Una companya-amiga ( Auda ) em va donar aquest dibuix de gladiador, que jo he fet servir com els “recortables” d’abans. Els alumnes de 4t d’ESO han creat d’altres a partir d’aquest.
La “colecció “, la propera setmana.
Reprodueixo a continuació l’annex 2 de l‘examen de selectivitat de llatí de Catalunya:
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/selec2.htm
RELACIÓ DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D’HISPÀNIA QUE CAL CONÈIXER.
Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.
Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.
Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
Circs: Toledo.
Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
Temples: Vic, Évora.
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.00048b7ac100ed0069cf4&ll=41.112469,4.746094&spn=45.975428,74.707031&t=h&z=3&source=embed
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.000474e01f9ae8705312c&z=5
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.000481aade32f7473fd74&z=4
http://www.umapper.com/maps/view/id/91296
Arriba la primavera, als arbres els hi créixen les fulles i les flors comencen a florir. Una de les flors que dóna més vida al paissatge és la violeta (viola odorata), que significa “record”,” lleialtat” i “modèstia”.
A la mitologia es diu que les violetes van néixer de la sang d’Atis quan es va autocastrar a sota un pi en un moment de bogeria induït per la deessa Cibeles, ja que l’havia jurat fidelitat , però després es va enamorar d’una nimfa i va voler casar-se amb ella.
A l’antiga Roma es diu que els déus, després de crear l’hivern, van fer totes les altres estacions; per exemple, d’ una bufada van apartar la neu i les aigües del rierol van començar a fluir, el sol va sortir d’entre els núvols i la gespa va començar a créixer; els déus, a causa d’això, van començar a plorar d’alegria i aquestes llàgrimes van caure sobre la terra i hi van brotar les violetes; per això, de vegades ,se les anomena com “llàgrimes de déus”. El color violeta és un dels símbols de Artemis o de Diana.
“Un ramito de violetas” explica la història d’una dona casada, d’unes cartes i d’uns rams de violetes que la fan revifar cada dia perquè recorda l’amor, però ella és modesta i lleial al seu espòs. La figura de l’home, el cigne, el misteri…Podria ser un mite?
Laia Manent
1r de Batxillerat.
Molts considerem que els cantants són els heralds de l’era moderna, que les seves lletres són versos, que la seva música és poesia… L’estrès és el final d’una carrera on has de fer-ho tot, has de ser el millor… En aquesta lletra-versos-poesia veureu alguns” tòpics literaris” creats per Horaci i estudiats fa uns dies a classe. Cerqueu i comenteu a la següent cancó de Pep Sala tots els tòpics literaris que trobareu als versos d’Horaci.
CARPE DIEM
Jo no vull tenir pressa “Dum loquimur, fugerit invida
per no arribar mai enlloc, aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.”
jo no vull tenir riquesa, Horaci ,Odes, I-XI
tampoc vull ser el millor.
Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.
Tu em deies carpe diem, “(…) quod non imber edax, non Aquilo impotens
que el temps passa volant, possit diruere aut innumerabilis
que només són quatre dies, annorum series et fuga temporum.”
i els haurem d’aprofitar. Horaci, Odes, III, XXX
Jo no vull anar a la moda,
que han pensat per mi aquest any,
ni estar pendent de les notícies,
ni tant sols dels titulars.
Jo no vull viure de pressa,
ni vull viure pels diners,
ni estar pendent de la política,
ni que em diguin el que haig de fer.
Tu em deies carpe diem,
que el temps passa volant,
que només són quatre dies,
i els haurem d’aprofitar.
Jo només vull viure al dia,
i oblidar el temps perdut,
que la vida no s’atura,
i només et tinc a tu.
S’acosta Sant Valentí, un dia d’ amor, d’alegria i sobretot per estar amb la teva parella, la persona important que és al teu costat als bons i mals moments de, aquesta persona sempre t’ajudarà i farà que visquis la vida de la forma més especial del món.
