De vegades em sembla que tot és possible, no perquè sigui una cosa bona o sensata, sinó simplement perquè és possible.

Però Déu bé prou que sap que només nosaltres podem ajudar-nos a nosaltres mateixos.

No va voler mai fer llàstima, mai no va demanar compassió o pietat.

Ai, com n’és, de difícil, viure! Com n’és, de difícil, ser una persona com cal…!

Quan l’home, per primer cop a la vida, comprèn de debò què és el destí, llavors s’asserena. Es torna tranquil i indiferent, espantosament solitari davant el món.

La venjança no compta. Només la paciència compta.

El caràcter de l’ésser humà està format en un setanta per cent de vanitat: la resta és una barreja de desitjos, generositat, por de la mort i honor.