Més criteri, i menys norma. El paper de l’administració passa per facilitar la possibilitat d’assolir l’excel·lència en els centres educatius. I això també representa un canvi important per a l’educació. Volem passar d’un sistema en el què l’administració ho regula tot, fins l’últim detall de la vida diària dels centres: els ofega a cop d’aplicatiu informàtic perquè els diguin fins l’últim desdoblament que fan. Controlem els processos, i en canvi, estem molt lluny de saber els resultats. L’administració, doncs, ha de passar a fer tot el contrari que fa ara: hem de deixar treballar, acompanyar i donar recursos, i avaluar, no els processos, sinó els resultats en termes d’èxit i de cohesió. L’administració ha de passar de manar, a servir. Servim als centres, servim a l’educació, servim als objectius, servim als alumnes. No servim als interessos personals. Servim als interessos generals del país. Això significa que necessitem una administració més petita. La qual cosa suposa més risc. Perquè acceptem el risc de la diferència, el risc de la llibertat, el risc de, com deia abans, el criteri. Hem pensat durant molts anys que processos iguals donen resultats iguals. La realitat de la diferència és una altra. Si l’acceptem podem treballar per millorar. Sinó l’acceptem, no podrem millorar res.

Aquestes paraules són de l’Ernest Maragall, el Conseller d’Educació. Pronuciades ahir, 21 d’octubre, en el Palau de la Generalitat.

Magnífic. Ara, espero els fets, però.