En el fons, les decisions més importants de la nostra vida no les prenem nosaltres, sinó que ens vénen donades. ¿per l’olor invisible del Mystère? És possible. O per la cigala. També és possible.
¿Com pot ser que existís un poble tan valent i tan submís alhora? Jo us ho diré: la nostra gent creia molt més en les seves institucions lliures que en els seus propis dirigents.
Hi ha coses que són perquè són, no es trien, són així i prou. I a la merda…
No hi ha res més significant que la suma d’un milió d’insignificàncies.
Déu meu, que bella pot ser la visió de l’ésser estimat en la seva feblesa.