A partir d’una informació que ahir va saltar entre la blogosfera, hem pogut llegir el titular d’una notícia prou comentada: “Sun Microsystems acaba en mans de Oracle“.

Qualsevol empresa , privada, i que cotitza en borsa , amb més motius encara en els temps que corren, té la llibertat de comprar, vendre o fer amb els seus negocis allò que el seu consell director cregui a bé que pot ser millor per la mateixa. I qui és “Sun Microsystems” i qui és “Oracle” ?

Jonathan Schwartz, conseller delegat de Sun ha mantingut com a empresa la filosofia de la frase “The Network is the computer” ( la xarxa és l’ordinador ), on ja l’any 2006 va veure clar i va escriure al seu bloc que: “vostè porta un navegador i una targeta de crèdit, li oferim el servei.  -We believe the simplicity, accessibility and affordability of this service changes the face of computing for all organizations, large and small, public or private.- Creiem que la senzillesa, l’accessibilitat i la assequibilitat d’aquest servei canvia la cara de la informàtica per a totes les organitzacions, grans i petites, públiques o privades. ”

Aquesta petita operació de compra ha costat a Oracle la quantitat de 7.400 milions de dòlars, segons unes fonts, o, el que és el mateix,  9,5 dòlars per acció en efectiu, si teniu , casualment, accions en borsa.

I algú seguirà pensat: I ? Què té a veure això ?

Cal mirar les dues planes web dels portals  de les companyies per a que ens “sonin” una sèrie de “paraules” o “serveis” que passaran a mans d’un únic propietari:

Entre aquestes icones, i d’altres serveis que no surten a la portada de les companyies, segur que més d’una us serà coneguda. El temps és l’únic testimoni que aporta raons objectives per saber què pot passar amb aquesta notícia i què pot passar amb aquesta compra empresarial. De moment, recordem la dada econòmica: que pel 50% del que veieu en icones ( Java, MySql, Open Office, Solaris…)  s’han pagat 7.400 milions de dòlars. I recordarem també una frase del bloc de Jonathan Schwartz, on després de recordar el cost econòmic que cal que recolzi un suport a un programari lliure a un client, acaba recordant que: “el programari lliure no significa la inexistència d’ingressos, significa cap barrera als ingressos“.