Arxiu de la categoria: Antiga Grècia

L’esport a l’antiga Grècia, cicle de conferències de la Fundació March

Publicat el per
Respon

Apropar-se a l’esport de la civilització grega vol dir acostar-se als grecs, a les seves tradicions religioses i profanes, aristocràtiques i ciutadanes, però també al seu dia a dia. Reflex de tot això és la més famosa de les competicions esportives gregues, els Jocs Olímpics, que el savi Pitàgoras va descriure com un microcosmos de la societat, ja que acudien per igual “els que havien exercit els seus cossos [i] anaven a buscar la glòria i el premi d’una corona famosa; altres, que havien acudit a comprar o vendre, es presentaven atrets pel desig de guany, però també es presentava allà una mena de visitants, especialment distingits, que no anaven a la recerca d’aplaudiments ni de guanys, sinó que acudien a observar i contemplaven amb gran atenció el que passava […] “(Ciceró, Tusculanes, 5.8-9).

A través de tres conferències del 20 al 27 d’octubre del 2020, el catedràtic de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid Fernando García Romero va donar suport a les fonts literàries, documentals i artístiques per analitzar l’omnipresència de l’esport en la cultura grega antiga, el significat de la seva pràctica i la seva transcendència en els diferents àmbits.

20 d’octubre del 2020: ¿Por qué practicaban deporte los griegos antiguos?, a càrrec de Fernando García Romero.

22 d’octubre del 2020: Los Juegos Olímpicos en la Grecia antigua, a càrrec de Fernando García Romero.

27 d’octubre de 2020: La importancia social del deporte en la Grecia antigua, a càrrec de Fernando García Romero.

La música a les olimpíades

Publicat el per
1

Principalment, els instruments que van aparèixer a l’Antiga Grècia es tocaven de manera individual però quan es va desenvolupar el concepte de músic professional, la cítara i l’aulos van tenir molt d’èxit i el seu discurs va semblar tan interessant que les primeres olimpíades celebrades a Olímpia l’any 776 aC (d’aquí el nom d’olimpíades), eren competicions entre músics i poetes: Els instrumentistes de cítara podien només tocar la cítara (citarstàtica) o cantar acompanyats d’ella (citaròdia). Per altra banda, els intèrprets de l’aulos sel’s denominava autlestas, ètim, que més tard donaria pas al nom atleta.

A mesura que els festivals musicals es van anar popularitzant, cada cop hi havia més músics que volien perfeccionar els seus coneixements musicals i millorar la seva versatilitat. Aristòtil es va manifestar en contra d’aquesta tendència, i va dir que la millor mesura, era que els músics s’abstinguessin de les arts per a estudiar i que no havien d’intentar arribar al nivell de complexitat que s’assolia alguns cops als tornejos. La música estava bé, però per ell, només era apta aquella ja preinscrita. Trobem així, dues posicions en vers el panorama musical de l’època.

La música grega era monofònica, alguns cops amb més d’un instrument tocant la melodia i un cor o un cantant que la cantava.
Des de temps primitius la música formava part inseparable de les cerimònies religioses. En el culte a Apol·lo la lira va ser l’instrument característic, mentre que en el de Dionís ho era l’aulos. Molt sovint, l’aulos es tocava per parelles mentre es recitava el ditirambe (poesia associada al culte a Dionís), i en el culte a Afrodita es cantaven versos de l’oda a aquesta deessa, de la poeta Safo de Lesbos. Es tocava el phorminx i el tympanum. Totes tres cerimònies eren practicades als jocs olímpics.

(representació del culte a Afrodita al programa Campeones de Olimpia, emès a la 2 l’any 2004, el qual, pretenia reviure els jocs olímpics de l’Antiga Grècia)

També es creia que la música era una pràctica molt sana, que omplia l’ànima i tenia un factor terapèutic. Segons Plató i Aristòtil n’hi havia dues classes de persones, la idònia i la innoble. La manera d’assolir la classe de persona idònia era mitjançant l’educació musical (per a exercitar la ment) i la gimnàstica (per a exercitar el cos), als jocs olímpics sovint es convidaven tots dos, fent exercicis esportius al ritme de la música. El so de les trompetes indicava l’inici tant de les cadàstres com de les curses hípiques i entre competició i competició hi havia equilibristes cantants, vaja, els animadors de l’època.

