Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
A més del complet portal Tree of life amb un tastet del programa a la BBC i recòrrer un arbre filogenètic interactiu. O també podeu fer una ullada al portal Evolution of life farcit d’animacions, simulacions i vídeos. Jocs i simulacions amb base evolutiva a Survival Rivals, incloent el joc de selecció sexual. I, és clar, no deixeu de visitar el projecte Cassiopea, secció evolució
Us adjunte tres vídeos d’Antonio Lazcano sobre l’origen de la vida per completar les activitats sobre els experiments de Miller.
Lazcano és catedràtic d’Origen de la vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i expert en l’estudi de l’origen i l’evolució de la vida a partir de les anàlisis de gens i genomes, així com en genòmica comparada i en els primers estadis de l’evolució cel·lular; a coordinat el Comitè Avaluador de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA i és president de l’ISSOL, essent el primer cientific latinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en altres temps van ocupar Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller i Joan Oró .
En el primer vídeo, també el podeu trobar al Youtube, tracta de respondre breument a les qüestions Com apareixen les primeres cèl·lules?, És possible la vida en altres parts de l’Univers? i Quina és la relació entre genètica i evolució.
El segon és una conferència a la Universitat de Barcelona el cinqüentenari de l’experiment de Miller.
El tercer, conferència a les Jornades ‘La Teoría de l’Evolució i els contes creacionistes’, dins dels actes del Día de Darwin.
Pel mateix preu us deixe l’enllaç a dues entrevistes, una el’0rigen de la vida, l’evolució, la selecció natural, l’atzar i la investigació. I l’altra on també reflexiona sobre el disseny inteligent.
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
Heu d’elaborar un pòster de grandària A-3, per comunicar els resultats d’una recerca que informe sobre una de les missions o projectes que teniu a sota.
El poster ha d’anar acompanyat per un resum d’una plana amb la informació més rellevant i la data de lliurament és el dilluns 1 de març.
Us adjunte diversos enllaços sobre els posters científics, per a que us inspireu. La informació dels projectes podeu obtindre-la de fonts molt diverses -tot i que les més recomanables serien les originals-, així que no oblideu citar-les.
Segur que més d’una vegada us heu trobat amb correu no dessitjat -el famós SPAM– que us satura el correu. I la pregunta que sol vindre al cap és d’on hauran aconseguit la nostra adressa...
Doncs una de les principals vies de captura d’adresses són les ben intencionades i/o divertides cadenes de correu…
Si després de tot encara teniu ganes d’enviar-ne no cliqueu reenviar, feu-ho copiant el text que us interesse en un nou missatge i posant les adreces en Còpia oculta(BCC o CCO) 😉
SPAM i cadenes de correu electrònic
Un SPAM és un correu electrònic amb contingut publicitari no desitjat. Una de les formes de màrketing menys efectives però més barates (gratuït) que es coneixen.
Una cadena de correu electrònic tots sabem el que és. Però avui en dia encara hi ha molta gent que no coneix la relació que existeix entre l’spam i les cadenes de correu electrònic.
Cansat ja de repetir cada cop la mateixa història i en vistes de que no hi havia cap article a Bulma sobre el tema he pensat que aquest cop ho escriuria primer en un article i després els enviaria l’enllaç.
Així a partir d’ara ja no hauré de repetir la mateixa feina cada cop i s’en podràn aprofitar altres amb el mateix problema si els agrada com ha quedat 🙂
Cadenes de correu:
Una cadena de correu és un missatge en el que l’autor demana, exigeix, recomana… que es reenvii en cadena a tanta gent com es pugui al·legant motius de solidaritat, defensa d’algun tipus de principis (cosa que ell no té), que pot dur-te sort o simplement perque el contingut té alguna gràcia…
> **** Pide un Deseo******
> **
> **
> **
> *Envía este mensaje a 10 personas en el plazo de 1hora. *
> *Si lo envias, tu deseo se realizará. Si no lo envías, sucederá lo
> contrario a tu deseo… luego me dices que pasó. *
> **
> *Adiós *
NO HEU DE REENVIAR MAI AQUEST TIPUS DE MISSATGES! Els que els originen son uns delinqüents que saben que prest o tard els rebràn de nou o en rebràn d’originats per altres com ells o (també passa) per gent que copia la idea per alguna cosa que considera important pensant que si hi ha altra gent que ho fa deu ser un bon sistema per difondre una cosa.
