Cada home es busca el seu propi destí i el de ningú més, va dir el jutge. Tant si vol com si no. Encara que pogués descobrir el seu destí i escollir en conseqüència un rumb oposat, només arribaria fatalment al mateix resultat i en el moment previst, perquè el destí de cadascun de nosaltres és tan gran com el món en què habita i conté en si mateix tots els seus contraris. Aquest desert en què tants i tants homes han mort és immens i exigeix de qualsevol un cor gran, però a més a més també està buit. És dur i estèril. La seva essència és la pedra.

El jutge es va aixecar per complir alguna obscura missió i al cap d’una estona algú va preguntar a l’excapellà si era veritat que una vegada havia hagut dues llunes al cel, i l’excapellà va mirar la lluna de pega que tenien a sobre i va dir que era molt possible. Però que sens dubte el savi Déu de les altures, consternat per la proliferació de llunàtics en aquesta terra, es devia haver humitejat un dit i es devia inclinar des de l’abisme per extingir-la d’una pessigada. I si se li hagués acudit una altra manera per fer que els ocells trobessin el camí en la foscor, potser hauria eliminat també l’altra.

… i un dia van veure un grup d’homes d’aspecte malèfic sobre ponis indis sense ferradures que anaven mig borratxos pels carrers, barbuts, bàrbars, guarnits amb pells d’animal cosides amb teixit de múscul i equipats amb armes de tota mena, revòlvers tremendament feixucs, uns ganivets de muntanya de la mida d’una espasa de dues mans i escopetes curtes de dos canons tan amples que s’hi podien encastar els polzes, i les gualdrapes dels cavalls eren de pell humana i les brides de cabells humans i estaven guarnides amb dents humanes, i els genets lluïen escapularis o collarets amb orelles humanes seques i ennegrides, i els cavalls semblaven primitius i tenien una mirada salvatge i ensenyaven les dents com gossos rabiosos, i anaven acompanyats per una colla de salvatges mig nus que trontollaven sobre la sella, perillosos, llardosos, brutals, i tots plegats semblaven una aparició procedent d’una terra pagana en què ells i els de la seva mena s’alimentaven de carn humana.