(recomano veure aquest vídeo extret del programa Campeones de Olimpia, en què es representa de manera molt entenedora el paper de la música en les olimpíades)

Claudia López Astilleros Godar

Alumna de Cultura Clàssica 4t ESO IPM

Competim com els antics grecs!

Publicat el per
2

A Cultura clàssica de 2n ESO de l’institut Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat)  durant un temps hem treballat l’esport i la competició a l’antiga Grècia.

Entrada a l’exposició AGON. La competició a l’antiga Grècia

El 12 de gener vam anar al Caixaforum de Barcelona a veure l’exposició AGON, la competició a l’antiga Grècia! on vam veure estàtues dels antics grecs i déus. Allà vam tenir molt clar que abans només hi havia un sol guanyador i que hi havia molta competència. Ho vam saber perquè hi havia moltes peces de ceràmica on vam poder veure com els atletes s’untaven amb oli i sorra per competir. També que competien despullats i aquest tema ens va agradar.

Llavors vam decidir recrear-ne uns com podíem a la pista del pati. En primer lloc, vam inventar-nos un nom pels jocs. Els vam anomenar Jocs Bellvitxxx. A continuació, vam escollir un déu, que per votació va ser Hades, déu de l’infern, i li vam fer una espècie d’altar amb fotos seves i frases en honor a ell. També, a classe, vam fer unes corones que posaríem al cap dels guanyadors de cada prova. Les corones les vam fer amb cartolines de dos colors verds diferents perquè es veiessin bé les fulles.

Després de preparar-ho tot vam sortir al pati de l’institut, primer vam invocar Hades amb unes frases que vam preparar abans a classe. A continuació, amb els materials “adaptats” que ens van deixar les professores d’educació física, vam fer algunes de les proves que hi havia en els jocs esportius de l’antiga Grècia, com: el llançament de javelina, el llançament de disc, el salt de llargada amb unes peses per fer contrapès, la cursa a peu, la cursa de cavalls i en lloc de la lluita vam fer una prova de velocitat.

Per la prova de cursa vam fer dues voltes a dos camps de futbol sala, en la de l’sprint vam haver de córrer la mesura d’un camp, en el salt de llargada vam saltar amb unes peses d’1 kg, amb el llançament de disc vam haver de donar una volta abans de llençar-lo i la cursa de cavalls la vam fer per parelles un portant l’altre a l’esquena. Tot i que nois i noies vam competir junts, la classificació era separada. Llavors van quedar sis persones guanyadores.

Els guanyadors dels Jocs BellvitXXX

Com sabeu, abans en honor als vencedores feien una estàtua, però com que nosaltres no teníem materials per fer-la, vam decidir fer un mural, on vam posar fotos seves amb les corones posades, el nom i totes les proves que havien guanyat, i el vam penjar al passadís, així tot l’institut pot veure’l.

Roger Castellà, alumne de 2n d’ESO de Cultura Clàssica a l’Institut Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat).

Antics atletes olímpics

Publicat el per
Respon

Val la pena destacar alguns dels atletes més famosos dels antics jocs olímpics, ja que van deixar la seva empremta a l’anomenada “vall sagrada dels déus” superant certs límits fins a esdevenir llegenda en guanyar diversos jocs.

  • Astylos de Crotona

Provinent del sud d’Itàlia, va obtenir un total de sis corones de la victòria, en tres Olimpíades ( 488-480 a.C. ). A la primera Olimpíada, va córrer per Crotona i els seus compatriotes el van honrar i glorificar. No obstant això, en les dues Olimpíades següents, va prendre part com a ciutadà de Siracusa; com a conseqüència d’això, els habitants de Crotona el van castigar, enderrocant la seva estàtua en aquesta ciutat i van convertir la seva casa en una presó.

  • Miló de Crotona

Hi ha molts relats i històries sobre els seus èxits. Miló va ser deixeble del filòsof Pitàgoras i un dels atletes més famosos de l’Antiguitat. Va ser sis vegades campió olímpic en la categoria de lluita lliure. Va guanyar per primera vegada l’any 540 a.C. , en l’esdeveniment de lluita lliure d’homes joves i , després, cinc vegades en la lluita d’homes adults. En el context de la competència d’avui es podria dir que va ser un èxit únic. També va guanyar set vegades en els Jocs de Pítics, nou vegades en els Jocs de Nèmea i, en innombrables ocasions, en petits concursos. A la 67à Olimpíada ( 512 a.C. ), en el seu setè intent pel campionat, va perdre davant un atleta més jove anomenat Timasitheus.

