Què va passar fa 120 anys? Qui i quan va proposar la restauració dels jocs olímpics? Qui i quan els havia prohibit? Qui va ser la primera seu olímpica de l’era moderna?…
Arxiu de la categoria: Olimpisme actual
Un altre kahoot! Els jocs i l’esport a l’antiga Grècia
Voleu tornar a jugar? Els jocs i l’esport a l’antiga Grècia!
Irene Sanz
1r Batxillerat Humanístic: Grec
Què és el doping?
El doping es tracta de substàncies estranyes a l’organisme, però incrementades, que milloren de manera il·legal el rendiment dels esportistes.
El doping però, a més de ser il·legal, perjudica la salut dels esportistes i està en contra d’un dels pricipis fonamentals de l’esport que és el de la competència justa. Per això el comitè Olímpic internacional i les federacions nacionals i internacionals dels diferents esports han prohibit l’ús de substàncies dopants.
Els controls de dopatge es realitzen en totes les grans competicions i cada vegada amb més freqüència. Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d’una competició, se li pren una mostra d’orina just al moment d’acabar aquesta. Part de l’orina s’analitza en un laboratori a curt termini i l’altra es conserva per si el resultat és positiu i es demana una segona anàlisi (contraanàlisi).
També es poden fer controls de dopatge amb una mostra de sang o de cabells. Aquests són més fiables que els d’orina però, també, més cars.
Algunes substàncies prohibides (Exemples):
- Estimulants: cafeïna, cocaïna, amfetamines… Els estimulants són substàncies que actuen directament sobre el sistema nerviós central de l’atleta accelerant parts del seu cos i cervell. Els atletes utilitzen estimulants per tal d’augmentar l’atenció, reduir el cansament, augmentar la competitivitat i agressivitat.
- Narcòtics: heroïna, morfina, pethidina… Són substàncies que emmascaren el dolor. També poden produir sensació d’eufòria fent creure a l’esportista que té millor condició física i possibilitats de les que realment té.
- Diurètics: bumetanida… Fan que el cos augmenti la seva producció d’orina. Alguns esportistes els utilitzen per perdre pes, per tal d’entrar en determinades categories esportives (judo, aixecament de pes…)
També són utilitzats per diluir la seva orina en un intent d’evitar la detecció d’agents anabòlics.
El 26 d’agost de 1960, en la cursa de 100 km. dels Jocs Olímpics de Roma, el Comitè Olímpic Internacional va començar a prendre cartes en el dopatge.
Els participants han utilitzat una gran varietat de productes per aconseguir una empenta afegit als seus esforços. La pressió per guanyar, l’ambició per ser el millor han aconseguit que en molts casos els esportistes arrisquin les seves vides amb l’ús d’aliments i begudes que puguin donar-los unes dècimes extra sobre els rivals.
L’ús de drogues que milloren el rendiment és tan antic com els mateixos jocs. Sabem que els atletes grecs que participaven en les competicions de l’antiguitat utilitzaven diversos productes amb aquesta finalitat. L’important era guanyar, no competir.
S’obligava als atletes a córrer nus per evitar que es pogués colar una dona (si alguna ho feia, podia ser llançada per un penya-segat).
Els jocs i esports Olímpics d’hivern
Els jocs olímpics d’hivern van néixer l’any 1924 quan la ciutat de París va impulsar l’organització de la setmana internacional d’esports d’hivern, a la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comitè Olímpic Internacional (COI) els reconeixeria com els primers jocs olímpics d’hivern.
El 1992, el COI va decidir fer els jocs d’hivern els anys parells que no hi haguessin jocs d’estiu, un canvi que es va iniciar amb els jocs Olímpics de Lillehammer, el 1994.
El programa olímpic inclou 7 esports diferents que agrupen 15 disciplines i que impliquen la celebració d’unes 86 proves.
Els esports Olímpics d’hivern són els següents:
- Luge: Els corredors empenyen el trineu i ràpidament s’hi asseuen. Utilitzen uns guants de claus per aconseguir una acceleració extra, i impulsar-se amb les mans sobre la superfície del gel, abans d’estirar-se totalment sobre l’esquena, amb els peus estesos cap endavant, per buscar una posició aerodinàmica. Els corredors de luge fan servir les cames i les espatlles per dirigir-lo.
