L’educació: aposta de país
Aquest eix es divideix en 6 àmbits, els quals tenen un total de 15 objectius.
Àmbits
- 2.1 Dret a l’educació
– Millorar la satisfacció de les famílies en l’elecció de l’escola dels seus fills i filles.
– Facilitar i promoure la implicació de la família en el seguiment de l’evolució acadèmica i personal de l’alumne.
– Desenvolupar el Servei d’Educació de Catalunya amb la col·laboració de la iniciativa social. - 2.2 Èxit escolar
– Establir la competència lectora com a eix vertebrador de l’aprenentatge.
– Identificar els problemes i les dificultats d’aprenentatge de l’alumne, i promoure la seva atenció immediata.
– Potenciar el talent al llarg de tot el sistema educatiu. - 2.3 Centres de qualitat
– Prioritzar l’aprenentatge de les competències bàsiques.
– Millorar la formació inicial i contínua dels professors i especialment dels equips directius del centre, en el marc de l’autonomia de centre.
– Establir uns horaris escolars més eficients i adaptats a les necessitats de les famílies
– Fomentar el bon comportament en els centres. - 2.4 Formació professional
– Promoure la Formació professional.
– Potenciar la formació d’adults. - 2.5 Adminsitració educativa
– Fer de l’administració educativa una administració eficaç i transparent. - 2.6 Universitat
– Impulsar mesures que millorin l’eficàcia i l’eficiència del sistema universitari català.
– Desenvolupar un model universitari que opti per l’excel·lència, la captació de talent i la internacionalització de les institucions universitàries, la seva oferta acadèmica i l’ R+D.
He trobat aquestes dues referències a les TIC: en el 2.3 diu “Promoure l’aplicació de formes d’aprenentatge associades a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació”. I en el punt 2.5, diu “Dissenyar nous models d’edificis i equipaments escolars més versàtils i funcionals, adequats a les TIC i que incorporin nous espais i entorns d’aprenentatges.”
Vol dir això “descongel·lar” el Projecte eduCAT1x1? Significa incorporar els 100 centres que van fer totes les gestions per a incorporar-se al projecte fa cinc mesos? Significa obrir la digitalització als centres de primària que volien participar-hi? Tot indica que no. Més aviat confirma que la digitalització de les aules ha deixat de ser una prioritat a ensenyament.
Però, Boris, és que la lectura de tots els punts és d’allò més decebedor. El títol del punt 2.2, Ofensiva del país a favor de l’èxit escolar, és molt equívoc: l’èxit escolar és quelcom que respon a una ofensiva contra uns elements que li són adversos, o, simplement, respon a una política i una planificació lògica? Això em sembla quixotesc: lluitar heroicament contra … què? Una altra cosa: punt 2.2.1.1“Potenciar la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat bàsica”? Totes les teories de l’alfabetisme no paren de dir que en totes les assignatures es fa servir la composició, o redacció, però ens entestem a reduir el problema a la lectura; a les llengües és on menys s’ensenya i s’aprèn a escriure, ja que la perspectiva és disciplinar, no transversal, i no s’ensenya la transferència. Més del de sempre: s’aprèn llegint, copiant amb la ment. En comptes de promoure la pedagogia diferenciada, és pretén “Fomentar la detecció precoç dels desavantatges inicials dels alumnes” (punt 2.2.2.1), com si l’alumnat no fossin persones dinàmiques que canvien: aquest punt assegura de nou l’etiquetatge inicial. En un altre lloc: 2.2.2.3.“Capacitar el professorat d’aula, a través de formació específica inicial i, si cal, permanent, …. “, ah!, si cal! I que bé ens ho passarem en l’Olimpíada del Saber: punt 2.3.1.5 “Organitzar una convocatòria periòdica de l’Olimpíada del Saber per posar en relleu els coneixements interdisciplinaris dels alumnes”: i és que allò que importa, de debò, són els coneixements. No hi ha remei!!! Aquests punts reflecteixen uns principis sense cap mena de coratge. Quan serà important l’educació (ai, perdó, ensenyament) pels governs?
Bé, Jordi, jo m’he centrat en el tema TIC, que és el que ara m’ocupa, però el tema té molta tela.
Puc imaginar-me perfectament com s’ha fet aquesta llista, a base d’afegits i pedaços d’una Direcció General i una altra, d’aportacions personals i compromisos institucionals, de retalls de programa electoral i de propostes ad hoc… En resum, tot esdevé un patchwork infumable, sense que ningú en tingui la culpa.
De fet, el tema és més greu perquè no hi ha una visió general de país sobre l’educació, ni un full de ruta amb línies estratègiques clares que es puguin aterrar en objectius operatius, en accions concretes executables que millorin l’educació.
Però potser és una sort: el model educatiu i de formació és tan vell, desgastat, tristot i xaró que millor que no produeixi efectes encara més demolidors en els nostres alumnes…
L’altre dia un company compromès amb l’educació em va dir: “És el moment de desplaçar el lideratge als centres educatius, com una flota enxarxada que determina el seu propi rumb. Quan no hi ha un comandament clar, és l’hora del lideratge distribuït.” Potser té raó.
Gràcies, Jordi, per ser el lector d’aquest bloc. 🙂