Llatí omnibus

Quan va aparèixer el gelat “Magnum”, realment feia honor al seu nom. Es tractava d’un gelat “gran”, que et saciava i que per algunes persones fins i tot resultava excessiu. Precisament, per acontentar aquestes últimes, s’ha acabat cometent una incongruència lingüística. Si el gelat “Magnum” era massa gran, van dir els seus creadors, doncs el farem petit (?!). D’aquí l’absurd nom de “Magnum-Mini”. No era més fàcil batejar el nou producte com “Minimum”?
Això sí, en qualsevol mida està molt bo…

Si heu vist alguns episodis dels dibuixos de la Warner sobre el Correcamins, recordareu que sempre repetien la mateixa estructura: en començar, en ple desert californià, el dissortat “Coyote” estava empaitant el Correcamins per intentar menjar-se’l quan, de sobte, la imatge s’aturava i se’ns presentaven els dos protagonistes utilitzant els seus noms científics, a l’estil dels documentals de naturalesa. Això sí, els noms en llatí eren falsos. L’escena es repetia a cada programa, però els noms científics no, de manera que es jugava irònicament amb el paper que cadascun dels protagonistes tenia a la sèrie. Per cert, els noms reals dels dos animals (“Canis latrans” i “Geococcyx californianus”) no es van utilitzar mai.
Si voleu conèixer quins divertits noms científics van inventar els guionistes, consulteu aquesta pàgina: http://purpletigercreations.com/Portfolio/portfolio/web/roadRunner/latin.htm

Stephen Berard va sorprendre el món literari en publicar una novel·la en llatí. Però no una traducció, no, sinó una obra original. “Capti” (“Els presoners”) és escrita barrejant vers i prosa (a l’estil de l’escriptor romà Apuleu) i basa les aventures del seu protagonista, el ballarí autista Vudius Fava, en els famosos contes de Hoffmann. Per al proper any està prevista l’aparició de la continuació d’aquesta sèrie de 7 novel·les: “Praecursus”.

Si voleu llegir algunes pàgines de la novel·la podeu entrar a Amazon: http://www.amazon.ca/Capti-Menippeo-Hoffmanniana-Americana-Stephani-Berard/dp/1456759736/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1401191930&sr=8-1&keywords=capti
Si voleu conèixer el contingut d’aquesta heptologia: http://www.boreoccidentales.com/english/cataracta/author-berard/capti/sphinx-heptology.html

Procedents del nord d’Europa, on són ja una tradició, arriben les noves companyies de micro-crèdits que treballen on-line. Per arribar amb més claredat a un mercat internacional han decidit fer servir un nom en llatí. Així trobem la finladesa “Ferratum” (“de ferro”) o la sueca “Vivus” (“viu”). Sembla que volen mantenir-nos vius i forts en les dificultats… però a base d’un interès ben alt!

Extret de la web “Latin Student Problems”…

Ara que per l’edat de la meva filla em toca veure Bob Esponja, aprofito per fer una reflexió sobre la traducció al llatí dels noms actuals. “Spongicus” és un episodi de la 6ª temporada d’aquesta sèrie “infantil”(?), al qual el protagonista condueix una quadriga per a salvar el seu amic Patricio de morir devorat per un lleó al Coliseu.
El títol de l’episodi és una referència clara al famós “Spartacus” el gladiador que es va enfrontar a les legions romanes i es basa en la forma llatina per dir esponja: “spongia”. Aquí s’ha respectat la traducció, però a Hispanoamèrica s’ha optat pel més còmode “Bob Esponjus”, és a dir, posant la típica terminació “-us” que fa que qualsevol cosa sembli llatí. Aquest mètode tan barroer de traducció de noms no és cap novetat, sinó que es tracta d’una antiga tradició que han fet servir famílies famoses com els “Stradivarius” o profetes com “Nostradamus”. A mi, però, m’agrada més la manera de fer de Mozart, més respectuosa amb el llatí, ja que va traduir el seu segon nom “Gottlieb” (amor de Déu) per “Amadeus”. Una cosa similar han mirat de fer uns alumnes de 4t d’ESO amb Bob Esponja, anomenant-lo “Bobus Spongia”; fins i tot han traduït la cançó del principi del programa: http://romulusetremus.blogspot.com.es/2011/03/bobus-spongiaversio-en-llati-alumnes-4.html

