Crec que amb la meva recerca i amb el treball de camp de visitar el Museu olímpic i de l’esport de Barcelona he assolit demostrar les hipòtesis plantejades al principi del meu treball ja que de Grècia hem heretat el culte al cos, la dieta, el fer esport, la celebració dels jocs olímpics.

L’esport grec i l’esport actual comparteixen bastants trets comuns, positius i negatius. Positius, per exemple, la importància que es va concedir ja en l’antiga Grècia a la pràctica de la gimnàstica com a font de la salut física i també com a contribució a la formació intel·lectual i, fins i tot moral de les persones, o la importància que van tenir els grans Jocs, especialment els Olímpics, com a centre cultural, en el qual pensadors i escriptors exposaven públicament les seves idees i els seus escrits, aprofitant que Olímpia i els seus jocs eren l’ocasió més adequada per difondre obres i teories, ja que en cap altre moment es reunia major quantitat de grecs.

La pràctica d’activitats esportives a Grècia va aconseguir una posició social preeminent semblant a la qual ocupa al món d’avui.

Però també l’esport grec antic i l’esport actual comparteixen trets no tan positius, com per exemple la sobreestimació social i econòmica dels èxits esportius o la seva explotació amb finalitats no esportives, la qual cosa va anar ja criticat de manera sistemàtica pels intel·lectuals grecs almenys des de Xenòfanes de Colofó al segle VI a.C, i després per Eurípides, Sòcrates, entre d’altres.

El dòping i la violència en l’esport (val a recordar el pancraci) són malauradament punts que tenen en comú, tot i ser trets negatius i sancionats tant a l’antiga Grècia com avui.

Tant avui en dia com a Grècia els esports sempre són actualitat. Sovint també avui hi ha notícies impactants com a l’antiga Grècia.

Per a molts, en efecte, els jocs grecs, com l’esport mateix en totes les cultures, enfonsen les seves arrels en activitats lligades al culte, encara que les discrepàncies són notables a l’hora de precisar en quin tipus de ritu té l’origen dels jocs que coneixem. Si bé avui l’esport no té cap relació amb cap religió, els colors d’un club desperten en els seus seguidors una gran veneració.

D’una banda, nombrosos testimonis permeten establir de manera inequívoca un estret vincle entre competicions esportives i cerimònies funeràries. El costum de celebrar jocs esportius durant els funerals d’un mort il·lustre és, en efecte, pràctica comuna que compta amb nombrosos paral·lels en altres cultures i, que a Grècia està documentada en antigues obres literàries i artístiques.

Afortunadament, avui en dia les dones, a diferència de l’antiga Grècia, poden practicar esport i participar en les olimpíades, tot i que encara en alguns països els tenen vetat algunes especialitats esportives.

A tall de conclusió, l’esport grec i l’actual tenen més punts en comú que diferències. Sens dubte, l’esport és un altre llegat de Grècia com la democràcia, la fascinació per la bellesa, la gastronomia…

Dani Jarque
2n Batxillerat Grec