Article de divulgació de la Reina Calderon per a CMC sobre Darwin i Wallace.
Darwin, un burgés anglés, va nèixer en el si d’una família burgesa al 1809 i va morir al 1882, va començar com a naturalista i és més reconegut per postular els principis de la selecció natural on deia que totes les espècies tenen un avantpassat comú mitjançant un procés de selecció natural. La seva obra fonamental va ser L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la preservació de les races preferides en la lluita per la vida, publicada el 1859, va establir que l’explicació de la diversitat que s’observa en la natura es deu a les modificacions acumulades per l’evolució al llarg de les successives generaciones. Va tractar l’evolució humana i la selecció natural en la seva obra L’origen de l’home i de la selecció en relació al sexe i posteriorment en L’expressió de les emocions en els animals i en l’home. També va dedicar una sèrie de publicacions a les seves investigacions en botànica, i la seva última obra va abordar el tema dels helmints terrestres i els seus efectes en la formació del sol.
Alfred Wallace, naturalista i biòleg anglés, va nèixer en el si d’una família modesta en 1823 i va morir al 1923, va destacar per ser el creador de la línea de Wallace on divideix en una línea els animals relacionats amb els australians eren comuns i una altra en què què les espècies eren en gran part d’origen asiàtic, una línia imaginària entre les illes malaies de Borneo i les Cèlebes, que serveix per separar els animals d’origen australià dels d’origen asiàtic. Aquesta investigació va permetre a Wallace elaborar de manera independent la seva pròpia teoria de l’evolució, que va comunicar a Charles Darwin el 1858, les idees de tots dos van ser publicades de forma conjunta per la Societat linneana de Londres el 1860.
La contribució de Wallace a la biologia no es limita a la Teoria de l’evolució: va fer importants contribucions en entomologia, els seus estudis sobre mimetisme i coloració críptica en animals i plantes són també molt importants, i en biogeografia la seva obra La distribució geogràfica dels animals (1876) és un clàssic.
En resum ambdós són considerats els científics més importants per les seves respectives contribucions respecte a l’àmbit de l’evolució, ja que són considerats com els pares de l’evolució
