Hola, he mirat i m’ha agradat el que he vist. Sóc alumna de 1è de batxillerat i faig l’itinerari humanístic. M’encanta la mitologia i tot el que fa referència a la cultura clàssica. He escrit aquest poema, espero que us agradi.
Reprodueixo a continuació l’annex 2 de l‘examen de selectivitat de llatí de Catalunya:
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/selec2.htm
RELACIÓ DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D’HISPÀNIA QUE CAL CONÈIXER. Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia. Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”. Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca. Muralles: Girona, Lugo, Astorga. Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica. Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga. Circs: Toledo. Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat. Temples: Vic, Évora.
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.00048b7ac100ed0069cf4&ll=41.112469,4.746094&spn=45.975428,74.707031&t=h&z=3&source=embed
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.000474e01f9ae8705312c&z=5
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.000481aade32f7473fd74&z=4
http://www.umapper.com/maps/view/id/91296
Els alumnes de 1è d’ESO de l’Ins Puig-reig han anat d’excursió a Tarragona. Allà han vist la Tarragona romana ,Tarraco, i han fet un taller al museu. Esperem que els hagi agradat. Aquí teniu les fotos. Gràcies Toni.
Molts considerem que els cantants són els heralds de l’era moderna, que les seves lletres són versos, que la seva música és poesia… L’estrès és el final d’una carrera on has de fer-ho tot, has de ser el millor… En aquesta lletra-versos-poesia veureu alguns” tòpics literaris” creats per Horaci i estudiats fa uns dies a classe. Cerqueu i comenteu a la següent cancó de Pep Sala tots els tòpics literaris que trobareu als versos d’Horaci.
CARPE DIEM
Jo no vull tenir pressa “Dum loquimur, fugerit invida per no arribar mai enlloc, aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.” jo no vull tenir riquesa, Horaci ,Odes, I-XI tampoc vull ser el millor.
Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.
Tu em deies carpe diem, “(…) quod non imber edax, non Aquilo impotens que el temps passa volant, possit diruere aut innumerabilis
que només són quatre dies, annorum series et fuga temporum.” i els haurem d’aprofitar. Horaci, Odes, III, XXX
Jo no vull anar a la moda,
que han pensat per mi aquest any,
ni estar pendent de les notícies,
ni tant sols dels titulars.
Jo no vull viure de pressa,
ni vull viure pels diners,
ni estar pendent de la política,
ni que em diguin el que haig de fer.
Tu em deies carpe diem,
que el temps passa volant,
que només són quatre dies,
i els haurem d’aprofitar.
Jo només vull viure al dia,
i oblidar el temps perdut,
que la vida no s’atura,
i només et tinc a tu.
S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperas…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.
La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:
“Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris.
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”
” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.
No ho sé, però ho sento i és un patiment.”
Catul, Odes, LXXXV
Us deixo un fado sobre el neixement de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.
Nascimento De Vénus
Vem devagar /
Na espuma das marés /
E descobre que o melhor demim /
É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
De música nas mãos e sal nos pés /
Búzio que contém / A canção dos ventos /
O ventre do poema, enrolar da vaga /
A memória da areia que me afaga /
E se estenderes a mão /
Talvez possas tocar, digo talvez /
O coracão azul cobalto aladamente /
O nó que enreda o sonho e tu não vês.
Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias
EL NAIXAMENT DE VENUS
Vina a poc a poc
a l’escuma de les marees
i descobreix que el millor de mi
és més del que veus ací.
Vina molt a poc a poc
a descobrir la meva nuesa
sons de mar, ressons
de música a les mans i sal als peus.
Cargol que té
la cancó dels vents,
el ventre del poema, enrotllar de l’onada
la memòria de la sorra que m’acarona.
I si allarguessis la mà
potser podries tocar, dic potser
el cor blau cobalt que batega,
el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.
Els alumnes de 1r de Batx. de llatí van fer a finals del primer trimestre i aprofitant els últims dies abans de les vacances, un treball en grup sobre el conte “Caperula Rubra”. L’objectiu era traduir el text en llatí ( 1ra i 2na declinació), reconstruir el conte a partir del text ( el tenien desordenat) i fer una audició (es van repartir els personatges ) . Com us havia dit, publico les imatges de la vostra feina i la part oral queden el divendres per gravar-la.
Aquesta cançó parla del desencant de la Grècia moderna, del trencament amb el “Món Clàssic” molt idealitzat, dels mites i dels temples, del seu passat cèlebre i millor, del conflicte que hi ha amb la Grècia actual, dels turistes, etc. Al refrany li diuen a Persèfon que s’adormi als braços de la Mare Terra i que no surti més al balcó de l’Univers.
El vídeo mostra moltes imatges relacionades amb la deessa… Quines?
Aquí teniu la lletra de la cancó…Identifiqueu alguns termes?
Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.
Hola a tothom, he trigat una mica, però per fí tinc la traducció de la cançó. Crec que mostra la desesperació per la pèrdua o degradació del passat gloriós.
Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.
Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,
ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Els alumnes de 1è de batxllerat , a l’assignatura de grec, abans de Nadal i aprofitant les festes venideres, van fer uns “punts de llibre mitològics”. Cadascú va triar la seva divinitat preferida estudiada fins aquell moment; per una part en van ficar una fotografia amb els noms en llatí i grec, atributs i significats, i per la part de darrera van explicar una llegenda d’on la divinitat és protagonista. Un Bon regal !!!!
ODA AL PAPER DEL WATER
Pa, pa, pa, pa,
paper paper,
paper paper esterilitzat,
paper paper higienitzat,
paper paper enrotllat.
Paper paper
de color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral,
per què en això d’evaquar lluita de classes no n’hi ha.
El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t’ha utilitzat
estira de la cadena
i tu t’en vas al darrera,
de cap a la claveguera.
Però en acte de “rebeldia”
embusses la “cañería”
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel·lulosa i satinat,
t’han destrossat i despreciat,
vilipendiat i deshonrat.
Paper abnegat,
paper estimat de l’excusat,
la humanitat t’ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
t’han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.
Pobre paper,
com t’han deixat.
Ens has lliurat del neguit
d’haver-nos d’embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al cuarto de bany
Endavant !, endavant !, endavant !, endavant !
Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel,
modest paper de wàter immortal.
Paper, paper…
Glòria al paper … al paper.
* Col·laboració especial: Ludwing van Beethoven
Encara que ha passat molt de temps entre tots quatre protagonistes, la Trinca i Plaute, trobeu semblances entre els seus estils? Escolteu el vídeo, mireu les imatges, llegiu la lletra de la cançó, repaseu els apunts de Plaute i la comèdia llatina… i segur que en trobeu ! Espero.