Últimament veure les prediccions del temps a qualsevol canal de televisió s’ha convertit en una classe de llatí. Els espectadors hi envien les seves fotografies de núvols espectaculars i els meteoròlegs les comenten utilitzant les seves denominacions llatines: aquí tenim un “lenticularis” (amb forma de lent), o un curiós “pileus” (un barret), o un espectacular “mammatus” (amb forma de pits). I això sense oblidar els ja tradicionals “cirrus”, “cumulus” o “stratus”.
Per evitar perdre’s entre tant de núvol, us recomanem el nou “Cloud selector”, una pràctica targeta que a les seves dues cares us explica com reconèixer els 20 núvols més representatius del nostre cel. És un producte presentat per la “Cloud Appreciation Society”: http://cloudappreciationsociety.org/

Joseph Anton Eichenseer va ser un monjo benedictí que va defensar amb molta intensitat l’ús del llatí al món modern. Un clar exemple del que us diem és la seva traducció d’històries d’en Tintín; aquest personatge és un periodista del segle XX que utilitza tots els mitjans de transport i objectes mecànics de la seva època, i per això, la traducció d’aquests còmics suposava un esforç d’adaptació del vocabulari llatí. “Caelestis” Eisencheer (com solia signar) se’n va sortir molt bé. Podeu veure una breu mostra del seu treball a aquesta pàgina web: http://www.arretetonchar.fr/de-titini-et-miluli-facinoribus-de-insula-nigra/
Dissortadament, la seva mort al 2008 va impedir que ens oferís la traducció de més còmics.

Coneixíem l’existència d’una pel·lícula parlada exclusivament en llatí, la peculiar “Sebastiane” dirigida el 1976 per Derek Jarman. En aquest film l’ús de la llengua llatina tenia un cert sentit si pensem que la història que s’hi explicava havia tingut lloc durant l’existència de l’Imperi Romà.
El que resulta més estrany, però, és la iniciativa de la companyia Samohi Latin Media, que al 2010 va presentar una comèdia musical en llatí ambientada a un institut nord-americà dels nostres dies. Es titula “Barnabus & Bella”, és a dir, els noms dels protagonistes, i bé… què puc dir… podria ser pitjor. De fet, hi ha un actor al qual se li entenen algunes paraules llatines…
Com veieu, us he posat al principi de l’article el tràiler oficial de la pel·lícula.

Aquesta imatge és el “logo” del nou col·legi de la Universitat de York, inaugurat enguany. El que resulta sorprenent és que el nom del “college” és “Constantine”, en honor de l’emperador romà “Constantinus”, però la imatge és clarament la de l’emperador Hadrià!
Si no ho teniu clar, llegiu aquesta moneda d’on van extreure la imatge del “logo”:

Al Jardí Botànic de Berlín es troben unes papereres per a reciclar molt divertides. Tenen quatre apartats per al paper, el plàstic, el vidre i el rebuig, però amb la peculiaritat que estan definits amb una nomenclatura llatina falsa que simula la de les espècies. Així hi podem trobar el “papyrus antiquus”, el “plasticus berlinensis”, el “glasus vulgus” i el “restus wegwerfus”!

Carl von Linné al segle XVIII va popularitzar un sistema per a denominar totes les espècies d’éssers vius: es tractava del binomi, és a dir, dues paraules en llatí que representen la família i l’espècie concreta dins de la família. Aquest sistema encara funciona avui en dia i l’utilitzen els científics de tot el món.
Segur que vosaltres en coneixeu alguns noms científics d’espècies, com el Canis familiaris (el gos) o Equus caballus (el cavall). El més famós nom científic, però, és el nostre: Homo sapiens. També és el més ridiculitzat: com a prova, fixeu-vos en la quantitat de paròdies que apareixen a Internet sobre l’evolució de l’home. Jo us he triat dues divertides: la de Homer Simpson i la de Forges.

“Latin Student Problems” és una divertida pàgina en anglès realitzada per uns joves estudiants de llatí. Gairebé cada dia van penjant a la xarxa els pensaments, troballes, alegries i frustracions que els seus estudis els van oferint.
Si els voleu anar seguint, aquí teniu l’enllaç: http://latin-student-problems.tumblr.com/

Amb aquest llatí macarrònic es feia ressò el diari francès “Libération” d’una de les notícies més destacades del segle XXI: la renúncia de Benet XVI a la dignitat papal.
No és el primer cop que un fet així succeeix, però la dimensió mediàtica ha superat aquesta vegada qualsevol precedent. El més curiós és que el Papa va decidir fer el seu anunci sense avisar ningú prèviament i durant un acte de canonització. Això i el fet que va utilitzar exclusivament el llatí, va agafar per sorpresa a tothom. Gairebé cap dels presents va entendre del tot el que Benet XVI els estava dient; i si ho va entendre, de ben segur que no s’ho podia creure.
Ara, gràcies a la tecnologia, podem sentir les seves paraules en llatí… i amb subtítols!

