La música a les olimpíades

Principalment, els instruments que van aparèixer a l’Antiga Grècia es tocaven de manera individual però quan es va desenvolupar el concepte de músic professional, la cítara i l’aulos van tenir molt d’èxit i el seu discurs va semblar tan interessant que les primeres olimpíades celebrades a Olímpia l’any 776 aC (d’aquí el nom d’olimpíades), eren competicions entre músics i poetes: Els instrumentistes de cítara podien només tocar la cítara (citarstàtica) o cantar acompanyats d’ella (citaròdia). Per altra banda, els intèrprets de l’aulos sel’s denominava autlestas, ètim, que més tard donaria pas al nom atleta.

A mesura que els festivals musicals es van anar popularitzant, cada cop hi havia més músics que volien perfeccionar els seus coneixements musicals i millorar la seva versatilitat. Aristòtil es va manifestar en contra d’aquesta tendència, i va dir que la millor mesura, era que els músics s’abstinguessin de les arts per a estudiar i que no havien d’intentar arribar al nivell de complexitat que s’assolia alguns cops als tornejos. La música estava bé, però per ell, només era apta aquella ja preinscrita. Trobem així, dues posicions en vers el panorama musical de l’època.

La música grega era monofònica, alguns cops amb més d’un instrument tocant la melodia i un cor o un cantant que la cantava.
Des de temps primitius la música formava part inseparable de les cerimònies religioses. En el culte a Apol·lo la lira va ser l’instrument característic, mentre que en el de Dionís ho era l’aulos. Molt sovint, l’aulos es tocava per parelles mentre es recitava el ditirambe (poesia associada al culte a Dionís), i en el culte a Afrodita es cantaven versos de l’oda a aquesta deessa, de la poeta Safo de Lesbos. Es tocava el phorminx i el tympanum. Totes tres cerimònies eren practicades als jocs olímpics.

(representació del culte a Afrodita al programa Campeones de Olimpia, emès a la 2 l’any 2004, el qual, pretenia reviure els jocs olímpics de l’Antiga Grècia)

També es creia que la música era una pràctica molt sana, que omplia l’ànima i tenia un factor terapèutic. Segons Plató i Aristòtil n’hi havia dues classes de persones, la idònia i la innoble. La manera d’assolir la classe de persona idònia era mitjançant l’educació musical (per a exercitar la ment) i la gimnàstica (per a exercitar el cos), als jocs olímpics sovint es convidaven tots dos, fent exercicis esportius al ritme de la música. El so de les trompetes indicava l’inici tant de les cadàstres com de les curses hípiques i entre competició i competició hi havia equilibristes cantants, vaja, els animadors de l’època.

(recomano veure aquest vídeo extret del programa Campeones de Olimpia, en què es representa de manera molt entenedora el paper de la música en les olimpíades)

Claudia López Astilleros Godar

Alumna de Cultura Clàssica 4t ESO IPM

Un comentari a “La música a les olimpíades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *