Ja se sap que això de la xarxa és un laberint en el qual els no iniciats les passem magres per orientar-nos. Quan tot just hem après a navegar amb decència, resulta que ens hem quedat completament endarrerits i que tot allò que controlàvem precàriament ja és de la preTicstòria.
Cada cop més els centres necessitarn un orientador informàtic, és a dir, una persona una mica més al dia que les altres a qui es pugui acudir per trobar aquell recurs que més s’adiu amb les necessitats educatives de cadascú. Fins ara, la majoria de coordinadors informàtics que conec estan condemnats a mantenir el funcionament dels aparells. Ja és ben trist que hores de docent s’esmercin en aquesta funció mecànica (de fet, és com si tinguéssim un professor/a arreglant els desperfectes de l’edifici, o muntant prestatgeries…) L’orientador informàtic ens hauria de facilitar l’accés als recursos més adients per portar a terme tal projecte o tal activitat. Em consta que n’hi ha que ho intenten, però la dinàmica dels centres no va en aquesta direcció. Cursos de formació com el D200 que proposa l’xtec també caminen en aquesta direcció més didàctica.
Aquests orientadors viuran de pàgines com la de Victoriano Santana, a qui vaig tenir l’honor de conèixer fa uns dies a les Illes Canàries. En Victoriano té una pàgina de recursos impressionant que posa a la disposició dels seus alumnes, companys i internautes. Sé que a Tarragona es fan feines en aquest sentit, però sempre és bo veure què fa un professor d’institut a uns quants milers de quilòmetres de distància.
Crec que el més important és que la visiteu tranquil·lament. Jo m’hi perdo, la veritat, però saber que hi és em tranquil·litza.