Dos vídeos sobre els jocs esportius a l’antiga Grècia dins Proyecto de Innovación Docente “MATERIALES AUDIOVISUALES SOBRE EL MUNDO GRIEGO: ELABORACIÓN Y ANÁLISIS” de la Universitat de Valladolid:
Arxiu d'etiquetes: Grècia
El teatre i l’estadi de Delfos
Καὶ ὁ ἱεpὸς πεpίβολος τοῦ ᾿Απόλλωνος μεγέθει μέγας ἀνωτάτω τοῦ ἄστεώς ἐστι […]. Τοῦ πεpιβόλου δὲ τοῦ ἱεpοῦ θέατpον ἔχεται θέας ἄξιον […] στάδιον δέ σφισιν ἀνωτάτω τῆς πόλεως τοῦτό ἐστιν· ἐπεποίητο δὲ ἐκ τῆς πέτpας, ὁποῖαι πεpὶ τὸν Παpνασσόν εἰσιν αἱ πολλαί.
PAUSÀNIAS, Descripció de Grècia, X, 31-32
El recinte sagrat d’Apol·lo a la part més alta de la ciutat és gran d’extensió. […] Arran del recinte sagrat hi ha un teatre digne de veure. […] Ells tenen aquest estadi a la part més alta de la ciutat; havia estat fet de pedres, moltes de les quals es troben al voltant del Parnàs.
Dani Jarque Martínez
Grec 1
La dieta dels atletes
Lluitar contra l’obesitat:
La pràctica de qualsevol activitat esportiva és una de les millors solucions per lluitar contra l’obesitat. La combinació d’aquesta amb una alimentació equilibrada són essencials per gaudir d’un bon estat de salut.
És recomenable:
– Ajustar les necessitats energètiques a l’activitat.
– Repartir la dieta en cinc àpats al dia.
– Beure aigua
– Assegurar les racions diàries:
4-6 racions de carbohidrats
1-2 racions de proteïna
Fruita
2-3 racions d’hortalisses
2-4 racions de calci
3-6 cullerades d’oli d’oliva
Exemple:
És molt important l’aportació d’aigua i minerals.
La dieta òptima dels esportistes ha de satisfer les seves necessitats en calories, proteïnes, vitamines i minerals.
És molt important l’aportació d’aigua i minerals per les pèrdues que pateixen amb la suor durant l’exercici. Un esportista, sigui quin sigui el seu nivell: competitiu, amateur, per oci, ha de seguir unes normes nutricionals molt semblants a les d’una persona normal sana que no fa esport.
No obstant, haurà de prestar major atenció a la seva alimentació, ja que si esta és inadequada, el seu rendiment operatiu empitjorarà.
Despesa calòrica
Mentre dormim
65 kcal/hora
Passejant (4km/h)
200 kcal/hora
Jugant al tennis
300-450 kcal/hora
Nadant
500 kcal/hora
Jugant al futbol
450-600 kcal/hora
Corrent
600-800 kcal/hora
Pujant escales
1.100 kcal/hora
Un esportista tampoc ha d’ingerir més calories de què gasta, en cas contrari engreixarà.
Els esportistes amb una activitat alta/moderada:
Consumeixen més hidrats de carboni.
Pateixen major desgast de les seves estructures proteiques musculars.
No els afavoreix engreixar per a mantenir la seva agilitat.
L’energia dels seus aliments ha de procedir:
Un 60% dels hidrats de carboni o glúcids
Un 25% de lípids (greixos)
Un 15% de les proteïnes
És primordial mantenir la norma d’ingerir un gram de proteïna per quilo de pes corporal al dia.
Si un esportista porta una alimentació variada i equilibrada (tipus dieta mediterrània) no té per què recórrer a suplements vitamínics.
S’ha de menjar carn.
Les necessitats dels esportistes, de fet, eren les mateixes que avui en dia; per tant, necessitaven molta proteïna per augmentar la massa muscular i hidrats de carboni per disposar de molta energia. Els atletes grecs es podien alimentar bé i obtenir llegums i carn per a la seva dieta atlètica.
Pitàgoras, mestre de gimnàstica, va ser el primer en prescriure als atletes menjar carn, ja que abans solament s’alimentaven amb figues seques, formatge i pa, i això no els donava la força suficient per a ser un bon atleta. Llavors, Pitàgoras va decidir fer una selecció de les carns segons la seva similitud: carn de cabra per fer grans salts, també de bou per ser fort i resistent com un bou, …