NUEVA YORK, Rutherfurd, E.

Ése era el espiritu, el mensaje de aquella ciudad que tanto amaba. Con eso quedaba todo dicho. Había que soñar para luego plasmar el sueño en la realidad. Antes había que soñar, sin embargo.

Imaginar la libertad. Eso era algo perenne.

MENDEL EL DE LOS LIBROS, Stefan Zweig

Contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista como el erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesion completa.

Sentí un regusto amargo en los labios. El regusto de la fugacidad. ¿Para qué vivimos, si el viento tras nuestros zapatos ya se está llevando nuestras últimas huellas?

Precisamente yo, que debía saber que los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda existencia: la fugacidad y el olvido.

 

COSMÒPOLIS, Don DeLillo

El poder funciona més bé quan no hi ha cap record afegit.

El poder funciona més bé quan no fa distincions.

Tinc la pròstata asimètrica.

Saber i no actuar és no saber.

El temps és una cosa que cada dia que passa és més escassa.

La interacció entre la tecnologia i el capital. La inseparabilitat.

Una persona s’eleva en una paraula i cau en una síl·laba.

¿Quin és el defecte de la racionalitat humana? Fer veure que no veu l’horror i la mortal final dels esquemes que construeix. Això és una manifestació contra el futur. Volen evitar que aixafi el present.

Tota la riquesa s’ha convertit en riquesa en si. No hi ha cap altra mena de riquesa enorme. Els diners han perdut la seva qualitat narrativa, tal com també la va perdre la pintura en un temps. Els diners parlen amb ells.

Et vol fer creure que hi ha unes tendències i unes forces que es poden preveure. Quan en realitat tot són fenòmens de l’atzar.

El dubte. ¿Què és el dubte? Tu no hi creus en el dubte. M’ho has dit. El poder informàtic elimina el dubte. Tot el dubte surt de l’experiència passada. Però el passat està desapareixent. Abans coneixíem el passat, però no el futur. Això està canviant. Necessitem una nova teoria del temps.

Té fragments absolutament impressionants, ja a la pàgina 57, el tacte de pròstata com a descripció literària, em va deixar bocavadat; i la desfilada de l’enterrament d’en Brutha Fez a partir de la pàgina142 és descomunal. El més curiós és que el conjunt d’escenes que es van succeint són perfectament possibles a la cultura nord-americana; sembla que no pigui ser la força de la seva versemblança.

NÈMESI, Philip Roth

La maduresa és el propòsit principal de l’educació[…] Postulen que el fonament de la força és la disciplina. Per sobre de tot hi ha l’heroisme.

A vegades és té sort i a vegades no se’n té. Qualsevol vida és atzar, i, des del moment de la concepció, l’atzar -la tirania de la contingència- ho és tot. Crec que l’atzar és allò a què feia referència en Bucky Cantor quan denigrava el que ell en deia Déu.

Ara aquella cara estava oculta en una altra de més molsuda, una disfressa que les persones acostumem a veure quan, cada cop més envellides, ens contemplem amb resignació al mirall. D’aquell home musculat i corpulent no en quedava cap rastre; els músculs se li havien estovat i la corpulència li havia anat a més: ara era rabassut i prou.

En general, mentre parlava de tot el que havia callat durant anys, transmetia una sensació de fracàs insuperable, no només una minusvalidesa física sinó també un rosec d’una vergonya persistent. Era ben bé l’antítesi de l’arquetip nacional més important de víctima de la pòlio, Franklin Delano Roosevelt, en el sentit que la malaltia no havia conduït en Bucky Cantor al triomf sinó a la derrota.

Tenint el seu amor, ¿què em podia parar?

El que volia era la cosa més modesta del món: ser com tothom… No seré mai més com era abans, sinó que seré així tota la vida. No estaré mai més content.

No es mortifiqui. El món ja és prou cruel. No ho compliqui més donant-se’n la culpa.

El triomf més gran d’una persona com ell és salvar la noia que estima de tenir un marit invàlid, i el seu heroisme consisteix a negar el seu desig més fervent renunciant a ella.

La serietat era l’expressió de la seva consagració a la feina.

PUNT OMEGA, Don DeLillo

És imprescindible dir mentides. L’Estat ha de mentir. A la guerra, o en els preparatius d’una guerra, totes les mentides són justificables.

Els ulls li brillaven amb una il·lusió que tampoc no era tan estranya, la pròpia d’un pare quan mira el seu fill, però que tenia el poder de sufocar-li qualsevol resposta, si bé la Jessie potser no tenia intenció d’oferir-n’hi cap.

Cada moment perdut és la vida. Només es pot conèixer de forma individual, cadascú de nosaltres inefablement, aquest home, aquesta dona. Deia que la infantesa és la vida perduda que es reivindica cada segon.