Però la finalitat d’aquests reenviaments massius no és altra que la de recollir a la tornada les adreces de correu electrònic de la gent a la que s’ha anat reenviant. En centèssimes de segon es poden processar milers de missatges per extreure’n les adreces de correu electrònic i registrar-les en bases de dades que al mercat negre es paguen molt bé (sobretot per la poca feina que costa recopilar-les) per enviar publicitat no desitjada (Spam).
I si vos diuen alguna cosa com “Pitjeu aquí si no voleu rebre més missatges nostros” MAI HO FACEU!!!. L’enviament de correu publicitari no desitjat és delicte a Espanya des del tercer missatge sense autorització expressa del receptor. No necessitau demanar que no us n’enviin més. Si us ho pregunten ÉS PERQUE AIXÍ CONFIRMEN QUE L’ADREÇA NO ÉS FALSA I PERTANY A UNA PERSONA i les adreces confirmades es paguen més 🙁
…els més espabil·lats ni ho necessiten: De vegades inclouen codi html amb imatges que estàn al seu servidor de manera que el programa de correu electrònic ha d’accedir-hi a través d’Internet per mostrar la imatge i ja vos podeu imaginar que en la petició de la imatge hi va prou informació amagada com per determinar que l’adreça era vàlida 🙁
És per això que Mai s’han d’enviar missatges en html i no és gens recomanable obrir missatges en html. Tots els programes de correu permeten blocar els correus html i veure només el missatge en text pla. I els programes de correu bons ho fan així per defecte. Només l’Outlook de Microsoft ho fa a l’enrevés i ja vos podeu imaginar perquè…
Si no mirau com en fer el “Forward” (Reenviar) surten totes les adreces a que s’enviava el missatge i això només és el que es veu amb un programa de correu electrònic normal. Si vegessiu el fitxer amb totes les capçeleres, etc… segur que trobarieu més d’una sorpresa.
RECOMANACIÓ:
NO REENVIEU MAI CADENES DE CORREU.
Si rebeu una cadena de correu que vos resulta interessant, la trobau graciosa o us sembla que és important donar difusió al missatge que transmet:
Sel·leccionau el text que considerau interessant reenviar.
Copiau aquest text al portapapers del vostre escriptori.
Obriu un missatge de correu electrònic nou (en blanc).
Enganxau el contingut del portapapers.
Assegurau-fos de que no conté cap referència a les adreces de correu a les que anava dirigit l’original.
Posau una nota al principi del missatge demanant que no el reenviin o que, si ho fan, llegeixin abans aquest article (http://bulma.net/link/?l883).
Enviau-lo només a persones que conegueu i que cregueu que els pot interessar.
Si és possible posau-vos a voltros mateixos com a destinataris i la resta d’adreces com <Bcc:>. D’aquesta manera, els destinataris no rebràn les adreces dels altres destinataris de manera que l’únic perjudicat si el missatge es converteix en cadena seràs tu mateix.
Si no ho feu així facilitareu la difusió de les adreces de correu electrònic dels vostres amics i coneguts i pot ser que un dia es vegin obligats a canviar d’adreça per evitar la recepció de cada cop més spam a la seva bústia.
Canviar d’adreça no és agradable: Implica haver d’avisar a tot-hom del canvi i per més que vulguis sempre et deixes algú o aquest s’oblida d’anotar la nova adreça i al final acabes perdent el contacte amb gent amb qui t’agradaria no haver-lo perdut 🙁
En canvi si tots ens prenem aquesta petita molèstia quan volguem reenviar alguna cosa ens evitam tots aquests problemes i la feina d’haver d’esborrar molts de correus electrònics inútils que ja no rebrem.