He triat el mite de Narcís i Eco, perquè me’l conec molt bé ja que té a veure molt amb l’ amor, però amb l’ amor no correspost, perquè Narcís és una persona que no creu en l’ amor de les dones, ell no hi vol saber res d’elles i també, s’ha de dir ,que és una mica egoista. Però Eco ,la nimfa més alegre i més bonica de les nimfes, estava enamoradíssima d’ell, només veia ulls per ell, i Narcís no volia saber res de ella, i la pobre Eco es va consumir d’amor cada vagada més i més, i tampoc podia transmetre el seu amor o neguit perquè Hera, esposa de Zeus i deessa del matrimoni, la va castigar ( va descobrir que Eco l’ entretenia mentre el seu marit Zeus estava amb les seves amants ) ,Eco només podia repetir les darreres paraules del que deia als altres, i quan veia a Narcís, ella li volia transmetre el seu amor, però no podia, llavors Narcís no li feia cas, pensava que estava una mica boja i que el seu amor era interressat perquè ell es considerava el més formós.
Un bon dia Narcís es va apropar a una bassa d’aigua, on ell es va veure reflectit i se’n va enamorar bojament, no volia marxar de la bassa, ell s’havia enamorat d’ell mateix i quan va voler abraçar la imatge reflectida a l’aigua va caure i els déus el van “castigar” convertint-lo en la flor que porta el seu nom, Narcís.
Jo he explicat aquest mite perquè es un amor no correspost i hi ha molta gent que està en aquesta situació; no és el meu cas, però si el de moltes persones i ens hem de posar a vegades a la pell dels altres per veure com se senten, ja que ara arriba el dia de Sant Valentí , ens mamatxuquen per totes bandes ( tele, ràdio, publicitat…)i molta gent està sola, trista i molt desanimada.
Tard o d’hora arriba el teu amor a la teva vida.
Dalila Espinosa, 1è Batx.
S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperas…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.
La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:
“Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris.
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”
” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.
No ho sé, però ho sento i és un patiment.”
Catul, Odes, LXXXV
Us deixo un fado sobre el neixement de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.
Nascimento De Vénus
Vem devagar /
Na espuma das marés /
E descobre que o melhor demim /
É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
De música nas mãos e sal nos pés /
Búzio que contém / A canção dos ventos /
O ventre do poema, enrolar da vaga /
A memória da areia que me afaga /
E se estenderes a mão /
Talvez possas tocar, digo talvez /
O coracão azul cobalto aladamente /
O nó que enreda o sonho e tu não vês.
Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias
EL NAIXAMENT DE VENUS
Vina a poc a poc
a l’escuma de les marees
i descobreix que el millor de mi
és més del que veus ací.
Vina molt a poc a poc
a descobrir la meva nuesa
sons de mar, ressons
de música a les mans i sal als peus.
Cargol que té
la cancó dels vents,
el ventre del poema, enrotllar de l’onada
la memòria de la sorra que m’acarona.
I si allarguessis la mà
potser podries tocar, dic potser
el cor blau cobalt que batega,
el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.
ODA AL PAPER DEL WATER
Pa, pa, pa, pa,
paper paper,
paper paper esterilitzat,
paper paper higienitzat,
paper paper enrotllat.
Paper paper
de color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral,
per què en això d’evaquar lluita de classes no n’hi ha.
El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t’ha utilitzat
estira de la cadena
i tu t’en vas al darrera,
de cap a la claveguera.
Però en acte de “rebeldia”
embusses la “cañería”
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel·lulosa i satinat,
t’han destrossat i despreciat,
vilipendiat i deshonrat.
Paper abnegat,
paper estimat de l’excusat,
la humanitat t’ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
t’han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.
Pobre paper,
com t’han deixat.
Ens has lliurat del neguit
d’haver-nos d’embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al cuarto de bany
Endavant !, endavant !, endavant !, endavant !
Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel,
modest paper de wàter immortal.
Paper, paper…
Glòria al paper … al paper.
* Col·laboració especial: Ludwing van Beethoven
Encara que ha passat molt de temps entre tots quatre protagonistes, la Trinca i Plaute, trobeu semblances entre els seus estils? Escolteu el vídeo, mireu les imatges, llegiu la lletra de la cançó, repaseu els apunts de Plaute i la comèdia llatina… i segur que en trobeu ! Espero.
Els antics romans veneraven una mena d’esperits divins que regien la natura, eren els numina. Aquestes forces divines no tenien aparença física i no calia un lloc específic per posar-hi la seva imatge. Els llocs de culte més antics foren els boscos. El poble romà, per guanyar-se la seva protecció i benevolència, va crear una sèrie de ritus, cerimònies, pregàries i ofrenes.. La llista d’aquests esperits era molt llarga: els que protegien els infants ( Lucina, Cunina…), els que protegien la vida del pagès, els que vetllaven per la família…i tot els que us podeu imaginar.