El poder funciona més bé quan no hi ha cap record afegit.
El poder funciona més bé quan no fa distincions.
Tinc la pròstata asimètrica.
Saber i no actuar és no saber.
El temps és una cosa que cada dia que passa és més escassa.
La interacció entre la tecnologia i el capital. La inseparabilitat.
Una persona s’eleva en una paraula i cau en una síl·laba.
¿Quin és el defecte de la racionalitat humana? Fer veure que no veu l’horror i la mortal final dels esquemes que construeix. Això és una manifestació contra el futur. Volen evitar que aixafi el present.
Tota la riquesa s’ha convertit en riquesa en si. No hi ha cap altra mena de riquesa enorme. Els diners han perdut la seva qualitat narrativa, tal com també la va perdre la pintura en un temps. Els diners parlen amb ells.
Et vol fer creure que hi ha unes tendències i unes forces que es poden preveure. Quan en realitat tot són fenòmens de l’atzar.
El dubte. ¿Què és el dubte? Tu no hi creus en el dubte. M’ho has dit. El poder informàtic elimina el dubte. Tot el dubte surt de l’experiència passada. Però el passat està desapareixent. Abans coneixíem el passat, però no el futur. Això està canviant. Necessitem una nova teoria del temps.
Té fragments absolutament impressionants, ja a la pàgina 57, el tacte de pròstata com a descripció literària, em va deixar bocavadat; i la desfilada de l’enterrament d’en Brutha Fez a partir de la pàgina142 és descomunal. El més curiós és que el conjunt d’escenes que es van succeint són perfectament possibles a la cultura nord-americana; sembla que no pigui ser la força de la seva versemblança.