapunto , bandaancha i d’altres portals especialitzats, un informe de la Broadband Performance Index, o , dit més clar, la Comissió Europea sobre les Telecomunicacions  ( poca broma ), un informe que és publicat periòdicament, al que , tenint present, bàsicament, els factors de preu i velocitats de baixada/pujada ( entre d’altres ), es determina l’índex de qualitat de la banda ampla europea a cada país.

Al “rànking” de preus Espanya té la seva presència en l’avantpenúltima posició (tercers més cars a Europa).

Només ens superen en preus Lituània i Eslovàquia. Això sense tenir present que un euro no val igual a tot arreu, tenint present els sous mínims interprofessional de tots els països europeus, on Espanya tampoc surt massa ben parada.

Globalment, atenent als diferents factors possibles, i segons l’informe de la Comissió Europea, Espanya ocupa al Ranking el lloc 19è, que ha anat a pitjor respecte de l’informe del 2008, on s’ocupava l’onzè lloc. La postura de Francisco Ros, Secretario de Estado de Telecomunicaciones del govern espanyol, ha estat la de dir que la Comisària europea Viviana Reding, amb l’informe, “tergiversa los resultados “.

La CMT (Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones),  organisme  oficial espanyol de mercat de preus i regulacions entre diferents companyies , ha admés a finals d’agost que el preu que es paga a Espanya per les connexions ADSL és excessiu.

Per acabar aquesta dutxa d’optimisme de comunicació digital, comentar que aquests dies entra en vigor la carta de drets d’usuari de serveis de comunicacions electròniques, on destaquem dos apartats:

– ja no es pot llegir, enlloc, allò de garantir el 80% de la velocitat promesa a la “propaganda” de la companyia.

– cal que passin més de 6 hores “diurnes” sense connexió, per a poder reclamar a la companyia , que “automàticament” ha de fer un descompte a la factura del client.

Mentre a Japó, per 35 €, un “giga” d’adsl ( simètric, és a dir, la  “baixada”, igual que la “pujada” ).

La cosa la tenim , pam amunt-avall,  si més no, així.