Benaurat és l’home content de les seves coses i agradat d’elles, qualsevulla que siguin; benaurat és aquell al qual la raó fa agradable tota situació dels seus assumptes.

La virtut no admet una mala vida; que certs homes són malaurats, no perquè no tinguin plaers, sinó a causa dels plaer mateixos, ço que no esdevindria si el plaer anés barrejat amb virtut, que sovint n’és mancada i mai no en passa fretura.

El plaer no és el guardó ni la causa de la virtut, sinó una cosa accessòria, car no plau la virtut perquè delecta, sinó que, si plau, també delecta.

Tu abraces a la voluptat, jo la modero; tu frueixes del plaer, jo n’uso; tu el creus el bé summe, jo ni bé no el crec; tu ho fas tot per causa del plaer, jo, no res.

Vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.

Si ets home, admira els que emprenen coses altes, encara que caiguin.

Si podeu lloeu els bons; si no podeu, passeu de llarg.