  • Melankomas de Cària

Es va coronar campió olímpic de boxa l’any 49 a.C. , i va ser el guanyador en molts altres esdeveniments. Va marcar una fita en la història per la forma en què lluitava, per les seves moviments senzills i, al mateix temps, fascinants. Va aconseguir l’excel·lència competitiva a través d’un exercici constant, però esgotador.

  • Cinisca d’ Esparta 

Filla de Arquidam, rei d’Esparta, va ser la primera dona a ser catalogada com a vencedora olímpica a l’Antiguitat. Va guanyar en la competència de carros, de quatre cavalls, en les Olimpíades número 96 i 97, ( 396 a.C. i 392 a.C.  respectivament ) . En els Jocs Olímpics, estava prohibida la participació de les dones, però, Cinisca va trencar amb aquella regla.

  • Arrachion de Figàlia

Va ser tres vegades campió Olímpic de pancraci . En l’última ocasió va ser protagonista d’un fet heroic i alhora tràgic. Es  trobava en una posició molt difícil, però el seu oponent en la final va decidir rendir-se. En aquest moment Arrachion va caure fulminat a terra. Els jutges, tot i que havia mort, el van declarar vencedor.

– Importava la condició social per poder participar a les olimpíades? Si tinguessis l’oportunitat de participar-hi, en quina modalitat ho faries?

Abril Gabutti

1r Batx. Humanístic

Kahoot de religiositat a l’antiga Grècia: Els jocs esportius

Publicat el per
6

Us presento un kahoot que he fet sobre els jocs olímpics a l’antiga Grècia a partir de la pàgina 158 del llibre de primer de batxillerat de Grec (ed. Teide) i que explica molt bé com es celebraven les olimpíades a l’antiga Grècia i en quin context. Hi juguem?

jocs

Voleu tornar a jugar?

Mireia Sánchez Cano

1r batxillerat Humanístic

El fet de jugar i els jocs a l’antiguitat

Publicat el per
7

El llatí té tres sinònims per a la idea de joc: Ludi, Lusi i Iocus. Els Ludi eren d’adults, d’acció directa en què havia premi, o guany o pèrdua. Els Lusi eren jocs infantils; passatemps o distraccions agradables que no tenien premi en el guany o cap pèrdua. Era jugar per jugar, per passar-s’ho bé. Per la seva banda Iocus, tenia el sentit de ‘broma, acudit’, i s’oposava al seriós.

Hi havia jocs de taula i tauler (aptes per a adults i nens) i els jocs de moviment.

Tenien diferents tipus de jocs de taula, cosa que a molts els acompanyaria tota la vida (des de l’adolescència fins a l’edat adulta), com Terni lapilli -les tres a guió-, el molendinum -joc de les tres en ratlla però en cercle- , latrunculi, i molts entre els quals cal destacar l’inici actual del joc de l’oca, etc.

Els agradava el carrer per jugar i hi practicaven sobretot el que nosaltres hem anomenat jocs de moviment. Jugaven a lluites, a diferents versions del joc de la pilota, al llançament de nous en la lletra delta, a fet i amagar, a harpastum, … i molts altres que s’han anat transmetent generació rere generació sense ser-ne conscients molts de nosaltres.

Als romans també els agradava jugar a latrunculi, que significa ‘soldats-lladregots’, i era el joc més popular a l’Imperi romà. Era un joc d’estratègia militar amb el qual els soldats s’entretenien entre missió i missió.

Hi ha tres versions diferents, segons es jugui amb una, dues o tres fitxes.

1. Amb una fitxa: La versió original en aquest cas de latrunculi és el joc grec Pessoi. S’usa un tauler de 8 x 8. Les fitxes són d’una única forma i de dos colors, blanques i negres. L’objectiu és capturar o immobilitzar totes les peces enemigues. La norma del joc és envoltar un enemic per dos costats, en una línia horitzontal o vertical. Les fitxes es mouen com les torres dels escacs actual. Aquest és el més semblant al nostre joc de dames.

