Com molt bé sabeu, el dissabte passat vaig tenir l’honor de poder compartir aquestes jornades amb un grup d’investigadors de primera categoria. La veritat és que va ser un plaer immens veure com està la recerca didàctica i una satisfacció poder participar en aquesta iniciativa de l’ICE de la UB per fer-la arribar a la base.
Tots sabem que aquesta unió de recerca universitària i activitat a l’aula no sempre va de la maneta, però és responsabilitat de tots acostar les posicions.
El millor d’aquestes jornades és que et fan pensar molt i molt. Un ja no està com per anar prenent massa apunts (després els perdo), d’aquí que us faci cinc cèntims de què va anar tot, i ben aviat tindreu les actes per poder-hi entrar en profunditat.
Per exemple, em va agradar molt l’exercici d’aula que proposa el grup de la Doctora Montserat Fons, el relat de vida lingüística. Un magnífic exercici d’aula que permet recollir molta informació de l’alumnat, compartir experiències personals i lingüístiques i fer-ne anàlisis realment excepcionals. exemple de punt de diàleg entre activitat a l’aula i recerca: fantàstic.
Un dels moments culminants del dia va ser el que ens va oferir la Liliana Tolchinski amb la seva recerca sobre “les condicions del aprenentatge inicial de la llengua escrita: influència de les pràctiques vigents a l’aula i dels coneixements previs de l’alumnat.” La recerca, sorgida de dades de vuit comunitats autònomes, partia d’una idea d’Adams segons la qual l’èxit dels nens en l’aprenentatge de la llengua escrita a primer és el millor predictor dels rendiments escolars posteriors.El fracàs, a partir d’aquest moment, passa a ser acumulatiu i pocs aconsegueixen retornar al camí.
Partint d’aquesta certesa, els investigadors es proposen descobrir quin element és més important per assolir aquesta competència en la llengua escrita: el que porten els nens i nenes de casa o la qualitat de l’ensenyament rebut. Això els porta a una caracterització d’estils docents i al seguiment de diversos grups d’alumnes per arribar a la conclusió que, oh sorpresa, l’estil docent no condiciona el grau d’assoliment de la llengua escrita en els paràmetres estudiats.
Tot i que els partidaris de diversos estils d’aprenentatge puguin sentir-se trasbalsats, és evident que la dada també resulta tranquil·litzant. Val a dir que, com en tot, el que cal és un bon professor en el seu propi estil, però això ja serà, m’imagino, un altre estudi.
De totes maneres, jo portava una ponència sobre gestos professionals, i la recerca en qüestió em fa postular cada cop més que el que cal és marcar gestos d’estudi que cal que realitzin els aprenents en cada nivell, i els gestos professionals haurien de ser línies d’acció per assolir aquests gestos docents, cada un dins del seu estil.
Per la tarda, la Núria Castells ens va fer una xerrada realment encisadora, amb un estil d’aquells que envejaré tota la vida. Un plaer sentir-la explicar-se. La seva xerrada tenia punts de connexió amb la meva ja que tractava la importància de la lectura per aprendre i fomentava els estudis sobre tasques híbrides d’aula, d’alt nivell cognitiu, aquelles que combinaven la lectura i l’escriptura: el resum, una de les més destacades.
Finalment us recomano una visita al web http://clic.ub.edu/, on hi ha un bon conjunt de corpus lingüístics que mereixen la nostra atenció. Pel que vaig veure, la seva explotació didàctica és encara incipient, però segur que entre tots trobem idees agosarades i interessants.
