Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Dins de les activitats de la Setmana de la Ciència’09, l’alumnat de CMC anirem al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), que, partint de la qüestió de com afecta el medi al risc de patir malalties, es centra sobretot en l’estudi dels determinants ambientals de les malalties respiratòries, del càncer i dels efectes dels contaminants ambientals en els primers anys de vida dels infants.
El CREAL es troba al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i durant la visita coneixerem les instal·lacions del PRBB i del CREAL i la recerca que es fa en el centre a partir d’exemples pràctics i reals.
Aquesta activitat s’engloba dins les activitats ofertades per la setmana de la ciència. Trobareu més informació al monogràfic editat o al cercador d’activitats.
Tal com vam quedar, fem un bot en l’organització del curs i comencem el bloc relacionat amb la salut. A més de les activitats sobre la grip innominada, entre d’altres treballarem diverses patologies a través de les vostres presentacions i fareu el seguiment de la vostra alimentació per tal d’arribar a criticar-la i elaborar una proposta de dieta més salubable.
UNITAT 3. SALUT I MALALTIA
OBJECTIUS
Identificar els factors principals de risc que incideixen sobre la salut.
Obtenir i interpretar informació sobre les relacions existents entre la salut, els comportaments individuals i socials, i els condicionaments socials, econòmics i ambientals.
Identificar els trets diferencials dels diversos trastorns que afecten la salut (malalties contagioses, malalties metabòliques, lesions a conseqüència d’accidents, etc.).
Identificar alguns dels mètodes que s’usen per a la prevenció i el control de les malalties.
Valorar la influència dels estils de vida saludables i de la investigació biomèdica per al manteniment i la millora de la salut.
CONTINGUTS
1. Què és la salut
1.1 Drets i deures de salut
1.2 Factors de risc principals per a la salut al món
1.3 Salut i estil de vida
2. Les malalties
2.1 Malalties cardiovasculars
2.2 Malalties infeccioses
2.3 Els càncers
2.4 Diabetis mellitus
2.5 L’obesitat
2.6 Les malalties psíquiques
2.7 Lesions produïdes per accidents i violència
3. El control de les malalties
3.1 Trasplantaments i solidaritat
3.2 El bon ús dels medicaments
3.3 El control de les malalties
La setmana vinent comencem el bloc centrat en la salut i ho farem amb unes activitats relacionades a la grip innominadA, més correctament coneguda per H1N1/2009.
Des del mes d’abril la informació a la xarxa ha crescut exponencialment, fins i tot més ràpidament que el mateix brot. 😉
Per anar escalfant l’ambient us passe un parell de vídeos amb recomanacions musicades. Fins i tot el govern americà va engegar un concurs musical.
La importància dels paradigmes o visió majoritàriament acceptada del món i la ciència en un moment i un context concret. Es a dir, la importància dels factors social i històric en el desenvolupament del coneixements científics i en la creació i interpretació de fets i teories són algunes de les principals aportacions de Thomas Kuhn. I amb ell la possibilitat, davant de la dificultat d’explicar anomalies, del canvi de paradigma i de la forma d’interpretar un fenòmen concret. Ell ho exemplificava amb la il·lusió òptica de l’ànec-conill.
L'ànec o el conill?
Podeu trobar un resum de les fases del progrés científic segons Kuhn a l’IES Capdellevant o al portal Filoxarxa, d’on he tret el diagrama de l’esquerra.
Al web de Xavier Vilaseca o a la mateixa wikipedia, les trobareu una mica més detallades, juntament amb pinzellades de la biografia.
Per contextualitzar a Kuhn, podeu llegir un article de Salvador Queralt sobre la vessant social de la ciència. També podeu fer una ullada a la presentació de diapositives de Josep Maria Altès, que parla de la ciència i els seus mètodes.
Per si heu tingut problemes per accedir al document sobre el codi de Nuremberg per comentar l’article, ací us deixe diversos enllaços on també el trobareu.
A l’observatori de Bioètica, juntament amb altres textos de referència. En aquesta web també trobareu més material per a la reflexió i una ampliació de l’espectre de les qüestions.
Al portal Evoluciona.org fa un temps que van dissenyar aquest interessant arbre filogenètic amb l’evolució dels homínids fins arribar, entre d’altres, a nosaltres.
A sota teniu una animació en flash per ampliar la informació de què disposem.
Mitjançant el portal Infociència, la universitat de Barcelona amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, ha engegat un concurs adreçat a estudiants de secundària i joves de 15 a 19 anys per tal de fomentar la recerca de solucions originals a reptes actuals de la ciència.
La base és l’article publicat l’any 2005 a la revista científica Science amb motiu del seu 125è aniversari (Kennedy D., Norman C. What don’t we know? Science. 1 de juliol de 2005; 309 (5731):75). En l’article s’enumeren les 125 preguntes que la ciència actual encara no ha pogut respondre. L’activitat consisteix en un concurs de projectes en què s’ha de proposar una solució creativa a reptes que la ciència actual encara no ha pogut solucionar.