- Biatlò: L’objectiu del biatló és completar el recorregut en el mínim de temps possible, i aconseguir tants encerts en el tir com sigui possible, per evitar la penalització de temps que comporten les errades. (Prova individual de 20 km homes i de 15 km dones, esprint, persecució, relleus i sortida massiva)
- Patinatge: (patinatge artístic: individual masculí i indidivual femení, parelles lliure i dansa sobre gel; patinatge de velocitat en pista curta i en pista llarga)
- Hoquei sobre gel: Un equip ha de tenir no més de sis jugadors sobre el gel, mentre que el joc està en curs. L’objectiu és aconseguir fer més gols que l’equip adversari i introduir el puck (un disc dur de goma negre) dins de la porteria rival, com en el futbol.
- Bob: utilitzar un trineu o un tobogan per lliscar sobre la neu o el gel. (Skeleton)
- Cúrling: Es juga en una pista de gel. Dos equips fan torns per empènyer i fer lliscar pedres de 19,1 quilos de pes cap a una sèrie de cercles. L’objectiu és aconseguir que les pedres pròpies s’aturin tan a prop del centre dels cercles com sigui possible, i no les de l’equip adversari.
- Esquí: ( esquí alpí, esquí de fons, freestyle, salts d’esquí i snowboard)
Nous esports Olímpics
El nombre d’esports en competició s’ha anat ampliant de manera progressiva i el país organitzador té dret a incloure’n a títol d’esports d’exhibició. Per exemple, en els Jocs Olímpics de Barcelona, els esports que es van incloure van ser:
- Atletisme: els participants han de cobrir la distància en el menor temps possible.
- Boxa (masculí): Els participants del mateix pes s’enfronten en un àrea de combat que intenten derribar-se mútuament aplicant cops al contrari, amb les mans protegides pels guants, o aconseguir el major número de punts possibles.
- Ciclisme: han de recórrer la distància en el menor temps possible.
- Esgrima: s’enfronten amb una arma a la mà. Han d’intentar tocar a l’advesari en les zones permeses del cos i d’aquesta manera aconseguir els punts necessaris per guanyar el combat.
- Gimnàstica: ha de realitzar una sèrie d’exercicis, en els diferents aparells i reben una nota per part dels jutges d’acord a la dificultat de l’exercici i a l’execució.
- Hípica: el genet guia al cavall per un recorregut on han de franquejar uns obstacles. Qui menys punts acumuli serà el guanyador, per haver enderrocar menys obstacles i haver realitzat el recorregut en menys temps.
- Judo: del mateix pes s’enfronten en un tatami intentant derribar-se utilitzant les tècniques més adequades a cada situació del combat. Qui al finalitzar el combat hagi obtingut la/les tècnica/ques més alta és proclamat guanyador del combat.
- Lluita: del mateix pes s’enfronten en un tapís intentant guanyar a l’adversari mitjançant l’aplicació de diferents tècniques , anomenades preses, que li permetin derribar l’adversari.
L’objectiu en les dos modalitats de la lluita és la mateixa, però en la grecoromana no es pot fer ús dels peus.
- Natació (inclosos salts de trampolí, natació sincronitzada i waterpolo): han de cobrir la distància en el menor temps possible realitzant l’estil corresponent a la seva prova.
La distància a cobrir correspon a la suma de piscines necessàries per cobrir la distància.
- Pentatló modern (masculí): han de realitzar cinc proves diferents de cinc esports: prova de salt en equitació, competir contra tots els participants en una prova d’esgrima a un sol tocat, nedar una distància de 200 metres en natació, prova de tir amb pistola i cursa a peu de cros de 3.000 metres.
Per a cada resultat aconseguit acumulen punts.
- Piragüisme: han de recórrer la distància determinada en el menor temps possible, desplaçant la seva embarcació sobre l’aigua impulsada pels rems. La posició dels competidors en la línia d’arribada prima sobre el temps realitzat, doncs les condicions de cada cursa poden ser molt variables.
- Rem: han de recórrer la distància determinada, 2.000 metres els homes i 1.000 metres les dones, en el menor temps possible, desplaçant la seva embarcació sobre l’aigua impulsada pels rems. La posició dels competidors en la línia d’arribada prima sobre el temps realitzat, doncs les condicions de cada cursa poden ser molt variables.
- Tir i tir amb arc: han d’obtenir la màxima puntuació disparant un número de projectils sobre unes dianes o blancs.
Les armes utilitzades són diferents en funció de cada prova.
