Apropar-se a l’esport de la civilització grega vol dir acostar-se als grecs, a les seves tradicions religioses i profanes, aristocràtiques i ciutadanes, però també al seu dia a dia. Reflex de tot això és la més famosa de les competicions esportives gregues, els Jocs Olímpics, que el savi Pitàgoras va descriure com un microcosmos de la societat, ja que acudien per igual “els que havien exercit els seus cossos [i] anaven a buscar la glòria i el premi d’una corona famosa; altres, que havien acudit a comprar o vendre, es presentaven atrets pel desig de guany, però també es presentava allà una mena de visitants, especialment distingits, que no anaven a la recerca d’aplaudiments ni de guanys, sinó que acudien a observar i contemplaven amb gran atenció el que passava […] “(Ciceró, Tusculanes, 5.8-9).

A través de tres conferències del 20 al 27 d’octubre del 2020, el catedràtic de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid Fernando García Romero va donar suport a les fonts literàries, documentals i artístiques per analitzar l’omnipresència de l’esport en la cultura grega antiga, el significat de la seva pràctica i la seva transcendència en els diferents àmbits.

20 d’octubre del 2020: ¿Por qué practicaban deporte los griegos antiguos?, a càrrec de Fernando García Romero.

22 d’octubre del 2020: Los Juegos Olímpicos en la Grecia antigua, a càrrec de Fernando García Romero.

27 d’octubre de 2020: La importancia social del deporte en la Grecia antigua, a càrrec de Fernando García Romero.