Antics atletes olímpics

Val la pena destacar alguns dels atletes més famosos dels antics jocs olímpics, ja que van deixar la seva empremta a l’anomenada “vall sagrada dels déus” superant certs límits fins a esdevenir llegenda en guanyar diversos jocs.

  • Astylos de Crotona

Provinent del sud d’Itàlia, va obtenir un total de sis corones de la victòria, en tres Olimpíades ( 488-480 a.C. ). A la primera Olimpíada, va córrer per Crotona i els seus compatriotes el van honrar i glorificar. No obstant això, en les dues Olimpíades següents, va prendre part com a ciutadà de Siracusa; com a conseqüència d’això, els habitants de Crotona el van castigar, enderrocant la seva estàtua en aquesta ciutat i van convertir la seva casa en una presó.

  • Miló de Crotona

Hi ha molts relats i històries sobre els seus èxits. Miló va ser deixeble del filòsof Pitàgoras i un dels atletes més famosos de l’Antiguitat. Va ser sis vegades campió olímpic en la categoria de lluita lliure. Va guanyar per primera vegada l’any 540 a.C. , en l’esdeveniment de lluita lliure d’homes joves i , després, cinc vegades en la lluita d’homes adults. En el context de la competència d’avui es podria dir que va ser un èxit únic. També va guanyar set vegades en els Jocs de Pítics, nou vegades en els Jocs de Nèmea i, en innombrables ocasions, en petits concursos. A la 67à Olimpíada ( 512 a.C. ), en el seu setè intent pel campionat, va perdre davant un atleta més jove anomenat Timasitheus.

  • Melankomas de Cària

Es va coronar campió olímpic de boxa l’any 49 a.C. , i va ser el guanyador en molts altres esdeveniments. Va marcar una fita en la història per la forma en què lluitava, per les seves moviments senzills i, al mateix temps, fascinants. Va aconseguir l’excel·lència competitiva a través d’un exercici constant, però esgotador.

  • Cinisca d’ Esparta 

Filla de Arquidam, rei d’Esparta, va ser la primera dona a ser catalogada com a vencedora olímpica a l’Antiguitat. Va guanyar en la competència de carros, de quatre cavalls, en les Olimpíades número 96 i 97, ( 396 a.C. i 392 a.C.  respectivament ) . En els Jocs Olímpics, estava prohibida la participació de les dones, però, Cinisca va trencar amb aquella regla.

  • Arrachion de Figàlia

Va ser tres vegades campió Olímpic de pancraci . En l’última ocasió va ser protagonista d’un fet heroic i alhora tràgic. Es  trobava en una posició molt difícil, però el seu oponent en la final va decidir rendir-se. En aquest moment Arrachion va caure fulminat a terra. Els jutges, tot i que havia mort, el van declarar vencedor.

– Importava la condició social per poder participar a les olimpíades? Si tinguessis l’oportunitat de participar-hi, en quina modalitat ho faries?

Abril Gabutti

1r Batx. Humanístic

La dieta dels atletes

Lluitar contra l’obesitat:

La pràctica de qualsevol activitat esportiva és una de les millors solucions per lluitar contra l’obesitat. La combinació d’aquesta amb una alimentació equilibrada són essencials per gaudir d’un bon estat de salut.

És recomenable:

– Ajustar les necessitats energètiques a l’activitat.

– Repartir la dieta en cinc àpats al dia.

– Beure aigua

– Assegurar les racions diàries:

4-6 racions de carbohidrats

1-2 racions de proteïna

Fruita

2-3 racions d’hortalisses

2-4 racions de calci

3-6 cullerades d’oli d’oliva

Exemple:

És molt important l’aportació d’aigua i minerals.

La dieta òptima dels esportistes ha de satisfer les seves necessitats en calories, proteïnes, vitamines i minerals.
És molt important l’aportació d’aigua i minerals per les pèrdues que pateixen amb la suor durant l’exercici. Un esportista, sigui quin sigui el seu nivell: competitiu, amateur, per oci, ha de seguir unes normes nutricionals molt semblants a les d’una persona normal sana que no fa esport.
No obstant, haurà de prestar major atenció a la seva alimentació, ja que si esta és inadequada, el seu rendiment operatiu empitjorarà.

Despesa calòrica

Mentre dormim
65 kcal/hora

Passejant (4km/h)
200 kcal/hora

Jugant al tennis
300-450 kcal/hora

Nadant
500 kcal/hora

Jugant al futbol
450-600 kcal/hora

Corrent
600-800 kcal/hora

Pujant escales
1.100 kcal/hora

Un esportista tampoc ha d’ingerir més calories de què gasta, en cas contrari engreixarà.

Els esportistes amb una activitat alta/moderada:

Consumeixen més hidrats de carboni.
Pateixen major desgast de les seves estructures proteiques musculars.
No els afavoreix engreixar per a mantenir la seva agilitat.

L’energia dels seus aliments ha de procedir:

Un 60% dels hidrats de carboni o glúcids
Un 25% de lípids (greixos)
Un 15% de les proteïnes

És primordial mantenir la norma d’ingerir un gram de proteïna per quilo de pes corporal al dia.
Si un esportista porta una alimentació variada i equilibrada (tipus dieta mediterrània) no té per què recórrer a suplements vitamínics.

S’ha de menjar carn.

Les necessitats dels esportistes, de fet, eren les mateixes que avui en dia; per tant, necessitaven molta proteïna per augmentar la massa muscular i hidrats de carboni per disposar de molta energia. Els atletes grecs es podien alimentar bé i obtenir llegums i carn per a la seva dieta atlètica.

Pitàgoras, mestre de gimnàstica, va ser el primer en prescriure als atletes menjar carn, ja que abans solament s’alimentaven amb figues seques, formatge i pa, i això no els donava la força suficient per a ser un bon atleta. Llavors, Pitàgoras va decidir fer una selecció de les carns segons la seva similitud: carn de cabra per fer grans salts, també de bou per ser fort i resistent com un bou, …