Tot i que d’opinions sobre la lectura n’hi ha moltes i diverses, sempre hi ha aquelles que et creen una certa solidaritat i aquelles que et fan dubtar massa. La idea que “allò que importa és llegir independentment del que sigui” està començant a caure en descrèdit entre la gent assenyada. Vegem que en deia en Josep Pla fa un grapat d’anys:
“No crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé. Jo, almenys, he defensat sempre aquest principi; malauradament no l’he pas practicat sempre. De jove –de disset a vint-i-set anys –vaig llegir tot el que em caigué a les mans –o sigui desordenadament. Havent disposat d’una memòria una mica viva, la lectura, vasta i desordenada, em creà la il·lusió que avançava positivament. Vaig adonar-me, però, que no era pas així. Ja comprenc que llegir bé és dolorós i difícil. Posar atenció en les coses –en un text -,mirar-les bé, pausadament, implica un gran esforç. L’estat natural de l’home no és pas l’atenció: és la dispersió, és volar de branca en branca com els ocells. Per això observar és més difícil que xerrar, que improvisar, que delirar. Observar és més difícil que pensar.
No conec cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d’entrada no sigui dolorós de rompre, que se us entravessi, com una nosa pesada. Per això crec que llegir bé vol dir en definitiva rellegir, insistir.”
Josep Pla (1981:179) El Geni del País i altres proses, Ed. 62, MOLC, 72