Etiqueta: recursos

Models moleculars en tres dimensions

Què és?
Què és?

Els visors moleculars ens permeten visualitzar i animar àtoms, molècules i altres compostos en tres dimensions, podeu llegir més en aquesta pàgina o veure exemples ací.

Hi ha molts llocs on trobar les molècules i àtoms, són arxius de text que defineixen la posició de cada àtom i la seva relació amb els àtoms veïns. Podem trobar aquests arxius (nomarxiu.PDB o nomarxiu.MOL) amb un buscador a internet. Hi ha portals específics com aquest o aquest altre, d’altres són més genèrics o aquest anirà penjant la molècula del mes o, fins i tot, la proteina del mes.

La vostra tasca serà la següent:

  1. Entreu en aquesta pàgina i practiqueu amb els models del triòxid de sofre (SO3) i l’amoniac (NH3), en acabar heu d’escriure quatre diferències entre tots dos i feu el corresponent model amb plastilina. Afegiu etiquetes per a identificar els àtoms que les composen.
  2. En aquesta altra després de voltejar-les, proveu a identificar-les i escriure la fòrmula química.
  3. Finalment, trieu tres de les següents i feu el model en plastilina com en els anteriors. Ací, en la universitat de Nova York, podeu descarregar la molècula d’aigua, una mica de gel o millor un diamant?, o el grafit de la mina d’un llapis?. També trobareu compostos de carboni com el metà, el propà o el butà. La sal de cuina o el benzé.

Si us ha agradat, podeu descarregar-vos el Jmol des de Softacatalà i ací trobareu un complet manual.

I mirar diversos vídeos que mostren com construir models moleculars amb kits , ordinadors o plastilina.

Per veure en tres dimensions, pots fer servir els teus ulls i els parells d’imatges d’aquesta galeria. Se’n diu imatge estereoscòpica.

I aquest?
I aquest?

Configuració electrònica i orbitals

Configuració electrònica i orbitals
Configuració electrònica i orbitals

A banda d’aquesta entrada on feia referència, entre d’altres, als experiments de Rutherford i a l’estructura general de l’àtom, aquesta altra que parlava sobre la taula periòdica o aquesta que ho feia de les propietats periòdiques derivades de la seva disposició;  us deixe diversos enllaços per aprofundir en l’estructura atòmica i dels orbitals electrònics. Reviseu ací el model de Bohr i les seves implicacions.

Pàgina sobre els orbitals, en anglès, del programador de l’Orbital viewer o aquesta o aquesta també molt completa. A la wikipèdia trobareu tant els orbitals com la configuració electrònica.

Què vol dir això de la vibració dels electrons?

Finalment, podreu anar visualitzant tots els elements de la taula i seleccionant les seves configuracions en aquesta aplicació.

També podeu revisar la influència de la temperatura sobre els àtoms en aquesta aplicació java.

Substàncies, àtoms, temperatura i canvis d’estat

Ací teniu els enllaços a les animacions que vam treballar l’altre dia al laboratori.

  • En aquesta pàgina trobareu l’animació on visualitzavem l’efecte de la temperatura sobre les molècules… fins arribar a aturar-les en el zero absolut (0K o -273ºC).
  • En aquest portal, en l’apartat Introducció tenieu la recreació de l’experiment d’Arquímedes amb les balances, els vasos, la corona i l’or. En l’apartat Classificació trobareu l’activitat de classificar materials en substàncies pures i mescles. Finalment, en l’apartat Estats, trobareu les animacions dels estats sòlid, líquid i gasós, així com la del canvis d’estat a l’escalfar els glaçons d’aigua. No ens va donar temps a fer-les, així que podeu probar amb les activitats finals. 😉
  • També teniu animacions dels diferents estats en aquesta altra pàgina i dels canvis en la presentació flash de sota que podeu fer anar amunt i avall. En aquesta podeu experimentar cadascun dels estats d’acord als principis de la teoria cinètico-corpuscular o visualitzar altres canvis.
  • Dins del mateix portal d’abans, però en l’apartat Àtoms, trobareu informació sobre l’estructura dels àtoms i sobre com fabricar-ne de diferents -afegint-hi protons- o construint isòtops -canviant el nombre de neutrons-, tot competint a veure qui aconsegueix una puntuació més elevada. També teniu informació sobre l’estructura i els components de l’àtom ací. Estructura que no es va establir definitivament fins l’execució dels experiments de Rutherford.
  • Podeu visualitzar les interaccions elèctriques que es donen entre els protons carregats possitivament i els negatius electrons, tot variant la posició de l’electró.
  • Finalment, teniu un breu resum sobre àtoms i molècules i una mica d’humor amb el vídeo de sota, de la sèrie un minut de ciència.