No, la xifra romana més coneguda no és el segle al qual vivim, sinó la que fa referència a la final de la Super Bowl, el campionat de futbol americà. Des que va començar a celebrar-se, el 1967, s’identifica i es recorda cada edició pel número ordinal i no per l’any.
Aquest febrer es va jugar la XLVIII final entre els Seattle Seahawks i els Denver Broncos, i amb 111,5 milions d’espectadors va batre el rècord de la televisió nord-americana.

El cantant (retirat?) Justin Bieber és un addicte als tatuatges. I a més, li agrada compartir-los a través de les xarxes socials. Per això, de seguida que va tatuar-se aquestes xifres romanes prop del muscle, tots els seus fans van començar a discutir acaloradament quin podia ser el seu significat. Es tracta de quatre xifres: I , IX, VII, V; és a dir, un 1, un 9, un 7 i un 5. Com es veu a la foto, el seu amic, el productor Mally Mall, també el porta al braç. Sembla que té un significat especial (i misteriós) per als dos.
Queda així descartada l’estrambòtica teoria de molts seguidors del canadenc, que deia que es tractava d’una referència al 1975, any en què va néixer la seva mare. No, senyors meus, això seria MCMLXXV…

“Oculus” (en llatí “ull”) és el nom d’unes ulleres de realitat virtual utilitzades per a experimentar amb jocs en tres dimensions. L’empresa que les fabrica, “Oculus VR”, acaba de ser adquirida per “Facebook” per 2000 milions de dòlars. La intenció, segons ells, és crear una mena de xarxa social que no es basi només en l’ús de l’ordinador, sinó que connecti el món a través de l’anomenada “realitat virtual”.
Si segueixen per aquest bon camí, amb el temps crec que arribaran a utilitzar els dos “oculi” i els podrem donar la benvinguda a la “realitat real”.

Un cop les autoritats de Malàisia han assegurat que el misteriós vol MH370 s’havia estavellat a l’oceà, els diaris del país s’han vestit de negre en senyal de dol. La portada de l'”Star”, el periòdic de més tirada en llengua anglesa, ens ofereix aquesta portada amb les tradicionals sigles llatines R.I.P (“Requiescat In Pace”).

“Et tu, Brute?” (Tu també, Brutus?) és una frase que va popularitzar Shakespeare a la seva obra teatral “Juli Cèsar”. Representa les últimes paraules del dictador en ser assassinat, quan descobreix que fins i tot el seu jove amic Brutus és un dels conspiradors implicats.
La frase és totalment inventada, perquè segons els historiadors romans, Cèsar va morir en silenci, i si va arribar a dir alguna cosa, va ser la frase grega “καὶ σὺ τέκνον?”, que significa “Tu també, fill?”.
Aquí us presento tres actualitzacions de la cita: La primera imatge que hem vist al principi és d’Edward McLachlan, i resulta molt interessant, perquè les felicitacions de Nadal estan signades pels autèntics assassins de Cèsar.
A la segona imatge, la cita no és del tot correcta, però serveix per a recordar-nos el nom del famós enemic d’en Popeye:

I la tercera… bé, no hi apareix la cita, però és una combinació de les dues anteriors que ens presenta el dibuixant Mike Peters:

La ciutat holandesa de Leiden va donar suport fa uns anys a un interessant projecte de dos artistes locals. Es tractava d’omplir 101 parets de la població amb poemes en diferents llengües i alfabets. Es va començar per la poetessa russa Marina Tsvetaeva i l’última obra que es va pintar fou de García Lorca. Aquesta iniciativa (denominada “Muurgedichten”= Poemes a la paret) va finalitzar-se el 2005, però ha estat font d’inspiració posteriorment per a altres ciutats.
Des d’aquest bloc ens fixem en el poema triat en representació de la llengua llatina, una oda d’Horaci (la número 14 del seu primer llibre), on es presenta un vaixell com al·legoria de l’Estat i comença així: “Oh vaixell, se’t tornaran a emportar mar endins unes noves onades. Què fas? Afanya’t a tornar al port. No veus com el teu costat està desguarnit de rems…?”.
Horaci va viure una època convulsa, de guerres civils, i per això recomana sempre una vida tranquil·la, sense ensurts, tant per als seus amics, com per a l’Estat. De fet, d’ell són també aquells famosos versos que elogien la vida al camp i que comencen: “Beatus ille…”

Aquí teniu una vista general del carrer on apareix l’oda d’Horaci. Es nota que és Holanda?