Algunes de les preguntes que poden servir com a base per fer el treball són:
— De què està fet l’Univers?
— El nostre Univers és l’únic existent?
— Estem sols a l’Univers?
— Quan i com es van formar les primeres estrelles i galàxies?
— Quina és la naturalesa dels forats negres?
— Quina és la darrera eficàcia de les plaques fotovoltaiques?
— Quina és la causa de l’edat de gel?
— És possible una vacuna contra el VIH?
— Per què alguns genomes són tan grans i altres tan compactes?
— Com saben els òrgans i els organismes que han de deixar de créixer?
— Com funcionen les malalties causades pels prions?
— Per què les dones embarassades no rebutgen el fetus?
— Què sincronitza els rellotges circadians als organismes?
— Com troben els organismes migratoris el seu camí?
— Per què dormim?
— Per què somiem?
— Influeixen realment les feromones en el comportament humà?
— Quina és la causa de l’esquizofrènia?
— Quina és la causa de l’autisme?
— Quina proporció de la personalitat és genètica?
— Quina és l’arrel biològica de l’orientació sexual?
— Quantes espècies hi ha a la Terra?
— Com fan les plantes la seva paret cel·lular?
— Com respondran els ecosistemes a l’escalfament global?
— Quant es pot allargar la vida dels humans?
— Com s’emmagatzema la memòria i com es recupera?
Ací teniu una selecció de 25 qüestions per si us animeu… teniu de termini fins al 18 de desembre i podeu obtar a un bon grapat de premis. A més, sols per participar, rebreu una invitació doble al Cosmocaixa amb entrada pel Planetari. 😉
Tal i com vam quedar, us adjunte els objectius de la segona unitat, alguns enllaços i la correcció de l’activitat 5
UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
OBJECTIUS
Justificar que la ciència i la tècnica no són èticament neutres.
Justificar la raó de ser d’altres coneixements, en particular del filosòfic, a més del científic i del tècnic.
Analitzar la ciència des d’aquestes dues perspectives: la ciència com a saber i la ciència com a activitat.
Analitzar des del punt de vista ètic l’activitat científica i tècnica.
Definir el concepte de medi tècnic.
Definir i analitzar les següents característiques de la tècnica: ambivalència, imprevisibilitat i universalitat.
Definir què és l’avaluació de tecnologies.
Avaluar algunes tecnologies i algunes pràctiques tecnològiques.
CONTINGUTS
1. Ètica, ciència i tecnologia
1.1 La ciència i la tècnica no són èticament neutres
1.2 El paper necessari de la fi losofi a i d’altres coneixements
1.3 El coneixement fi able i la capacitat transformadora
2. La ciència al servei de la humanitat i del planeta
2.1 La ciència com a saber
2.2 La ciència com a activitat
3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta
3.1 El medi tècnic
3.2 L’ambivalència i la imprevisibilitat de la tecnologia
3.3 El caràcter universal de la tecnologia
4. Avaluació de tecnologies
Reflexions de la UNESCO sobre ètica, ciència i tècnica. També té un portal específic sobre el mateix tema. En aquesta web trobareu una aproximació general, com a part d’un curs general sobre la relació química/biologia. Al blog Històries de ciència, trobareu un seguit d’interessants article sobre la publicació del llibre Anatomia del fraude científico., altre sobre el rigor en fer ciència i finalment altre que parla del paper de les revistes científiques. Finalment, en aquest post anterior trobareu més enllaços relacionats amb el tema i ací els textos que haureu de comentar la setmana vinent.
També teniu un parell de vídeos, una entrevista a Maria Casado de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona parlant sobre la frontera entre ciència i ètica i altra a Jonathan Moreno de la Universitat de Pennsilvània parlant sobre cèl·lules mare i fronteres ètiques.
Per exercitar-vos també podeu treballar aquesta webquest sobre clonació i ètica
Pel què respecta a la correcció de l’activitat 4, que no vam poder acabar a l’aula, recordeu que es tractava d’una aproximació general a un balanç de les diferents aportacions de ciència i tècnica. Per tant caldria fer una valoració benefici/perjudici una mica més profunda. Òbviament, algunes són manifestament positives, i en d’altres caldrà matisar i discutir la seva aportació. No són qüestions tancades, i l’objectiu era que us plantejareu el caràcter ambivalent de la tècnica i de la ciència. De les seves aplicacions i d’aquells que les apliquen… persones al cap i a la fi.
Trastejant pel blog de la Carmen, he vist que encara està activa la versió en línia de Home la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. Així que, si disposeu d’una hora i trenta-tres minuts, obriu bé orelles i ulls i a gaudir.