[kml_flashembed movie="http://www.footprints-science.co.uk/flash/states.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/minutciencia/7094.rm" width="322" height="288"/]

Simulant una pandèmia

cartell 28 dies desprès
cartell 28 dies desprès

Les pandèmies o les epidèmies en general, sempre han tingut molta tirada en els mitjans de comunicació i en l’imaginari col·lectiu, fins i tot independentment de les seues morbiditats i mortalitats… o precisament per la confusió entre ambdós conceptes.

Bé com el Pandemic II, per jugar en xarxa desenvolupant una pandèmia vírica, bacteriana o un paràsit; o bé amb un clàssic descarregable, el simulador sobre la SIDA SimEpi, a la xarxa podem trobar diversos exemples de simuladors d’epidèmies

Fins i tot, fa uns anys és va extendre una epidèmia en línea -la corrupted blood– entre els jugadors del joc Worl of Warcraft, com podeu llegir en aquest article que compara les epidèmies virtuals i les reals.

En altre article trobareu més informació del SimEpi i d’altres simuladors.

I, en part, aquesta és la base de la pel·lícula 28 days later i les seves seqüeles. Ací en teniu una anàlisi més detallada del film i a sota  el trailer de la pel·lícula.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eunaclr-WgU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vint-i-dos anys de potències de deu

Fa uns dies, en aquesta entrada, comentava una interessant aplicació de la universitat de Utah per “viatjar” ràpidament del nivell macroscòpic, al micro i ultramicroscòpic.

Doncs bé, llegint el diari a Vilaweb, m’he assabentat que tot sembla una actualització d’un curiós vídeo de l’any 1977. A la pel·lícula, anomenada Powers of ten, se’ns mostra la relativitat d’allò que diem gran o petit i la força de l’escala. Cada vegada que afegim un zero a qualsevol nombre, esdevé deu vegades més gran… una nova potència de deu.

Partint d’un home dormint, cada deu segons la imatge obri un zoom deu vegades més allunyat… en arribar al límit de l’univers conegut (1025), el viatge s’invertix i fem salts de deu acostant-nos altra vegada fins a saltar a l’interior del dormidor i arribar al nivell d’un quark (10-18). En poques paraules, és espectacular i fet amb uns mitjans tècnics molt més minsos que avui en dia 😉

Teniu més informació a la pàgina que celebra el dia de les potències de 10. Podeu ordenar les imatges d’aquest joc?

Presentació l’Univers, per Judit Castillejos i Mireia López

Ací teniu la presentació sobre l’Univers de la Judit Castillejos i de la Mireia López… dilluns ens l’exposaran al centre 😉

[slideshare id=2491915&doc=eluniverso-091113055256-phpapp01]

Viatjant per la fesonomia de la Terra… dels darrers 600 milions d’anys

Al web de Recerca en acció, he trobat aquesta animació que repassa la ubicació de les terres emergides els darrers 600 milions d’anys.

Pots triar entre fer clic al botó de play i veure en uns segons com ha canviat la Terra. O bé pots fer servir la barra de navegació per anar endavant i enrere, aturar-te en una  imatge i llegir-ne la informació complementària.  Ah, i pots regular la velocitat a la qual la Terra canvia en el temps.

[kml_flashembed movie="http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/resources/documents/090922-tierra-11554.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]

Formulació i nomenclatura d’oxosals

Un repàs de formulació de les oxosals i altres compostos inorgànics des de l’IES Berenguer. Més continguts, a la completa web Alonsoformula, desglossats en oxosals neutres o àcides, incloent al final de la pàgina exercicis auto-correctius.

Diverses presentacions animades sobre la formulació i més exercicis.

Activitats en línia per avaluar-vos sobre nomenclatura o formulació.

Grandària cel·lular i escala. Del gra de café a l’àtom de carboni

Si visiteu aquesta web de la universitat de Utah, trobareu una animació que us permetrà viatjar ràpidament des d’un gra de café d’uns milímetres, fins a un àtom de carboni d’uns micròmetres.

Hi ha una segona animació, més completa, per viatjar entre els nivells de les partícules subatòmiques fins a l’univers…

També hi ha un vídeo basat en l’animació.

També trobareu la taula de conversions següent:

Escala conversió

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=t4Tst9DZFPI[/youtube]

[kml_flashembed movie="http://learn.genetics.utah.edu/content/cells/scale/Scale.swf" width="600" height="450" wmode="transparent" /]