Arriba la primavera, als arbres els hi créixen les fulles i les flors comencen a florir. Una de les flors que dóna més vida al paissatge és la violeta (viola odorata), que significa “record”,” lleialtat” i “modèstia”.
A la mitologia es diu que les violetes van néixer de la sang d’Atis quan es va autocastrar a sota un pi en un moment de bogeria induït per la deessa Cibeles, ja que l’havia jurat fidelitat , però després es va enamorar d’una nimfa i va voler casar-se amb ella.
A l’antiga Roma es diu que els déus, després de crear l’hivern, van fer totes les altres estacions; per exemple, d’ una bufada van apartar la neu i les aigües del rierol van començar a fluir, el sol va sortir d’entre els núvols i la gespa va començar a créixer; els déus, a causa d’això, van començar a plorar d’alegria i aquestes llàgrimes van caure sobre la terra i hi van brotar les violetes; per això, de vegades ,se les anomena com “llàgrimes de déus”. El color violeta és un dels símbols de Artemis o de Diana.
“Un ramito de violetas” explica la història d’una dona casada, d’unes cartes i d’uns rams de violetes que la fan revifar cada dia perquè recorda l’amor, però ella és modesta i lleial al seu espòs. La figura de l’home, el cigne, el misteri…Podria ser un mite?
Laia Manent
1r de Batxillerat.