Nunca dejas de esperar que empiece la verdadera historia, porque la única historia, al final, es que te mueres.

Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l’única persona del món a qui cap d’aquestes coses no passaran mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom.

Si es pot. Segurament no hi ha cap triomf humà més gran que ser amable al final, tant si el final és amarg com si no ho és. Embrutar el llit de mort amb pixum i merda i bava. És cap a on anem tots, et dius, i la qüestió és fins a quin punt una persona pot continuar sent humana trobant-se en un estat d’impotència i degradació. No pots predir què passarà quan arribi el dia que et ficaràs al llit per últim cop, però si no marxes sobtadament com els meus pares, voldries ser amable. Si és pot.