Ara que ve Nadal, reclamem l’antiga tradició de recitar un poema per part de la mainada. L’exercitació de la memòria i la pràctica de la recitació en família són de ben segur molt interessants per a l’aprenentatge del ritme, de l’oralitat, del vocabulari i, sobretot , de l’autoestima dels minyons i minyones.
L’escola hi pot ajudar, però hauria de ser la família qui s’encarregués del repte anualment. Ens agrada molt el poema de Joan Salvat Papasseit, Nadal, el de Miquel Martí i Pol, Potser Nadal, i aquí en teniu uns quants més per poder triar.
Jo, Joan Marc, m’aprenc aquests dies L’arbre de Nadal de Tomàs Garcés:
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l´arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
Bon Nadal a tots!
Valèria Cuní i Capellà
8 anys
Moltes gràcies, Valèria, per la teva aportació.
Ja tinc un fantàstic poema per l’any vinent. Aquest any hi ha una sorpresa inesperada, ja veurem com surt!
Bon Nadal a tothom.