Molts considerem que els cantants són els heralds de l’era moderna, que les seves lletres són versos, que la seva música és poesia… L’estrès és el final d’una carrera on has de fer-ho tot, has de ser el millor… En aquesta lletra-versos-poesia veureu alguns” tòpics literaris” creats per Horaci i estudiats fa uns dies a classe. Cerqueu i comenteu a la següent cancó de Pep Sala tots els tòpics literaris que trobareu als versos d’Horaci.
CARPE DIEM
Jo no vull tenir pressa “Dum loquimur, fugerit invida
per no arribar mai enlloc, aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.”
jo no vull tenir riquesa, Horaci ,Odes, I-XI
tampoc vull ser el millor.
Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.
Tu em deies carpe diem, “(…) quod non imber edax, non Aquilo impotens
que el temps passa volant, possit diruere aut innumerabilis
que només són quatre dies, annorum series et fuga temporum.”
i els haurem d’aprofitar. Horaci, Odes, III, XXX
Jo no vull anar a la moda,
que han pensat per mi aquest any,
ni estar pendent de les notícies,
ni tant sols dels titulars.
Jo no vull viure de pressa,
ni vull viure pels diners,
ni estar pendent de la política,
ni que em diguin el que haig de fer.
Tu em deies carpe diem,
que el temps passa volant,
que només són quatre dies,
i els haurem d’aprofitar.
Jo només vull viure al dia,
i oblidar el temps perdut,
que la vida no s’atura,
i només et tinc a tu.
La paraula amor significa trobar la teva felicitat en l’ ànima de l’ altre persona i a l’hora fer sentir feliç a ella. L’amor no entén de defectes ni de virtuds simpelment de màgics sentiments que només pots sentir al enamorar-te troban una persona am qui compartir la teva vida . Amor es saber perdonar i deixar de banda rencors ,amor es saber oblidar petites coses que avegades no ens fan sentir com ens agradaria sentir-nos però que només l’ amor sap oblidar-los. També es saver compendre per arribar-se a entendre l’ un a l’ altre riure,somiar, discutir… i moltes mes coses imposibles de poder arribar a explicar am paraules i que per tant només poden explicar-se am fets,am mirades i am petits detalls que són els qui realment marquen la diferència.
Seguidament us explicaré el mite d’ Apol.lo i Dafne perquè he trobat curiós i cruel això que els hi han fet, però a l’hora trobo que és un mite molt maco i romàntic.
Explica el mite que Apol·lo va voler competir amb Eros en l’art de llançar fletxes. Eros, molest per l’arrogància d’Apol·lo, va idear venjar-se d’ell i per això li va llançar una fletxa d’or, que causava un amor immediat a qui ferís. També va ferir a la nimfa Dafne amb una fletxa de plom, que causava el rebuig amorós. Així que quan Apol·lo va veure un dia a Dafne es va sentir ferit d’amor i es va llançar en la seva persecució. Però Dafne, que patia l’efecte contrari, va fugir d’ell. I la nimfa va córrer i va córrer fins que esgotada va demanar ajuda al seu pare, la qual va determinar convertir Dafne en llorer. Quan Apo·l·lo va aconseguir a Dafne, aquesta iniciava la transformació: el seu cos es va cobrir de dura escorça, els seus peus van convertir-se en arrels que es clavaven en el sòl i el seu cabell es va omplir de fulles. Apol·lo es va abraçar a l’arbre i es va posar a plorar. I va dir: “Ja que no pots ser la meva dona, seràs el meu arbre predilecte i les teves fulles, sempre verdes, coronaran els caps de la gent en senyal de victòria ” Aquest mite il.lustra l’origen d’un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.