Plats hort

De hort desembre

Ingredients:enciam, pastanaga, blat de moro, tonyina, olives i pinya.

Procés d’elaboració:primer desfullem l’enciam i el netegem amb aigua i vinagre. De m’entres retallem la pastanaga en un plat apart. Agafem les fulles més grans de l’ensiam i les col·loquem a sobre del plat o del taper on volem col·locar l’amanida, després tallem la resta de l’enciam amb la pastanaga. Remenem la barreja i la col·loquem a sobre del l’enciam. I després posem el blat de moro a sobre. Tallem la pinya i la posem fent formes,ara només falta tirar la tonyina i les olives amanir-ho i esta llest.

Informació: classificació científica

CONREU

Hi ha moltes varietats d’enciam. En general és una planta no gaire resistent al fred, si hi ha glaçades deixa les fulles vermelles. Les varietats s’agrupen segons si formen un cabdell o no, si són llargues Romana o “orelles de burro” o més aplanades. Hi ha varietats aptes per a ser collides a l’estiu (més o menys resistents a espigar-se) i altres com la trocadero de collita hivernal en llocs d’hivern suau. La varietat iceberg és molt típica dels Estats Units (i de les hamburgueses americanes)

La sembra es fa en un viver i es trasplanta un mes després. L’enciam necessita aigua abundant per tal que creixi depressa i sigui tendre (si passa secada pot resultar amarg). Pot anar-li bé una mica d’ombra a l’estiu. Necessita molta mà d’obra per treure males herbes, adobar, lligar les fulles i collir.

DESCRIPCIÓ

Planta anual o bianual, que inicialment dorma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d’aqueni allargat.

ENCIAM

Enciam, encisam o lletuga (Lactuca sativa) és una planta conreada de la família Asteraceae originària d’Europa i Àsia a partir de varietats silvestres afins comLactuca serriola.

El nom d’enciam sembla derivar del llatí incidere: tallar, ja que l’enciam es talla en trossets menuts en l’amanida. Lletuga deriva del llatí lactuca, lleteta, ja que la saba de la planta sembla llet amb ús com a somnífer.

Recepta de Maria i Mariona

De plats de l’hort

L’enciam

*Entrepa d’estiu
Ingredients:
* Enciam.
* 2 llesques de pa Bimbo.
* Tomaquet.
* Salsa de tomaquet.
* Tonyina.
* Pipes pelades.
*Pernil dolç

Recepta:
* Rentem l’enciam. Un cop net tallem l’enciam a quadradets, i fem el mateix amb el pernil dolç, també tallem el tomàquet. Agafem el pa Bimbo, i a la primera llesca i posem a sobre l’enciam, el pernil dolç i el tomàquet, tallat.
Després i afegim tres cullerades de pipes pelades.
Aleshores barregem la salsa de tomàquet amb la tonyina i ho posem a la segona llesca. Tot seguit posem una llesca a sobre l’altre i ja està llest.

Bon profit!!!

Rotllets d’enciam:

Ingredients:
Una fulla d’enciam.
Pipes pelades.
Blat de moro.
Pernil dolç.
Una gota d’oli.
Com fer rotllets d’enciam:

1) Agafem la fulla d’enciam.
2) Tallem el pernil dolç en trossos petits i el tirem a sobre de l’enciam.
3) Tirem pipes sobre l’enciam i el pernil dolç.
4) Tirem blat de moro a sobre de tot això.
5) Ho emboliquem tot i després ho tallem ben petit.
6) Ja tenim els rotllets d’enciam.

De plats de l'hort

Ingredients:

– Tomàquet cherri
– Blat de moro
– Tonyina
– Espàrrecs
– Escarola
– Olives
– Formatge
– Oli
– Sal

Elaboració:
– Rentar l´ escarola
– Tallar les fulles.
– Afegir el formatge, tomàquet cherri, Blat de moro, tonyina, espàrrecs, olives.
– I per últim adinyar-ho amb oli i sal.

Característiques de l’escarola:
Propietats nutricionals
Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. Es consumeix crua en amanides.
Una mica de botànica
El seu nom científic és Cichorium endivia. És de la família de les compostes, igual que l’enciam i la carxofa.
Varietats
Hi ha varietats de fulla arrissada i varietats de fulla ampla. Dins de les varietats de fulla arrissada, amb la vora molt dentada hi ha les varietats Wallones que són escaroles molt grosses i resistents al fred. També són molt populars les varietats Cabell d’Àngel que, com el seu nom indica, tenen les fulles molt arrissades i fines.
Dins d’aquests dos grups hi ha moltes varietats que es classifiquen segons l’època de collita en varietats d’hivern, de tardor o de primavera. Hi ha varietats específiques per al cultiu d’endívies.