Category Archives: Clàssics

ELECTRA, Sòfocles

Per gemegar tothora, vas morint lentament, sense trobar-hi remei als teus mals. ¿Per què només deleges turments?

Els actes troben els mots.

Qui perd els estreps no té raó.

Per a tots els mortals hi ha un fat.

No és pas sempre la mateixa sort que acompanya els homes.

Fugint de feina no es té cap èxit.

Que és trist, parlar tan bé per a sempre errar-se!

Sí, com tu, filla meva, que has elegit tota una vida de plor amb els qui ploren, armada contra el crim, per guanyar-te dos títols en un: el d’assenyada i el d’òptima filla.

DE LA PROVIDÈNCIA, Sèneca

No és el que sofreixes, sinó com ho sofreixes, ço que importa.

No resisteix un sol cop la felicitat mai pertorbada, però quan hom s’és avesat a batre’s amb obstacles, els cops de la malaurança el curteixen, i ja cap adversitat no el vincla, i encara que caigui, combat fins de genolls en terra.

Res no m’apar tan infeliç com aquell home que no ha tingut cap adversitat.

Sols per l’adversitat brollen els grans exemples. L’adversitat és ocasió de virtut. Mai no és suau l’aprenentatge de la virtut.

Les amargors ennueguen més els que mai no les han sentides; el jou és més feixuc per a un coll tendre.

Els déus segueixen amb els bons els sistema dels mestres amb els deixebles: ço és, exigeixen més treball d’aquells en qui tenen més confiança.

El destí ens mena i des de la naixença és disposat el que ha de durar la nostra vida.Una causa depèn d’una altra causa, i l’ordre etern de les coses determina el curs dels afers privats i dels públics. Per això cal suportar-ho tot amb coratge, car no és per atzar, com creiem, sinó per ordre que s’esdevenen les coses. De molt abans és estatuït de què hauràs de gaudir-te i de què hauràs de plorar, i per bé que sembli ésser molt diversa la vida de cada home, fet i comptat, tot és redueix a u: moridors, rebem coses moridores. Per què doncs, ens indignem? Ni per què ens queixem? Per això hem nascut. Serveixi’s la natura al seu albir dels cossos que ella ha format: nosaltres, contents en totes les coses i sempre magnànims, pensem que re no mor que sigui nostre. Quin és el deure de l’home virtuós? Abandonar-se al destí.

L’or és provat en foc, l’home fort en la malaurança.

En tota cosa és nociu l’excés, però cap de tan perillós com una felicitat desmesurada.

DE LA VIDA BENAURADA, Sèneca (II)

Benaurat és l’home content de les seves coses i agradat d’elles, qualsevulla que siguin; benaurat és aquell al qual la raó fa agradable tota situació dels seus assumptes.

La virtut no admet una mala vida; que certs homes són malaurats, no perquè no tinguin plaers, sinó a causa dels plaer mateixos, ço que no esdevindria si el plaer anés barrejat amb virtut, que sovint n’és mancada i mai no en passa fretura.

El plaer no és el guardó ni la causa de la virtut, sinó una cosa accessòria, car no plau la virtut perquè delecta, sinó que, si plau, també delecta.

Tu abraces a la voluptat, jo la modero; tu frueixes del plaer, jo n’uso; tu el creus el bé summe, jo ni bé no el crec; tu ho fas tot per causa del plaer, jo, no res.

Vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.

Si ets home, admira els que emprenen coses altes, encara que caiguin.

Si podeu lloeu els bons; si no podeu, passeu de llarg.

DE LA VIDA BENAURADA, Sèneca (I)

Primerament cal determinar què és el què desitgem; després mirar a l’entorn per quin camí poder anar més de pressa. I camí enllà, entendrem, mentre sigui dret, quin avanç fem cada dia i quan ens atansem a aquell fi al qual ens empeny la natural cobejança.

El camí més fressat i més freqüentat per la gent és el que més enganya. Res, doncs, no hem de procurar tant com no seguir, a tall de moltons, el ramat que va davant nostre, anant, no allà on cal anar, sinó allà on va tothom[…] d’aquesta manera, no per la raó, sinó per la imitació es regeix la nostra vida.

Les mateixes coses que aprovem, les blasmem; tal és el resultat de tot judici on la sentència es dóna pel vot d’una majoria.

Tan nombrosa com la turba dels admiradors és la dels envejosos.

És de la feblesa que neix tota ferotgia.

Benaurat és l’home content de les seves coses i agradat d’elles, qualsevulla que siguin; benaurat és aquell al qual la raó fa agradable tota situació dels seus assumptes.