Però em vaig limitar a tancar els ulls i quedar-me assegut, al no-res, escoltant.

Aleshores vaig obrir del tot la cadira abatible i m’hi vaig estirar completament, vaig tancar els ulls, les mans al pit, i vaig intentar sentir-me ningú enlloc, una ombra que forma part de la nit.

ELECTRA, Sòfocles

Per gemegar tothora, vas morint lentament, sense trobar-hi remei als teus mals. ¿Per què només deleges turments?

Els actes troben els mots.

Qui perd els estreps no té raó.

Per a tots els mortals hi ha un fat.

No és pas sempre la mateixa sort que acompanya els homes.

Fugint de feina no es té cap èxit.

Que és trist, parlar tan bé per a sempre errar-se!

Sí, com tu, filla meva, que has elegit tota una vida de plor amb els qui ploren, armada contra el crim, per guanyar-te dos títols en un: el d’assenyada i el d’òptima filla.

DE LA PROVIDÈNCIA, Sèneca

No és el que sofreixes, sinó com ho sofreixes, ço que importa.

No resisteix un sol cop la felicitat mai pertorbada, però quan hom s’és avesat a batre’s amb obstacles, els cops de la malaurança el curteixen, i ja cap adversitat no el vincla, i encara que caigui, combat fins de genolls en terra.

Res no m’apar tan infeliç com aquell home que no ha tingut cap adversitat.

Sols per l’adversitat brollen els grans exemples. L’adversitat és ocasió de virtut. Mai no és suau l’aprenentatge de la virtut.

Les amargors ennueguen més els que mai no les han sentides; el jou és més feixuc per a un coll tendre.

Els déus segueixen amb els bons els sistema dels mestres amb els deixebles: ço és, exigeixen més treball d’aquells en qui tenen més confiança.

El destí ens mena i des de la naixença és disposat el que ha de durar la nostra vida.Una causa depèn d’una altra causa, i l’ordre etern de les coses determina el curs dels afers privats i dels públics. Per això cal suportar-ho tot amb coratge, car no és per atzar, com creiem, sinó per ordre que s’esdevenen les coses. De molt abans és estatuït de què hauràs de gaudir-te i de què hauràs de plorar, i per bé que sembli ésser molt diversa la vida de cada home, fet i comptat, tot és redueix a u: moridors, rebem coses moridores. Per què doncs, ens indignem? Ni per què ens queixem? Per això hem nascut. Serveixi’s la natura al seu albir dels cossos que ella ha format: nosaltres, contents en totes les coses i sempre magnànims, pensem que re no mor que sigui nostre. Quin és el deure de l’home virtuós? Abandonar-se al destí.

L’or és provat en foc, l’home fort en la malaurança.

En tota cosa és nociu l’excés, però cap de tan perillós com una felicitat desmesurada.

DE LA VIDA BENAURADA, Sèneca (II)

Benaurat és l’home content de les seves coses i agradat d’elles, qualsevulla que siguin; benaurat és aquell al qual la raó fa agradable tota situació dels seus assumptes.

La virtut no admet una mala vida; que certs homes són malaurats, no perquè no tinguin plaers, sinó a causa dels plaer mateixos, ço que no esdevindria si el plaer anés barrejat amb virtut, que sovint n’és mancada i mai no en passa fretura.

El plaer no és el guardó ni la causa de la virtut, sinó una cosa accessòria, car no plau la virtut perquè delecta, sinó que, si plau, també delecta.

Tu abraces a la voluptat, jo la modero; tu frueixes del plaer, jo n’uso; tu el creus el bé summe, jo ni bé no el crec; tu ho fas tot per causa del plaer, jo, no res.

Vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.

Si ets home, admira els que emprenen coses altes, encara que caiguin.

Si podeu lloeu els bons; si no podeu, passeu de llarg.

DE LA VIDA BENAURADA, Sèneca (I)

Primerament cal determinar què és el què desitgem; després mirar a l’entorn per quin camí poder anar més de pressa. I camí enllà, entendrem, mentre sigui dret, quin avanç fem cada dia i quan ens atansem a aquell fi al qual ens empeny la natural cobejança.

El camí més fressat i més freqüentat per la gent és el que més enganya. Res, doncs, no hem de procurar tant com no seguir, a tall de moltons, el ramat que va davant nostre, anant, no allà on cal anar, sinó allà on va tothom[…] d’aquesta manera, no per la raó, sinó per la imitació es regeix la nostra vida.

Les mateixes coses que aprovem, les blasmem; tal és el resultat de tot judici on la sentència es dóna pel vot d’una majoria.

Tan nombrosa com la turba dels admiradors és la dels envejosos.

És de la feblesa que neix tota ferotgia.

Benaurat és l’home content de les seves coses i agradat d’elles, qualsevulla que siguin; benaurat és aquell al qual la raó fa agradable tota situació dels seus assumptes.