2. Amb dues fitxes: Dos tipus de fitxes, homes i reis, de dos colors: blancs i negres. Els reis es col·locaven simètricament davant i flanquejats per cinc i sis dels seus homes. El rei podia ser acorralat però no matat. El tauler era de 8 x 12.

3. Amb tres fitxes: Hi havia només tres tipus de peces, els peons (ordinari), els vigilants (vagi), i els guàrdies (inciti). Els peons es podien moure un espai per vegada en qualsevol direcció. Un vigilant podia moure qualsevol quantitat d’espais horitzontals o verticals per primera vegada, com una torre. Els guàrdies no podien moure, però protegien el seu propi camp.
En aquest cas el tauler era de 9 x 9, o, d’11 x 11 caselles. L’objectiu del joc era matar tots els “homes” oponents o tancar de manera que no es poguessin moure. Aquest és probablement l’origen dels escacs actual.

ELS GRECS JUGAVEN A L’OCA

És un tauler en espiral en forma de serp enroscada i amb un nombre de caselles que tenen un significat.

1. Quina relació té amb els grecs?

El 1908 es va descobrir a Creta un disc d’argila, el disc de Phaistos, d’uns 16 cm de diàmetre i 2,1 cm de gruix. En ambdues cares del disc apareix dibuixada una espiral dividida en 30 i 31 caselles en les quals surten diferents dibuixos entre els quals es troben 8 ocells que podrien ser oques. Hi ha altres personatges: homes, dones i nens, peixos, altres aus, flors, espigues, recipients, armes, vaixells … Aquest disc servia tant com a calendari com tauler de joc per entretenir-se i seria l’origen del joc de l’Oca.

2. Com es jugava?

En el joc participaven 6 jugadors que jugaven 6 cops cada un i amb una fitxa de diferents colors i formes, normalment les que apareixen en el tauler. Cada jugador tirava tres daus i començava el que havia tret la màxima puntuació. L’objectiu era treure el primer les seves fitxes del tauler que es movien segons la puntuació de cada tirada.

3. Per què és una serp?

Per això hem de remetre a l’Oracle de Delfos. Quan el temple de Delfos va passar a Apol·lo, les seves sacerdotesses, píties o pitonisses, eren la personificació de la serp Pitó, la qual va matar Apol·lo per venjar la seva mare. Després va enterrar les restes de la serp allà, i sobre la seva tomba va situar una pedra circular i semiesfèrica sagrada anomenada ómfalos: el melic o centre de la Terra en època clàssica.

La Pítia se situava sobre una esquerda de la muntanya Parnàs d’on emergien gasos i rajaven vapors termals amb sofre.

Els Jocs atlètics en el cinema

Publicat el per
4

El cinema grec sempre presenta certs tòpics que ja van aparèixer des dels seus orígens i que poden adaptar-se per a la creació de temes monogràfics sobre la realitat del món grec. Entre els tòpics del cinema referent a la Grècia antiga, hi ha:

No existeix encara cap pel·lícula que faci una bona referència als Jocs Olímpics de l’antiguitat i, per tant, la seva representació al cinema és bastant deficient. Un bon exemple el trobem a la pel·lícula de La batalla de Marató. Es corona Filípides com el guanyador d’Olímpia. Fan molt poca referència als Jocs Olímpics i, a més, només serveix per recalcar la figura atlètica del protagonista. En aquesta mateixa pel·lícula, hi podem veure la famosa carrera de Filípides, antecessora de la Marató moderna. Això mateix passa a les pel·lícules d’Hèrcules, i en l’última només es vol mostrar que l’heroi és més atlètic i fort.

A la pel·lícula de Jasó i els Argonautes, es torna a fer una mala referència a aquest tema, ja que mostren els jocs com una competició per reclutar els futurs Argonautes.

[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/watch?v=hUF3Kohdmvc[/youtube]

Pétasos

Publicat el per
3

El pétaso (grec πέτασος, petasos) és un barret rodó amb vora ampla i pla.

Els antics grecs pensaven que era d’origen tessali. Era portat a la vegada que la clàmide, pels efebs al gimnàs. D’ell va néixer l’expressió idioma grec ὑπὸ πέτασον ἄγειν, és a dir «conduir al gimnàs».

És un dels atributs del déu Hermes, protector dels efebs.

Els romans l’usaven també en el teatre per a protegir-se del sol.

Hermes amb pétaso