- Vela: s’enfronten en l’aigua, normalment en el mar, per completar un recorregut determinat en el menor temps possible. L’embarcació és impulsada pel vent i gràcies a les accions dels tripulants que fan que vagi més ràpid. Cada posició obtinguda és determinant, doncs el lloc equival a una puntuació.
- Bàdminton: s’enfronten en una pista de joc, dividida per la xarxa, impulsant un volant amb la raqueta intentant que caigui en el camp contrari i que el contrari no pugui tornar el volant en les condicions adequades abans de que caigui.
- Tennis i tennis taula
- Beisbol: s’enfronten en el terreny de joc amb l’objectiu de realitzar el major número possible de carreres, evitant que l’altre equip les faci. La carrera s’aconsegueix després de recórrer les quatre bases i haver donar una volta completa. Prèviament la pilota de joc haurà estat impulsada pel bat.
- Basquetbol: s’enfronten en la pista de joc amb l’objectiu d’introduir la pilota en una cistella, evitant que l’altre equip faci el mateix en la cistella pròpia.
- Handbol: s’enfronten amb l’objectiu d’introduir la pilota en la porteria del contrari, evitant que l’altre equip faci el mateix en la porteria pròpia.
Els gols es poden aconseguir amb la mà, des de fora de l’àrea del porter contrari.
- Voleivol: s’enfronten amb l’objectiu de fer caure la pilota dins del camp del contrari i evitar que caigui en el camp propi.
La pilota ha de passar per sobre de la xarxa
- Futbol: s’enfronten amb l’objectiu d’introduir la pilota en la porteria del contrari, evitant que l’altre equip faci el mateix en la porteria pròpia.
Els gols es poden aconseguir amb qualsevol part del cos excepte les mans.
D’exhibició es celebraren: competicions d’hoquei patins i taekwondo.
Els Jocs Paralímpics
Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi participen esportistes amb alguna discapacitat física o sensorial que se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs Olímpics, sota els auspicis del Comitè Paralímpic Internacional.
Els primers Jocs Paralímpics d’estiu es van celebrar l’any 1960 a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d’hivern van ser l’any 1976 a (Suècia). Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els que tenen deficiències mentals, en canvi, participen als Jocs Mundials Special Olympics.
Esports paralímpics:
- Aixecament de pes
- Atletisme
- Bàsquet amb cadira de rodes
- Ciclisme
- Equitació
- Esgrima amb cadira de rodes
- Futbol a 5 i a 7
- Judo
- Natació
- Rem
- Rugbi amb cadira de rodes
- Tennis amb cadira de rodes i tennis taula
- Tir paralímpic i amb arc
- Vela
- Voleibol asseguts
Els esports que formen part dels Jocs Paralímpics d’hivern són:
- Esquí alpí i nòrdic (Biatló, esquí de fons)
- Hoquei gel
- Curling amb cadira de rodes
Lema Olímpic
El lema olímpic és “Citius, Altius, Fortius” traduït del llatí “més ràpid, més alt, més fort”. Coubertin posteriorment expressà els seus ideals mitjançant aquesta frase:
“El més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar, igual que el més important a la vida no és el triomf sinó la lluita. L’essencial no és haver vençut, sinó haver lluitat bé.”
Aquestes paraules són les que apareixen durant la Cerimònia d’Inauguració dels Jocs.
No cal guanyar els jocs Olímpics per ser un èxit també arribar a participar és un èxit propi no tots ho aconsegueixen. Guanyis o perdis no importa però si com has lluitat i l’esforç dedicat. Em de donar el millor d’un mateix i viure aquest excés com una victòria. No significa necessàriament ser el primer.
Pierre de Coubertin va fer públic el símbol per excel·lència dels Jocs Olímpics: la bandera. Va ser fundador dels Jocs olímpics i del Comitè Olímpic Internacional (COI). També va escriure el Jurament Olímpic i és el següent:
“En el nom de tots els competidors, jo prometo que nosaltres participarem en aquests Jocs Olímpics, respectant i complint les regles que el governen, en el veritable esperit esportiu, per la glòria de l’esport i l’honor dels nostres equips”.
Aquest Jurament va ser pronunciat per primera vegada a l’Olimpíada d’Anvers el 1920.
La bandera està formada per cinc cercles enllaçats de diferents colors (blau, negre, vermell, groc i verd). Representan els cinc continents (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, i Oceania).