Per gemegar tothora, vas morint lentament, sense trobar-hi remei als teus mals. ¿Per què només deleges turments?

Els actes troben els mots.

Qui perd els estreps no té raó.

Per a tots els mortals hi ha un fat.

No és pas sempre la mateixa sort que acompanya els homes.

Fugint de feina no es té cap èxit.

Que és trist, parlar tan bé per a sempre errar-se!

Sí, com tu, filla meva, que has elegit tota una vida de plor amb els qui ploren, armada contra el crim, per guanyar-te dos títols en un: el d’assenyada i el d’òptima filla.